<title type="display">Re</title>
Body
símbol química inorgànica reni.
Es mostren 88951 resultats
■ re1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">re</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: variant de res, a partir de l’acusatiu ll. rĕm (v. res) 1a font: s. XII, Hom
Body
pronom Res.
Vegeu també:
re2
Vegeu també:
re2
■ re1
pronom Res Vegeu també re 2
■
re2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">re</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: v. do1
Body
■
re2
masculí plural res música Segona nota de l’escala musical diatònica Vegeu també re 1
■
re-
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">re-</title>
Body
- Prefix intensiu (en llatí re-) de certs verbs o substantius verbals que indica duplicació o repetició de l’acció. Ex.: remirar, revenda, requalificació, ressituar.
- Prefix d’un adjectiu o d’un adverbi (en llatí re-) que li dona força de superlatiu. Ex.: rebé, refí.
- Prefix intensiu (en llatí re-) d’una interjecció, un renec, etc. Ex.: rellamps!, redimonis!
■
re-
Prefix intensiu en llatí re- de certs verbs o substantius verbals que indica duplicació o repetició de l’acció Ex remirar, revenda, requalificació, ressituar Prefix d’un adjectiu o d’un adverbi en llatí re- que li dona força de superlatiu Ex rebé, refí Prefix intensiu en llatí re- d’una interjecció, un renec, etc Ex rellamps, redimonis
■
reabsoldre
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reabsoldre</title>
Accessory
Partició sil·làbica: re_ab_sol_dre
Etimologia: de absoldre
Etimologia: de absoldre
Body
verb
transitiu Tornar a absoldre.
■
reabsoldre
verb transitiu Tornar a absoldre
■
reabsorbir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reabsorbir</title>
Accessory
Partició sil·làbica: re_ab_sor_bir
Etimologia: de absorbir
Etimologia: de absorbir
Body
verb
transitiu Tornar a absorbir, absorbir quelcom que abans havia estat absorbit i novament desprès.
■
reabsorbir
verb transitiu Tornar a absorbir, absorbir quelcom que abans havia estat absorbit i novament desprès
■
reabsorció
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reabsorció</title>
Accessory
Partició sil·làbica: re_ab_sor_ci_ó
Etimologia: de reabsorbir
Etimologia: de reabsorbir
Body
femení Acció de reabsorbir.
■
reabsorció
femení Acció de reabsorbir
■
reacció
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reacció</title>
Accessory
Partició sil·làbica: re_ac_ci_ó
Etimologia: de acció 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: de acció 1a font: 1803, DEst.
Body
-
femení
-
- física En un sistema físic, força que s’oposa a la que és responsable (acció) d’un canvi de l’estat de repòs o moviment del sistema.
- figuradament sociologia i ciències polítiques Conjunt de manifestacions que sorgeixen enfront d’una situació establerta determinada, pel que fa a l’ordre polític o social, a l’ordre religiós, o a l’artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d’una realitat ja ultrapassada.
- especialment sociologia i ciències polítiques Actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural progressiva, renovadora o àdhuc revolucionària.
- reacció de degeneració patologia Conjunt de modificacions electrofisiològiques determinades per una lesió de les neurones perifèriques.
- reacció immunològica (o d’adaptació) patologia Síndrome general d’adaptació.
-
diagnosi
- Provocació de fenòmens biològics a l’organisme com a mitjà diagnòstic.
- reacció d’Ehrlich Diazoreacció.
- reacció de la benzidina Reacció química usada per a investigar la presència de sang en un producte biològic.
- reacció de Rivalta Prova per a diferenciar un exsudat d’un transsudat.
- reacció de Weber Prova que permet de posar en evidència la presència de sang a la femta.
-
psicologia
- Activitat transitòria característica d’un sistema excitable mitjançant l’acció d’un agent físic o fisiològic estrany a aquest sistema.
- temps de reacció Interval de temps entre l’estímul i la resposta de l’individu.
-
- química Cadascun dels processos mitjançant els quals una o més substàncies, simples o compostes, es transformen en unes altres.
- mecanisme de reacció química física Concepte derivat de la cinètica química, mitjançant el qual hom descriu els distints processos elementals successius que componen una reacció química complexa.
- ordre de reacció química física Nombre real definit formalment com la suma dels exponents dels termes de concentració que intervenen en l’expressió diferencial de la velocitat d’una reacció i que té el sentit del nombre mínim d’espècies que semblen reaccionar simultàniament d’acord amb l’equació cinètica que regeix el procés.
- reacció d’aglutinació microbiologia i diagnosi Reacció específica caracteritzada per la reunió en piles o aglomerats de bacteris, eritròcits o altres elements corpusculars, en presència de l’anticòs homòleg.
- reacció de Besredka microbiologia i diagnosi Reacció de desviació del complement aplicada a la tuberculosi.
- reacció de Burnet microbiologia i diagnosi Intradermoreacció usada per a la diagnosi de la febre de Malta.
- reacció de Casoni microbiologia i diagnosi Intradermoreacció utilitzada per a la diagnosi de les equinococcosis, usant com a antigen el líquid del quist hidatídic.
- reacció de desviació del complement microbiologia i diagnosi Mètode de diagnosi serològica basat en la demostració de la presència d’un anticòs per addició al sèrum estudiat de l’antigen corresponent i de complement.
