Es mostren 88940 resultats

■ ranunculàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranunculàcies</title>

Partició sil·làbica: ra_nun_cu_là_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de ranals, constituïda per plantes herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, flors acolorides, hermafrodites i fruits en fol·licle, en aqueni o en baia.
  2. singular Planta de la família de les ranunculàcies.

■ ranunculàcies

femení botànica plural Família de ranals, constituïda per plantes herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, flors acolorides, hermafrodites i fruits en follicle, en aqueni o en baia singular Planta de la família de les ranunculàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ranura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranura</title>

Etimologia: del cast. ranura, i aquest, del fr. rainure, ant. roisneüre, der. de roisne (actual rouanne ‘trepant’), ll. vg. *rŭcĭna, ll. cl. rŭncĭna, i aquest, del gr. rhykánē ‘ribot’
    femení
  1. oficis manuals i tecnologia Solc practicat en una peça, en un objecte, de matèria dura.
  2. aeronàutica Obertura llarga i estreta al llarg de l’envergadura d’una ala que serveix per a millorar les condicions del flux d’aire a grans angles d’atac.
  3. electrotècnia Canal estreta i llarga que hom practica en una peça metàl·lica per tal d’allotjar-hi els conductors d’un enrotllament.
  4. ranura d’expansió informàtica Obertura llarga i estreta del circuit imprès d’un ordinador en la qual s’insereixen targetes d’ampliació de les seves utilitats.

■ ranura

femení oficis manuals i tecnologia Solc practicat en una peça, en un objecte, de matèria dura aeronàutica Obertura llarga i estreta al llarg de l’envergadura d’una ala que serveix per a millorar les condicions del flux d’aire a grans angles d’atac electrotècnia Canal estreta i llarga que hom practica en una peça metàllica per tal d’allotjar-hi els conductors d’un enrotllament ranura d’expansió informàtica Obertura llarga i estreta del circuit imprès d’un ordinador en la qual s’insereixen targetes d’ampliació de les seves utilitats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ranvespre

■ ranvespre

masculí horabaixa 1 a ranvespre A entrada de fosc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ranxer
| ranxera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranxer</title>

Etimologia: de ranxo
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al ranxo.
  2. masculí i femení Persona que governa un ranxo.
  3. masculí i femení Persona que fa el ranxo per als soldats, els presos, etc.
  4. femení música Tipus de cançó mexicana popular que hom interpreta acompanyat de guitarres, violins i altres instruments propis dels conjunts musicals mexicans.

■ ranxer
| ranxera

adjectiu Relatiu o pertanyent al ranxo masculí i femení Persona que governa un ranxo masculí i femení Persona que fa el ranxo per als soldats, els presos, etc femení música Tipus de cançó mexicana popular que hom interpreta acompanyat de guitarres, violins i altres instruments propis dels conjunts musicals mexicans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ranxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranxo</title>

Etimologia: del cast. rancho, der. de ranch(e)arse ‘allotjar-se’, del fr. se ranger ‘instal·lar-se’, der. de rang ‘rengle’; d’allotjament militar passà a significar el menjar de la tropa 1a font: c. 1800
    masculí
  1. marina, marítim Cabina d’una embarcació destinada a dormitori de la tripulació.
    1. Lloc fora de poblat on s’alberguen provisionalment diverses famílies, un grup de treballadors, etc., o on hom cria animals.
    2. geografia i economia Explotació ramadera pròpia de les praderies de l’oest americà que comprèn la casa, l’estable per a guardar-hi el bestiar boví de peu rodó i extenses zones amb prats de gramínies.
    1. Menjar que hom fa per a molts i que es redueix generalment a un sol plat.
    2. organització militar Menjar de les casernes, vaixells de guerra i presons, que antigament es reduïa a un sol plat barrejat.

■ ranxo

masculí marina, marítim Cabina d’una embarcació destinada a dormitori de la tripulació Lloc fora de poblat on s’alberguen provisionalment diverses famílies, un grup de treballadors, etc, o on hom cria animals geografia i economia Explotació ramadera pròpia de les praderies de l’oest americà que comprèn la casa, l’estable per a guardar-hi el bestiar boví de peu rodó i extenses zones amb prats de gramínies Menjar que hom fa per a molts i que es redueix generalment a un sol plat organització militar Menjar de les casernes, vaixells de guerra i presons, que antigament es reduïa a un sol plat…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ranya

ranya

femení geomorfologia Superfície d’erosió inclinada o pediment cobert de còdols quarsítics mal rodats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raó</title>

