Es mostren 88940 resultats

rasquerà
| rasquerana

rasquerà
| rasquerana

rasquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rasquet</title>

Accessory
Etimologia: de rascar
Body
    masculí
  1. oficis manuals Llima de secció triangular o rectangular proveïda de tall, emprada per a rebaixar lleugerament peces de metall.
  2. tecnologia Llistó, tira d’acer, etc., que, disposat a poca distància d’un corró, d’un roleu, etc., d’una màquina d’estampar, d’imprimir, etc., serveix per a treure’n l’excés de color, de tinta, etc.

rasquet

rasqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rasqueta</title>

Accessory
Etimologia: de rasquet
Body
    femení oficis manuals
  1. Instrument emprat per a netejar la fusta, rascar la pintura vella, etc., que consisteix en una planxa triangular de ferro o d’acer, amb tall als seus caires i proveïda de mànec.
  2. Rasca de picapedrer.
  3. Estríjol.

rasqueta

rassa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rassa</title>

Accessory
Homòfon: raça
Etimologia: probablement de l’àr. raʾs ‘cap, testa; capital, riquesa acumulada’ 1a font: s. XIV, Consolat
Body
    femení
  1. indústria surera
    1. Carrac.
    2. Conjunt de carracs, tal com venen de l’estiba o de la saca.
  2. per extensió Conjunt d’objectes sense triar.
  3. en rassa Sense triar.

rassa

rast


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rast</title>

Accessory
Etimologia: alteració de rest ‘enfilall’, resultat de l’homonímia de rastell ‘rampí’ i restell, dimin. de rest2, d’on s’extragué un pseudoprimitiu rast 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
Body
masculí Sèrie de coses posades l’una al costat de l’altra al llarg d’un fil, d’una corda, etc. Un rast de cebes. Un rast de granets, de perles.

rast

rastell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">rastell</title>

Accessory
Etimologia: del ll. rastellum, dimin. de rastrum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. agricultura
    1. Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.
    2. Rascle.
    3. Paleta de ferro fixada a l’extrem de l’agullada que serveix per a netejar la rella de l’arada quan s’hi adhereix terra.
    4. Bastiment constituït per dues barres horitzontals unides per una sèrie de barrots paral·lels entre ells i perpendiculars a les barres, que, disposat damunt la menjadora dels animals com a suport de la palla, de l’herba, etc., impedeix que s’escampi o es malmeti.
    1. Rastellera.
    2. Pilot de coses posades l’una sobre l’altra. Un rastell de llenya.
  2. construcció
    1. Paret d’obra en sec feta d’algunes filades de pedres grosses i construïda verticalment o atalussadament per tal d’evitar que l’aigua s’endugui la terra.
    2. Filera de pedres disposades de cantell i sobresortint de la terra que serveix per a marcar límits, per a formar una vora, etc.
    3. Obra de contenció en forma de rastell per a fixar la neu i evitar les allaus. Rastell de barres, de brèndoles.
  3. heràldica Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses, clavetejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
  4. història En els castells medievals, reixa mòbil, que podia pujar i baixar, que protegia la porta i permetia l’accés al recinte interior o plaça d’armes.
  5. indústria tèxtil Post de fusta proveïda de puntes i fixada generalment en un cavallet, que hom empra per a pentinar a mà certes fibres dures, com el lli, el cànem, etc.

rastell

rastellar

rastellar

rastellat
| rastellada

rastellat

Accessory
Etimologia: de rastell
Body
adjectiu heràldica Dit de la torre o el castell proveïts de rastell calat a la porta.

rastellat
| rastellada

rastellera

rastellera

rastral

rastral