Es mostren 88951 resultats

■ raspós
| rasposa

■ raspós
| rasposa

adjectiu Aspre al tacte, que té la superfície plena d’asperitats Els gats tenen la llengua rasposa Després d’aquella feina tenia sempre les mans rasposes per extensió Un vi raspós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rasquerà
| rasquerana

rasquerà
| rasquerana

adjectiu i masculí i femení De Rasquera Ribera d’Ebre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rasquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rasquet</title>

Etimologia: de rascar
    masculí
  1. oficis manuals Llima de secció triangular o rectangular proveïda de tall, emprada per a rebaixar lleugerament peces de metall.
  2. tecnologia Llistó, tira d’acer, etc., que, disposat a poca distància d’un corró, d’un roleu, etc., d’una màquina d’estampar, d’imprimir, etc., serveix per a treure’n l’excés de color, de tinta, etc.

■ rasquet

masculí oficis manuals Llima de secció triangular o rectangular proveïda de tall, emprada per a rebaixar lleugerament peces de metall tecnologia Llistó, tira d’acer, etc, que, disposat a poca distància d’un corró, d’un roleu, etc, d’una màquina d’estampar, d’imprimir, etc, serveix per a treure’n l’excés de color, de tinta, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rasqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rasqueta</title>

Etimologia: de rasquet
    femení oficis manuals
  1. Instrument emprat per a netejar la fusta, rascar la pintura vella, etc., que consisteix en una planxa triangular de ferro o d’acer, amb tall als seus caires i proveïda de mànec.
  2. Rasca de picapedrer.
  3. Estríjol.

■ rasqueta

femení oficis manuals Instrument emprat per a netejar la fusta, rascar la pintura vella, etc, que consisteix en una planxa triangular de ferro o d’acer, amb tall als seus caires i proveïda de mànec Rasca de picapedrer Estríjol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rassa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rassa</title>

Homòfon: raça
Etimologia: probablement de l’àr. raʾs ‘cap, testa; capital, riquesa acumulada’ 1a font: s. XIV, Consolat
    femení
  1. indústria surera
    1. Carrac.
    2. Conjunt de carracs, tal com venen de l’estiba o de la saca.
  2. per extensió Conjunt d’objectes sense triar.
  3. en rassa Sense triar.

■ rassa

femení indústria surera Carrac Conjunt de carracs, tal com venen de l’estiba o de la saca per extensió Conjunt d’objectes sense triar en rassa Sense triar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rast


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rast</title>

Etimologia: alteració de rest ‘enfilall’, resultat de l’homonímia de rastell ‘rampí’ i restell, dimin. de rest2, d’on s’extragué un pseudoprimitiu rast 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
masculí Sèrie de coses posades l’una al costat de l’altra al llarg d’un fil, d’una corda, etc. Un rast de cebes. Un rast de granets, de perles.

■ rast

masculí Sèrie de coses posades l’una al costat de l’altra al llarg d’un fil, d’una corda, etc Un rast de cebes Un rast de granets, de perles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rastell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">rastell</title>

Etimologia: del ll. rastellum, dimin. de rastrum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. agricultura
    1. Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.
    2. Rascle.
    3. Paleta de ferro fixada a l’extrem de l’agullada que serveix per a netejar la rella de l’arada quan s’hi adhereix terra.
    4. Bastiment constituït per dues barres horitzontals unides per una sèrie de barrots paral·lels entre ells i perpendiculars a les barres, que, disposat damunt la menjadora dels animals com a suport de la palla, de l’herba, etc., impedeix que s’escampi o es malmeti.
    1. Rastellera.
    2. Pilot de coses posades l’una sobre l’altra. Un rastell de llenya.
  3. construcció
    1. Paret d’obra en sec feta d’algunes filades de pedres grosses i construïda verticalment o atalussadament per tal d’evitar que l’aigua s’endugui la terra.
    2. Filera de pedres disposades de cantell i sobresortint de la terra que serveix per a marcar límits, per a formar una vora, etc.
    3. Obra de contenció en forma de rastell per a fixar la neu i evitar les allaus. Rastell de barres, de brèndoles.
  4. heràldica Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses, clavetejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
  5. història En els castells medievals, reixa mòbil, que podia pujar i baixar, que protegia la porta i permetia l’accés al recinte interior o plaça d’armes.
  6. indústria tèxtil Post de fusta proveïda de puntes i fixada generalment en un cavallet, que hom empra per a pentinar a mà certes fibres dures, com el lli, el cànem, etc.

■ rastell

masculí agricultura Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc Rascle Paleta de ferro fixada a l’extrem de l’agullada que serveix per a netejar la rella de l’arada quan s’hi adhereix terra Bastiment constituït per dues barres horitzontals unides per una sèrie de barrots parallels entre ells i perpendiculars a les barres, que, disposat damunt la menjadora dels animals com a suport de la palla, de l’herba, etc, impedeix que s’escampi o es malmeti Rastellera Pilot de coses posades l’una sobre l’altra Un rastell de llenya construcció Paret…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rastellar

■ rastellar

verb transitiu agricultura Treballar amb el rastell la terra, l’herba, la palla, etc indústria tèxtil Netejar el cànem, el lli, amb el rastell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rastellat
| rastellada

rastellat

Etimologia: de rastell
adjectiu heràldica Dit de la torre o el castell proveïts de rastell calat a la porta.

rastellat
| rastellada

adjectiu heràldica Dit de la torre o el castell proveïts de rastell calat a la porta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rastellera

■ rastellera

femení Conjunt de coses posades en fila l’una al costat de l’altra Una rastellera de garbes rastellera de dents Conjunt dels dos rengles de dents
Informació complementària
Traducció