Es mostren 88940 resultats

■ ranci
| rància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranci</title>

Etimologia: del ll. rancĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1413
    adjectiu
  1. química orgànica Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables. Aquesta mantega s’ha tornat rància. Oli ranci. Fer olor de ranci.
    1. enologia Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables.
    2. figuradament Existent des de temps molt antic. Una rància estirp. De rància noblesa.
    3. figuradament Revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies.
  3. Mesquí, avar, escàs a donar.

■ ranci
| rància

adjectiu química orgànica Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables Aquesta mantega s’ha tornat rància Oli ranci Fer olor de ranci enologia Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables figuradament Existent des de temps molt antic Una rància estirp De rància noblesa figuradament Revellit, passat, fora de l’ús normal Home d’idees ràncies Mesquí, avar, escàs a donar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ranciejar

■ ranciejar

verb intransitiu Tirar a ranci, ésser més o menys ranci Aquesta cansalada ja rancieja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ranciesa

■ ranciesa

femení alimentació, indústries alimentàries Qualitat de ranci que adquireixen els greixos per alteracions hidrolítiques i oxidatives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rancificació

■ rancificació

femení química orgànica Procés de rancificar o rancificar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

rancificar

rancificar

verb transitiu química orgànica Fer tornar ranci un greix pronominal Tornar-se ranci
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rancior

■ rancior

femení Qualitat de ranci ranciesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rancor

■ rancor

masculí o femení Ressentiment tenaç Guardar, servar, rancor a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rancorós
| rancorosa

■ rancorós
| rancorosa

adjectiu Propens al rancor, que guarda rancor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rancorosament

■ rancorosament

adverbi Amb rancor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rancúnia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rancúnia</title>

Partició sil·làbica: ran_cú_ni_a
Etimologia: per canvi de sufix i per analogia amb altres casos (tristor/tristura, amargor/amargura, frescor/frescura) sorgí l’ant. rancura i més tard rancúnia, per dissimilació i per influx de mots com cantúria, planúria, vellúria, voladúria, etc 1a font: s. XX, Oller
femení Sentiment inveterat d’odi, de malícia, envers algú. Tenir rancúnia a algú. Ple de rancúnia.

■ rancúnia

femení Sentiment inveterat d’odi, de malícia, envers algú Tenir rancúnia a algú Ple de rancúnia
Informació complementària
Traducció