Es mostren 88951 resultats

raquígraf

raquígraf

masculí medicina Instrument emprat per a determinar els contorns de la columna vertebral i enregistrar-ne les desviacions
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raquio-

■ raquio-

Forma prefixada del mot grec rhákhis rhákhios , que significa ‘espina dorsal’ Ex raquiopatia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raquis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raquis</title>

Etimologia: del gr. rhákhis ‘espinada’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. anatomia animal Columna vertebral.
  2. botànica
    1. Nervi principal d’una fulla composta o d’una fronda de falguera.
    2. Eix principal d’una inflorescència.
  3. ornitologia Part plena de la tija central de les plomes dels ocells, que és la continuació del canó buit implantat a la pell.

■ raquis

masculí anatomia animal Columna vertebral botànica Nervi principal d’una fulla composta o d’una fronda de falguera Eix principal d’una inflorescència ornitologia Part plena de la tija central de les plomes dels ocells, que és la continuació del canó buit implantat a la pell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

raquísquisi

raquísquisi

femení patologia Malformació congènita de la columna vertebral que consisteix en una fenedura del cos vertebral
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raquític
| raquítica

■ raquític
| raquítica

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent al raquitisme Que pateix de raquitisme figuradament Escàs, migrat Mesquí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raquíticament

■ raquíticament

adverbi D’una manera raquítica, mesquina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raquitis

■ raquitis

femení patologia Afecció inflamatòria del raquis o columna vertebral Raquitisme Nom donat, a vegades, a les deformacions òssies del raquitisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raquitisme

■ raquitisme

masculí patologia Afecció del lactant, caracteritzada per una distròfia òssia deguda a una defectuosa mineralització de l’os raquitisme fetal o congènit Acondroplàsia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

raquítom


<title type="display">raquítom</title>

    masculí
  1. medicina Instrument que hom utilitza en el curs d’una autòpsia per a obrir el canal raquidi i treure la medul·la sense lesionar-la.
  2. paleontologia i zoologia
    1. plural Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de cos llarg i massís, semblant al dels cocodrils, però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat. Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops.
    2. singular Amfibi fòssil de l’ordre dels raquítoms.

raquítom

masculí medicina Instrument que hom utilitza en el curs d’una autòpsia per a obrir el canal raquidi i treure la medulla sense lesionar-la paleontologia i zoologia plural Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de cos llarg i massís, semblant al dels cocodrils, però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops singular Amfibi fòssil de l’ordre dels raquítoms
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

raquitomia


<title type="display">raquitomia</title>

Partició sil·làbica: ra_qui_to_mi_a
femení cirurgia Secció de la columna vertebral que hom practica quan el fetus es presenta de muscle i no és possible de practicar la versió.

raquitomia

femení cirurgia Secció de la columna vertebral que hom practica quan el fetus es presenta de muscle i no és possible de practicar la versió
Traducció