Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ rancallós

| rancallosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rancallós</title>

Etimologia: de ranc 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Que té una o més cames o potes ranques i camina coix, amb dificultat.

■ rancallós

| rancallosa

adjectiu Que té una o més cames o potes ranques i camina coix, amb dificultat

■ ranci

| rància

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranci</title>

Etimologia: del ll. rancĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1413

adjectiu

química orgànica Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables. Aquesta mantega s’ha tornat rància. Oli ranci. Fer olor de ranci.
1. enologia Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables.
2. figuradament Existent des de temps molt antic. Una rància estirp. De rància noblesa.
3. figuradament Revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies.
Mesquí, avar, escàs a donar.

■ ranci

| rància

adjectiu química orgànica Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables Aquesta mantega s’ha tornat rància Oli ranci Fer olor de ranci enologia Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables figuradament Existent des de temps molt antic Una rància estirp De rància noblesa figuradament Revellit, passat, fora de l’ús normal Home d’idees ràncies Mesquí, avar, escàs a donar

■ ranciejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranciejar</title>

Partició sil·làbica: ran_ci_e_jar
Etimologia: de ranci 1a font: 1803, DEst.

verb intransitiu Tirar a ranci, ésser més o menys ranci. Aquesta cansalada ja rancieja.

■ ranciejar

verb intransitiu Tirar a ranci, ésser més o menys ranci Aquesta cansalada ja rancieja

■ ranciesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranciesa</title>

Partició sil·làbica: ran_ci_e_sa
Etimologia: de ranci 1a font: 1653, DTo.

femení alimentació, indústries alimentàries Qualitat de ranci que adquireixen els greixos per alteracions hidrolítiques i oxidatives.

■ ranciesa

femení alimentació, indústries alimentàries Qualitat de ranci que adquireixen els greixos per alteracions hidrolítiques i oxidatives

■ rancificació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rancificació</title>

Partició sil·làbica: ran_ci_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de ranci

femení química orgànica Procés de rancificar o rancificar-se.

■ rancificació

femení química orgànica Procés de rancificar o rancificar-se

rancificar

<title type="display">rancificar</title>

verb

transitiu química orgànica Fer tornar ranci (un greix).
pronominal Tornar-se ranci.

rancificar

verb transitiu química orgànica Fer tornar ranci un greix pronominal Tornar-se ranci

■ rancior

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rancior</title>

Partició sil·làbica: ran_ci_or
Etimologia: de ranci 1a font: s. XX, Oller

femení Qualitat de ranci; ranciesa.

■ rancior

femení Qualitat de ranci ranciesa

■ rancor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rancor</title>

Etimologia: del ll. rancor, -ōris, ‘rancior, rancor’ 1a font: s. XIV, Llull

masculí o femení Ressentiment tenaç. Guardar, servar, rancor a algú.

■ rancor

masculí o femení Ressentiment tenaç Guardar, servar, rancor a algú

■ rancorós

| rancorosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rancorós</title>

Etimologia: de rancor 1a font: 1839, DLab.

adjectiu Propens al rancor, que guarda rancor.

■ rancorós

| rancorosa

adjectiu Propens al rancor, que guarda rancor

■ rancorosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rancorosament</title>

Etimologia: de rancorós

adverbi Amb rancor.

■ rancorosament

adverbi Amb rancor