Partició sil·làbica: ra_ó
Homòfon: raor
Etimologia: del ll. ratio, -ōnis ‘càlcul; raonament, raó’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. filosofia Facultat de raonar, de discórrer per mitjà de la intel·ligència.
    2. filosofia Cadascun dels diferents usos que hom fa de la raó, cadascuna de les diferents maneres com hom entén que aquesta facultat pot ésser exercida.
    3. culte de la raó Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual hom afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana.
    4. perdre la raó Tornar-se boig.
    5. ús de raó Edat en què la persona pot ja raonar talment que és considerada com a responsable dels seus actes. Tenir ús de raó. Arribar a l’ús de raó.
    1. Allò que explica, fa entenedora, fonamenta, justifica, alguna cosa. La raó de l’ésser de les coses. Quina és la raó de la teva angoixa?
    2. filosofia Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
    3. amb raó locució adverbial Justificadament. Va decidir castigar tota la classe, amb raó o sense.
    4. contra tota raó locució adverbial Sense cap justificació.
    5. dir raó Parlar d’acord amb el que és veritat.
    6. donar la raó (a algú) Reconèixer-li com a justificat el que diu, el que ha fet, etc.
    7. ésser de raó Ésser, una cosa, raonable.
    8. estar carregat de raó Pensar o obrar amb plena conformitat amb el que és veritat, amb el que és just, justificat.
    9. per raó (o raons) de Per causa de, amb finalitat de. Per raó d’economia. Per raons de prudència no ho diré avui.
    10. principi de raó suficient filosofia i lògica Principi segons el qual res no es dona (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
    11. sense raó Injustificadament. T’has disgustat sense raó.
    12. tenir raó Ésser algú fonamentat en allò que diu o fa, tenir arguments vàlids, justos, per a dir o fer quelcom, estar en la cosa certa. Tens raó: això que has dit és decisiu. Tinc raó de queixar-me.
    1. Consideració que indueix a una creença, que la confirma, que mou a una determinació. N’estic convençut per moltes raons. Vull dir-te ara les raons que m’han induït a fer això. Tinc les meves raons per a creure que no és veritat.
    2. Allò que hom diu per explicar, per justificar, quelcom. Ho provaré amb raons vàlides. Les teves raons no em convencen.
    3. demanar (o donar) raó (d’algú, d’alguna cosa) Demanar (o donar) una explicació, o simple informació, d’algú, d’alguna cosa.
    4. no entendre’s (algú) de raons No voler algú admetre o escoltar les raons d’un altre.
    5. raons foradades (o de peu de banc) Raons inconsistents, que no proven.
  4. antigament Compte, liquidació.
  5. plural
    1. Coses que es van dient en una conversa.
    2. especialment Baralles de paraules. Cercar, buscar, raons. Si dius això, hi haurà raons.
    3. estar a (o amb) raons Enraonar o conversar.
    4. fer passar (algú) amb raons Entretenir-lo parlant, sobretot amb excuses o evasives.
    5. gastar raons Parlar molt i difusament.
    6. no ficar-se en raons No admetre conversa, no voler parlar amb algú d’alguna cosa.
    7. prendre’s a raons antigament Posar-se a conversar.
  6. matemàtiques
    1. Quocient entre una quantitat (dita antecedent) i una altra (dita consegüent).
    2. En una progressió aritmètica, diferència constant entre dos termes consecutius.
    3. En una progressió geomètrica, quocient constant entre dos termes consecutius.
    4. En una funció de proporcionalitat directa f(x) = kx, nombre k.
    5. en raó directa Directament proporcional.
    6. en raó inversa Inversament proporcional.
    7. raó de semblança geometria Donades dues figures geomètriques semblants, raó entre les longituds dels elements corresponents.
    8. raó doble geometria Donats quatre punts alineats A, B, C i D, relació (ABCD) =CB:DB.
    9. raó simple geometria Donats tres punts alineats A, B i C, relació (ABC) =CB.
  7. a raó de En la relació quantitativa de. Es paga a raó de trenta euros per dia.
  8. raó social Firma, denominació oficial, d’una empresa, una casa comercial, etc.

■ raó

femení filosofia Facultat de raonar, de discórrer per mitjà de la intelligència filosofia Cadascun dels diferents usos que hom fa de la raó, cadascuna de les diferents maneres com hom entén que aquesta facultat pot ésser exercida culte de la raó Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual hom afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana perdre la raó Tornar-se boig ús de raó Edat en què la persona pot ja raonar talment que és considerada com a responsable dels seus actes Tenir ús de raó Arribar a l’ús de raó Allò que explica, fa entenedora, fonamenta, justifica, alguna cosa La…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raola

■ raola

femení botànica Roldor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raonable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raonable</title>

Partició sil·làbica: ra_o_na_ble
Etimologia: del ll. formació culta analògica sobre la base del ll. rationabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Conforme a la raó, prudent, convenient, acceptable. Això que dius no és raonable.
  2. Dit de la persona que atén al bon sentit, que comprèn les raons, que obra o pensa conforme a la raó. Sigues raonable!
  3. Regular, normal, no exagerat, del tipus corrent. Vendre a preus raonables.
  4. antigament Racional, dotat de raó.

■ raonable

adjectiu Conforme a la raó, prudent, convenient, acceptable Això que dius no és raonable Dit de la persona que atén al bon sentit, que comprèn les raons, que obra o pensa conforme a la raó Sigues raonable Regular, normal, no exagerat, del tipus corrent Vendre a preus raonables antigament Racional, dotat de raó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raonablement

■ raonablement

adverbi D’una manera raonable Parlar raonablement
Traducció