Es mostren 88940 resultats

■ rancuniós
| rancuniosa

■ rancuniós
| rancuniosa

adjectiu Que té rancúnia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rancuniosament

■ rancuniosament

adverbi Amb rancúnia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rancura

rancura

femení antigament Queixa, disgust, desplaer
Gran Diccionari de la llengua catalana

rancurar-se

rancurar-se

verb pronominal antigament Tenir disgust, queixar-se, manifestar desplaer
Gran Diccionari de la llengua catalana

rand

rand

masculí economia Unitat monetària de la República de Sud-àfrica i de Namíbia subdividida en 100 cents
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ randa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">randa</title>

Etimologia: d’origen incert, sembla afí amb el germ. rand ‘vora, cantell, guarnició de l’escut’ i també amb el cèlt. randa ‘frontera, límit’, cosa que fa pensar en un possible origen comú preromà, potser indoeuropeu 1a font: 1363
    femení
    1. indústria tèxtil Punta.
    2. contar (una cosa) fil per randa (o fil per l’agulla) Contar-la amb tots els detalls.
  2. nàutica Caient d’una vela.

■ randa

femení indústria tèxtil Punta contar una cosa fil per randa o fil per l’agulla Contar-la amb tots els detalls nàutica Caient d’una vela
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ randaire

■ randaire

masculí i femení oficis manuals Rander
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

randar

randar

verb transitiu Guarnir de randa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ randat
| randada

■ randat
| randada

adjectiu Adornat amb randes masculí Randatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ randatge

■ randatge

masculí Ornament de randes
Traducció