Es mostren 88934 resultats

■ rasclumejar

rasclumejar

Homòfon: resclumejar
Etimologia: de rasclum 1a font: 1932, DFa.
verb transitiu Escurar un atuell de cuina traient-ne el rasclum.

■ rasclumejar

verb transitiu Escurar un atuell de cuina traient-ne el rasclum
Informació complementària
Traducció

■ raser | rasera

raser

Etimologia: de ras3 1a font: 1309
  1. adjectiu Ras, ple fins dalt sense fer curull.
  2. masculí nàutica Nivell de la coberta en el buc d’una embarcació.

■ raser | rasera

adjectiu Ras, ple fins dalt sense fer curull masculí nàutica Nivell de la coberta en el buc d’una embarcació
Traducció

■ raseret

raseret

Etimologia: de ras3
masculí Caminoi.

■ raseret

masculí Caminoi
Traducció

■ raseta

raseta

Etimologia: de ras3
Mot emprat en l’expressió a la raseta locució adjectiva Dit d’un recipient (got, copa, gerra, etc.) ple a vessar. Van trobar una gerreta amb dobles d’or a la raseta.

■ raseta

Mot emprat en l’expressió a la raseta locució adjectiva Dit d’un recipient got, copa, gerra, etc ple a vessar Van trobar una gerreta amb dobles d’or a la raseta
Traducció

■ rasora

rasora

Etimologia: del b. ll. rasoria, íd. 1a font: 1277
femení oficis manuals Paleta emprada per a raure, especialment la pastera.

■ rasora

femení oficis manuals Paleta emprada per a raure, especialment la pastera
Traducció

rasorita

rasorita

femení [Na2B4O7·4H2O] mineralogia Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, anomenat també kernita.

rasorita

femení Na 2 B 4 O 7 4H 2 O mineralogia Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, anomenat també kernita

■ raspa

raspa

Etimologia: de raspar 1a font: 1371
    femení
  1. agricultura Arròs del qual hom no pot llevar la pellofa.
  2. oficis manuals Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics.
  3. vulgarment Minyona de servei.

■ raspa

femení agricultura Arròs del qual hom no pot llevar la pellofa oficis manuals Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàllics vulgarment Minyona de servei
Informació complementària
Traducció

■ raspador | raspadora

raspador

Etimologia: de raspar
  1. adjectiu Que raspa o serveix per a raspar.
  2. masculí Part rasposa de les capses de llumins, on hom els frega per encendre’ls.
  3. masculí oficis manuals
    1. Eina o instrument que serveix per a raspar.
    2. Instrument constituït per una petita fulla d’acer afilada disposada a l’extrem d’un mànec, emprat especialment per a esborrar coses escrites o dibuixades.
    3. Ratlladora.
    4. Estríjol.
    5. Rascador de l’escura-xemeneies.
  4. masculí oficis manuals Mena de tamboret de fusta damunt el qual el ferrador posa la pota d’un animal quan la hi ha de raspar.

■ raspador | raspadora

adjectiu Que raspa o serveix per a raspar masculí Part rasposa de les capses de llumins, on hom els frega per encendre’ls masculí oficis manuals Eina o instrument que serveix per a raspar Instrument constituït per una petita fulla d’acer afilada disposada a l’extrem d’un mànec, emprat especialment per a esborrar coses escrites o dibuixades Ratlladora Estríjol Rascador de l’escura-xemeneies masculí oficis manuals Mena de tamboret de fusta damunt el qual el ferrador posa la pota d’un animal quan la hi ha de raspar
Informació complementària
Traducció

■ raspadura

raspadura

Etimologia: de raspar
    femení
    1. Acció de raspar;
    2. l’efecte.
  2. plural Parts o partícules que es desprenen d’una cosa en raspar-la.

■ raspadura

femení Acció de raspar l’efecte plural Parts o partícules que es desprenen d’una cosa en raspar-la
Traducció

■ raspall

raspall

Etimologia: de raspar 1a font: 1383
    masculí
  1. Instrument consistent en un gran nombre de cerres, crins, brins rígids, etc., plantats en una placa de fusta, de vori, etc., que serveix per a netejar, fregar, etc. El raspall de la roba, del cap, d’estrijolar el gos. Treure la pols amb un raspall.
  2. dialectal Escombra feta de branques de bruc o d’altres arbusts, que serveix per a netejar l’era, el carrer, l’estable.
  3. agricultura Rampí.
  4. botànica Olivella.
  5. indústria tèxtil
    1. Fusta plana coberta de pelfa que hi ha damunt els corrons ratllats i els de goma, en les màquines de filatura del cotó.
    2. Borra de cotó que hom treu de la pelfa del raspall.
  6. indústria tèxtil Fusta guarnida de punxes de ferro que en les màquines de picar cartons jacquard fa recular els punxons.

■ raspall

masculí Instrument consistent en un gran nombre de cerres, crins, brins rígids, etc, plantats en una placa de fusta, de vori, etc, que serveix per a netejar, fregar, etc El raspall de la roba, del cap, d’estrijolar el gos Treure la pols amb un raspall dialectal Escombra feta de branques de bruc o d’altres arbusts, que serveix per a netejar l’era, el carrer, l’estable agricultura Rampí botànica Olivella indústria tèxtil Fusta plana coberta de pelfa que hi ha damunt els corrons ratllats i els de goma, en les màquines de filatura del cotó Borra de cotó que hom treu de la pelfa del raspall…
Informació complementària
Traducció