Es mostren 88951 resultats

■ rar
| rara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rar</title>

Etimologia: del ll. rarus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    adjectiu
  1. Que és en molt petit nombre. Els casos de guarició són rars.
  2. Molt poc freqüent. Amb rares excepcions. Ve rares vegades.
    1. No gens comú; extraordinari. Captiva d’una rara bellesa.
    2. Preciós per la seva raresa; introbable. Llibre rar. Col·lecció de monedes rares.
    1. Extravagant, que obra de manera anormal, fora del sentit comú. Era una dona molt rara.
    2. criatura rara Criatura que plora molt, que fa rareses.
  5. química Dit del gas no dens. L’atmosfera rara de les grans altures.

■ rar
| rara

adjectiu Que és en molt petit nombre Els casos de guarició són rars Molt poc freqüent Amb rares excepcions Ve rares vegades No gens comú extraordinari Captiva d’una rara bellesa Preciós per la seva raresa introbable Llibre rar Collecció de monedes rares Extravagant, que obra de manera anormal, fora del sentit comú Era una dona molt rara criatura rara Criatura que plora molt, que fa rareses química Dit del gas no dens L’atmosfera rara de les grans altures
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rara avis*

■ rara avis*

femení Locució que significa ‘ocell rar’ i que hom utilitza per a designar una persona o una cosa rara, que és una rara excepció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rarament

■ rarament

adverbi Rares vegades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rarefacció

■ rarefacció

femení física Acció de rarificar o de rarificar-se l’efecte Disminució de la pressió del gas contingut en un recipient per extracció d’una part d’aquest gas
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rarefactible

■ rarefactible

adjectiu física Rarificable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rarefactiu
| rarefactiva

■ rarefactiu
| rarefactiva

adjectiu física Rarificatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rarefaent

rarefaent

adjectiu física Rarificant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rarefer


<title type="display">rarefer</title>

Etimologia: del ll. rarefacĕre, íd. 1a font: 1814
    verb transitiu física
  1. Rarificar.
  2. Produir la rarefacció en l’interior d’un recipient.

rarefer

verb transitiu física Rarificar Produir la rarefacció en l’interior d’un recipient
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rarejar

■ rarejar

verb intransitiu Ésser rar, escassejar Els bitllets de 500 euros raregen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raresa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raresa</title>

Etimologia: de rar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Qualitat de rar. La raresa d’una cosa la fa cara.
  2. Cosa rara. Aquesta petxina és una raresa.
    1. Acte característic d’una persona de caràcter rar, extravagant.
    2. especialment Rabiola d’una criatura.
  4. economia Insuficiència de la quantitat existent d’un bé amb relació a la quantitat demanada; escassetat.

■ raresa

femení Qualitat de rar La raresa d’una cosa la fa cara Cosa rara Aquesta petxina és una raresa Acte característic d’una persona de caràcter rar, extravagant especialment Rabiola d’una criatura economia Insuficiència de la quantitat existent d’un bé amb relació a la quantitat demanada escassetat
Informació complementària
Traducció