- reacció de Dick microbiologia i diagnosi Prova destinada a avaluar l’estat de receptivitat d’un subjecte a l’escarlatina per mitjà de la intradermoreacció a un antigen específic.
- reacció de Kahn Mètode de diagnosi de la sífilis basat en la floculació del sèrum per l’acció d’un antigen fabricat amb extracte de cor de bou.
- reacció d’enfosquiment (o d’embruniment) alimentació, indústries alimentàries Conjunt de processos complexos i diversos que es produeixen en certs aliments durant el tractament tecnològic o el condicionament, i que tenen en comú la formació final de melanoïdines.
- reacció de Pirquet microbiologia i diagnosi Cutireacció a la tuberculina.
- reacció de precipitació microbiologia i diagnosi Reacció immunològica per la qual un antigen i un anticòs solubles, en unir-se, donen lloc a un precipitat insoluble visible.
- reacció de Schick microbiologia i diagnosi Intradermoreacció usada per a determinar la receptivitat d’un subjecte a la diftèria i en la qual hom utilitza com a antigen la toxina diftèrica.
- reacció de Weinberg microbiologia i diagnosi Reacció de desviació del complement aplicada a la diagnosi de l’equinococcosi.
- reacció química química Reacció.
- reacció retrodiènica química orgànica Procediment sintètic, conegut com a reacció retro-Diels-Alder, consistent en la descomposició tèrmica de sistemes ciclohexènics i ciclohexa-1,3-diènics, per a formar composts butadiènics i olefines o acetilens.
- reacció serològica microbiologia i diagnosi Serodiagnosi.
- reacció VDRL microbiologia i diagnosi Mètode de diagnosi serològica de la sífilis per mitjà d’una reacció de floculació sobre làmina.
- velocitat de reacció química i física Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
- enginyeria i motors Sistema de propulsió basat en l’expulsió a gran velocitat d’un flux de gasos en direcció contrària a la marxa. Avió de reacció. Motor de reacció.
- radiotècnia Procediment de recepció d’ones radioelèctriques consistent en una retroacció o reacció positiva introduïda en una etapa amplificadora d’alta freqüència mitjançant un acoblament inductiu amb el circuit d’antena o de sintonia.
- reacció d’induït electrotècnia Fenomen que consisteix en una alteració del flux magnètic d’una màquina elèctrica, a causa d’una força magnetomotriu produïda pel corrent induït.
-
física atòmica
- reacció en cadena Successió de processos en què cadascun d’ells ha estat produït pel fet d’haver-ho estat l’anterior i acomplir-se una situació crítica que catalitza el fenomen.
- reacció fotonuclear Reacció nuclear produïda per un fotó o raig γ.
- reacció nuclear Procés físic que modifica l’estructura interna d’un nucli atòmic pel fet d’incidir-hi una partícula (o radiació) amb l’energia suficient per a vèncer el camp electroestàtic que hi ha entorn del nucli. És anomenada també transmutació.
- reacció termonuclear Reacció nuclear de fusió de dos nuclis lleugers en què es produeix un nucli més pesant tot alliberant-se l’energia de fusió.
■
reacció
femení física En un sistema físic, força que s’oposa a la que és responsable acció d’un canvi de l’estat de repòs o moviment del sistema figuradament sociologia i ciències polítiques Conjunt de manifestacions que sorgeixen enfront d’una situació establerta determinada, pel que fa a l’ordre polític o social, a l’ordre religiós, o a l’artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d’una realitat ja ultrapassada especialment sociologia i ciències polítiques Actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural…
■
reaccionar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reaccionar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: re_ac_ci_o_nar
Etimologia: de reacció 1a font: s. XX, Oller
Etimologia: de reacció 1a font: s. XX, Oller
Body
-
verb
intransitiu
- Exercir una reacció, esforçar-se a resistir a una acció. Després de tres derrotes seguides, l’equip reaccionà i tornà a guanyar partits. Has de reaccionar davant les adversitats. Va reaccionar contra els insults que rebia.
- fisiologia animal Respondre a un estímul.
- medicina i terapèutica Experimentar un canvi per acció d’un reactiu.
- química Prendre part en una reacció química.
■
reaccionar
verb intransitiu Exercir una reacció, esforçar-se a resistir a una acció Després de tres derrotes seguides, l’equip reaccionà i tornà a guanyar partits Has de reaccionar davant les adversitats Va reaccionar contra els insults que rebia fisiologia animal Respondre a un estímul medicina i terapèutica Experimentar un canvi per acció d’un reactiu química Prendre part en una reacció química
■
reaccionari
| reaccionària
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reaccionari</title>
Accessory
Partició sil·làbica: re_ac_ci_o_na_ri
Etimologia: de reacció 1a font: s. XIX
Etimologia: de reacció 1a font: s. XIX
Body
-
sociologia i ciències polítiques
-
adjectiu
- Relatiu o pertanyent a la reacció de tipus regressiu, tradicionalista o conservador.
- Que implica aquesta reacció.
- masculí i femení Partidari, seguidor, d’una tal reacció.
■
reaccionari
| reaccionària
sociologia i ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent a la reacció de tipus regressiu, tradicionalista o conservador Que implica aquesta reacció masculí i femení Partidari, seguidor, d’una tal reacció