Es mostren 88951 resultats

■ raucar

■ raucar

verb intransitiu Cridar la granota
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

raudor

raudor

masculí botànica Roldor
Gran Diccionari de la llengua catalana

rauracià
| rauraciana

rauracià
| rauraciana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al rauracià masculí Subestatge en desús del lusitanià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raure</title>

Partició sil·làbica: rau_re
Etimologia: del ll. radĕre, rasum ‘afaitar; raspar; ribotar’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb [p p ragut -uda o ras rasa]
  1. transitiu
    1. Passar un instrument tallant o aspre per la superfície d’una cosa per llevar-li el pèl, el borrissol, l’herba que s’hi ha fet, les adherències, les excrescències o desigualtats. Raure el pèl. Raure l’era, un camp. Raure la pastera.
    2. Ratllar. Raure formatge, pa.
    3. antigament Rosegar.
  2. intransitiu
    1. [només en infinitiu, regit de verbs com anar a, venir a, haver de] Tenir tractes amb qui hom no voldria. Em sap greu d’haver de raure amb aquell dèspota.
    2. [en infinitiu, regit per anar a] Parar, arribar a un indret o una situació sense voler-ho, empès per la ventura. Tenir por d’anar a raure a l’hospital. No podia haver anat a raure a millors mans.
  3. intransitiu
    1. Estar o ésser en un lloc determinat, residir-hi. On rau, ara, aquest desgraciat? Després de rodar mig món, ha vingut a raure aquí.
    2. Estar, consistir. La gràcia d’aquesta obra rau en la senzillesa.

■ raure

verb p p ragut -uda o ras rasa transitiu Passar un instrument tallant o aspre per la superfície d’una cosa per llevar-li el pèl, el borrissol, l’herba que s’hi ha fet, les adherències, les excrescències o desigualtats Raure el pèl Raure l’era, un camp Raure la pastera Ratllar Raure formatge, pa antigament Rosegar intransitiu només en infinitiu, regit de verbs com anar a, venir a, haver de Tenir tractes amb qui hom no voldria Em sap greu d’haver de raure amb aquell dèspota en infinitiu, regit per anar a Parar, arribar a un indret o una situació sense voler-ho, empès per la ventura Tenir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rautar

■ rautar

verb transitiu Rascar, gratar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rautija

■ rautija

femení Aspror o pessigolleig a la gola que fa estossegar repetidament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rauvòlfia


<title type="display">rauvòlfia</title>

Partició sil·làbica: rau_vòl_fi_a
femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes arbòries o arbustives de la família de les apocinàcies (Rauvolfia sp), de fulles oposades o verticil·lades, amb inflorescències pedunculades i flors petites, que són emprades en farmàcia per la seva acció sedant i hipotensora.

rauvòlfia

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes arbòries o arbustives de la família de les apocinàcies Rauvolfia sp , de fulles oposades o verticillades, amb inflorescències pedunculades i flors petites, que són emprades en farmàcia per la seva acció sedant i hipotensora
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rauxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rauxa</title>

Partició sil·làbica: rau_xa
Etimologia: de l’ant. raixa ‘ardor, fúria’, amb influx dels ant. raujós ‘furiós’ i raixós ‘ardent’, ll. rixosus ‘busca-raons’, der. de rixa ‘brega’ 1a font: 1803, DEst.
femení Determinació sobtada, pensada capriciosa.

■ rauxa

femení Determinació sobtada, pensada capriciosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rauxós
| rauxosa

■ rauxós
| rauxosa

adjectiu Que té rauxes arrauxat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rauxosament

■ rauxosament

adverbi A rauxes, en una rauxa
Traducció