Es mostren 88951 resultats

■ rarificable

■ rarificable

adjectiu física Que pot ésser rarificat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rarificació

■ rarificació

femení física Acció de rarificar o de rarificar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rarificant

■ rarificant

adjectiu física Que rarifica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rarificar

■ rarificar

verb física transitiu Fer menys dens enrarir oposat a condensar pronominal Esdevenir menys dens
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rarificatiu
| rarificativa

■ rarificatiu
| rarificativa

adjectiu física Que té la virtut de rarificar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raritat

■ raritat

femení Raresa física Qualitat de rar, de poc dens Qualitat atribuïda, en forma d’un nombre quàntic, a les partícules elementals de la matèria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ras1

■ ras1

masculí indústria tèxtil Setí drap de ras antigament Tela de seda lluent que a l’edat mitjana era fabricada a la ciutat d’Arràs Artois Vegeu també ras 2 ras 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ras2

ras2

masculí Títol més elevat de la jerarquia estatal a Etiòpia, després del de negus Vegeu també ras 1 ras 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ras3
| rasa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">ras</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. rasus, -a, -um, íd., participi de radĕre ‘raure’ 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu
    1. Tallat arran. Portar la barba rasa. Drap de pèl ras.
    2. dialectal De pèl curt. Ovella rasa. Bestiar ras.
    3. de pèl ras De pèl curt. Gos de pèl ras.
    1. adjectiu De superfície llisa, plana, sense eminències notables. Un camp ras.
    2. masculí El pla del nivell que ateny una cosa. Una ciutat demolida al ras de terra.
    3. adjectiu construcció naval Dit de les embarcacions que tenen l’obra morta baixa i amb pocs relleus. Vaixell ras. Goleta rasa.
    4. a camp ras (o al ras) locució adverbial Al camp sense cobert. Aquella nit van dormir al ras.
    5. cel ras Cel sense núvols.
    6. cel ras construcció Sostre llis, sense bigues visibles.
    7. missa rasa litúrgia Missa resada, sense cants ni solemnitat.
    8. soldat ras organització militar Soldat que no té cap grau militar.
  3. adjectiu Ple fins a la vora superior, sense arribar a fer curull. Una mesura rasa. Beure’s un got ras de vi.
  4. masculí Extensió plana en una serra, sense arbres. Els rasos de Peguera.
  5. adverbi Arran, a poca altura. L’avió ha passat ras.
  6. adverbi De pressa, a gran velocitat, com volant. Ves-hi ras, que és tard!
  7. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’escut sense acompanyament ni timbre.
    2. Dit del camper d’un escut d’un sol esmalt i sense peces ni figures.
  8. tot ras (o clar i ras, o ras i curt) locució adverbial Clarament, sense subterfugis ni circumloquis, sense embuts. Puc dir clar i ras que no et conec.



    9. Vegeu també:
    ras1
    ras2

■ ras3
| rasa

adjectiu Tallat arran Portar la barba rasa Drap de pèl ras dialectal De pèl curt Ovella rasa Bestiar ras de pèl ras De pèl curt Gos de pèl ras adjectiu De superfície llisa, plana, sense eminències notables Un camp ras masculí El pla del nivell que ateny una cosa Una ciutat demolida al ras de terra adjectiu construcció naval Dit de les embarcacions que tenen l’obra morta baixa i amb pocs relleus Vaixell ras Goleta rasa a camp ras o al ras locució adverbial Al camp sense cobert Aquella nit van dormir al ras cel ras Cel sense núvols cel ras construcció Sostre llis, sense bigues visibles missa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rasa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rasa</title>

Etimologia: v. ras3 1a font: 1389
    femení
  1. construcció i obres públiques
    1. Excavació llarga i estreta feta al sòl per tal de posar els fonaments d’un edifici, estendre una canalització, explorar algun terreny superficialment, etc.
    2. Escorranc.
  2. fusteria i oficis manuals Eina emprada pels esclopers per a polir el buit dels esclops, que consisteix en una làmina de ferro corbada i proveïda de tall, disposada a l’extrem d’un mànec de fusta.

■ rasa

femení construcció i obres públiques Excavació llarga i estreta feta al sòl per tal de posar els fonaments d’un edifici, estendre una canalització, explorar algun terreny superficialment, etc Escorranc fusteria i oficis manuals Eina emprada pels esclopers per a polir el buit dels esclops, que consisteix en una làmina de ferro corbada i proveïda de tall, disposada a l’extrem d’un mànec de fusta
Informació complementària
Traducció