Es mostren 88951 resultats

■ rat2
| rata

■ rat2
| rata

adjectiu dret Dit del matrimoni vàlid Vegeu també rat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rata1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rata</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un tipus ll. *rattus, ratta, onomatopeia de la remor que fa la rata rosegant; en b. ll. hi ha documentat un rattus aplicat al liró 1a font: s. XIII, Desclot
  1. femení zoologia
    1. Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera). La rata negra o de camp té la cua llarga i amb moltes anelles, les orelles grosses i el pelatge aspre i fosc. La rata comuna o de claveguera és més grossa, però té la cua i les orelles més curtes i el pelatge més suau.
    2. rata bàndicut Bàndicut.
    3. rata cellarda Rosegador de la família dels glírids (Eliomys quercinus), amb la cua llarga i pilosa, pelatge molt característic, de costums nocturns i poc gregari.
    4. rata d’aigua Mamífer de l’ordre dels rosegadors, família dels micròtids (Arvicola sapidus), amb el cap gros, cos robust i massís i que habita a les planes i valls humides.
    5. rata dormidora Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, nocturns, arborícoles i gregaris. Cal destacar-ne la rata dormidora grisa (Glis glis) i la rata dormidora rogenca (Muscardinus avellanarius).
  2. adjectiu i masculí i femení Avar.
  3. femení figuradament
    1. córrer la rata pel ventre Tenir gana.
    2. rata de biblioteca Persona molt afeccionada a freqüentar les biblioteques o, en general, a consultar llibres d’estudi.
    3. rata de sagristia Persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat.
  4. femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids (Uranoscopus scaber), de cap gros, amb plaques dèrmiques fortes, boca supina i aletes pectorals grosses.



    5. Vegeu també:
    rata2

■ rata1

femení zoologia Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus , i en particular R rattus rata negra o de camp i R norvegicus rata comuna o de claveguera La rata negra o de camp té la cua llarga i amb moltes anelles, les orelles grosses i el pelatge aspre i fosc La rata comuna o de claveguera és més grossa, però té la cua i les orelles més curtes i el pelatge més suau rata bàndicut Bàndicut rata cellarda Rosegador de la família dels glírids Eliomys quercinus , amb la cua llarga i pilosa, pelatge molt…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rata2

rata2

femení antigament Prorrata Vegeu també rata 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratador
| ratadora

■ ratador
| ratadora

adjectiu Dit d’un gat, d’un gos, etc, inclinat a caçar rates Era un gat molt ratador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratadura

■ ratadura

femení Forat o senyal fet a un objecte per una rata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratafia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ratafia</title>

Partició sil·làbica: ra_ta_fi_a
Etimologia: del fr. ratafia, mot crioll de les Antilles franceses d’origen incert, probablement alteració d’una fórmula llatina rata fiat (res) ‘sigui ratificada (la cosa, el pacte)’, pronunciada en fer un brindis en ocasió d’alguna mena de conveni 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. alimentació, indústries alimentàries Essència aromàtica feta d’ametlles amargues.
  2. indústries de la destil·lació, begudes destil·lades Licor que té com a base la maceració de nous verdes.

■ ratafia

femení alimentació, indústries alimentàries Essència aromàtica feta d’ametlles amargues indústries de la destillació, begudes destillades Licor que té com a base la maceració de nous verdes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratània

■ ratània

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Arbust perennifoli de la família de les mimosàcies Krameria triandra , tomentós, de fulles simples i alternes, flors vermelloses i fruits en carcèrul
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratapenada

■ ratapenada

femení zoologia Ratapinyada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratapeus

■ ratapeus

masculí botànica Peu de rata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratapinyada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ratapinyada</title>

Etimologia: comp. amb pinyada, del ll. pennata (pinnata) ‘alada’ 1a font: 1347
femení zoologia Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels quiròpters, llevat d’algunes espècies tropicals que prenen noms propis, com els vampirs. Hi ha espècies que pertanyen a la família dels vespertiliònids, com les del gènere Leuconoe —L. (Myotis) daubentonii (ratapinyada clara d’aigua) i L. (Myotis) capaccinii (ratapinyada de peus grossos)—, les del gènere Selysius —S. (Myotis) mystacinus (ratapinyada de bigotis), S. (Myotis) natteri (ratapinyada de Natterer), S. (Myotis) bechsteinii (ratapinyada de Bechstein)—, les del gènere Pipistrellus —P. pipistrellus (ratapinyada comuna), P. kuhlii (ratapinyada de vores clares) i P. savii (ratapinyada muntanyenca)—, les del gènere Barbastella —B. barbastellus (ratapinyada de bosc)—, les espècies Plecotus auritus i Myotis myotis (conegudes com a ratapinyada orelluda), Miniopterus schreibersii (ratapinyada de Schreiber), Vespertilio serotinus (ratapinyada dels graners) i finalment Nyctalus noctula (nòctul), a la família dels molòssids, com la ratapinyada de cua llarga (Tadarida teniotis), i a la família dels rinolòfids, com la ratapinyada de ferradura (gènere Rinolophus).

■ ratapinyada

femení zoologia Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels quiròpters, llevat d’algunes espècies tropicals que prenen noms propis, com els vampirs Hi ha espècies que pertanyen a la família dels vespertiliònids, com les del gènere Leuconoe — L Myotis daubentonii ratapinyada clara d’aigua i L Myotis capaccinii ratapinyada de peus grossos —, les del gènere Selysius — S Myotis mystacinus ratapinyada de bigotis , S Myotis natteri ratapinyada de Natterer , S Myotis bechsteinii ratapinyada de Bechstein —, les del gènere Pipistrellus — P pipistrellus ratapinyada comuna , P kuhlii…
Informació complementària
Traducció