Es mostren 88951 resultats

■ rascar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rascar</title>

Etimologia: del ll. *rasicare, freqüentatiu del ll. radĕre (participi rasus) ‘raure’ 1a font: 1371
    verb
  1. transitiu Gratar.
  2. intransitiu
    1. Ésser raspós. La tovallola rasca.
    2. Fer un soroll de fregament poc fi. El motor rasca.
  3. transitiu popularment Tocar malament (un instrument musical de corda). Rascar el violí.

■ rascar

verb transitiu Gratar intransitiu Ésser raspós La tovallola rasca Fer un soroll de fregament poc fi El motor rasca transitiu popularment Tocar malament un instrument musical de corda Rascar el violí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rascàs

■ rascàs

masculí plural rascassos ictiologia Dot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rascassa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rascassa</title>

Etimologia: de l’oc. rascasso, fem . de rascàs ‘tinyós, rugós’, segurament per les taques del peix o les moltes espines que té al cap, der. de rasco ‘tinya’, i aquest, de rascà, del mateix origen que el cat. rascar
femení ictiologia Escórpora.

■ rascassa

femení ictiologia Escórpora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rascat

■ rascat

masculí Lloc on una cosa ha estat rascada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rascla

■ rascla

femení ictiologia Escórpora ornitologia Rascló
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rasclada

■ rasclada

femení Acció de rasclar Allò que ha estat aplegat d’un cop amb un rascle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rasclador
| rascladora

■ rasclador
| rascladora

adjectiu Que rascla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rasclar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rasclar</title>

Etimologia: del ll. vg. *rasiculare, de *rasicare (v. rascar), amb influx de asclar ‘estellar’, o bé alteració de rascar per repercussió de líquida i l’influx de asclar 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb transitiu agricultura
  1. Passar el rascle per damunt d’un terreny, per tal de desfer els terrossos.
  2. Arreplegar la palla, l’herba, etc., amb el rascle.

■ rasclar

verb transitiu agricultura Passar el rascle per damunt d’un terreny, per tal de desfer els terrossos Arreplegar la palla, l’herba, etc, amb el rascle
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rascle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rascle</title>

Homòfon: rascla
Etimologia: de rasclar 1a font: 1575, DPou.
masculí agricultura Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, o per a arreplegar palla, herba, etc., que consisteixen en un tros de fusta pla, una sèrie de llistons paral·lels, etc., proveïts de claus o pues, que es passen per damunt la terra tirats per una bèstia o un tractor, o bé manejats a mà per mitjà d’un mànec.

■ rascle

masculí agricultura Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, o per a arreplegar palla, herba, etc, que consisteixen en un tros de fusta pla, una sèrie de llistons parallels, etc, proveïts de claus o pues, que es passen per damunt la terra tirats per una bèstia o un tractor, o bé manejats a mà per mitjà d’un mànec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rascler

■ rascler

masculí geomorfologia Lapiaz