Es mostren 88934 resultats

■ rebestia

rebestia

Partició sil·làbica: re_bes_ti_a
femení Germana del besavi o de la besàvia.

■ rebestia

femení Germana del besavi o de la besàvia

■ rebeure

rebeure

Partició sil·làbica: re_beu_re
Homòfon: reveure
Etimologia: de beure1
verb transitiu Un cos sòlid, absorbir (un líquid).

■ rebeure

verb transitiu Un cos sòlid, absorbir un líquid
Informació complementària
Traducció

■ reblada

reblada

Etimologia: de reblar
    femení
  1. Acció de reblar;
  2. l’efecte.

■ reblada

femení Acció de reblar l’efecte
Traducció

■ reblador | rebladora

reblador

Etimologia: de reblar 1a font: 1408
  1. adjectiu
    1. Que rebla o serveix per a reblar.
    2. màquina rebladora tecnologia Màquina per a reblar reblons.
  2. femení tecnologia Màquina rebladora.

■ reblador | rebladora

adjectiu Que rebla o serveix per a reblar màquina rebladora tecnologia Màquina per a reblar reblons femení tecnologia Màquina rebladora
Traducció

■ rebladura

rebladura

Etimologia: de reblar 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de reblar.
  2. Punta doblegada d’un clau reblat.

■ rebladura

femení Acció de reblar Punta doblegada d’un clau reblat
Informació complementària
Traducció

■ reblaniment

reblaniment

Etimologia: de reblanir
    masculí
    1. Acció de reblanir o de reblanir-se;
    2. l’efecte.
  2. patologia Remolliment.

■ reblaniment

masculí Acció de reblanir o de reblanir-se l’efecte patologia Remolliment
Traducció

■ reblanir

reblanir

Etimologia: de bla
    verb transitiu
  1. Fer més bla o tou que no era abans. La banyadura reblaneix les fulles seques, la palla.
  2. figuradament
    1. Fer menys consistent, menys vigorós. Reblanir una postura fèrria.
    2. Fer tornar més tendre de sentiments. Aquells mots reblaniren el seu cor endurit.

■ reblanir

verb transitiu Fer més bla o tou que no era abans La banyadura reblaneix les fulles seques, la palla figuradament Fer menys consistent, menys vigorós Reblanir una postura fèrria Fer tornar més tendre de sentiments Aquells mots reblaniren el seu cor endurit
Informació complementària
Traducció

■ reblar

reblar

Etimologia: potser relacionat amb el ll. roborare ‘reforçar’, el ll. replicare ‘replegar, plegar enrere’ o el fr. river i oc. ribar ‘reblar’, d’una base indoeuropea hrib- ‘clau’ 1a font: 1498
    verb transitiu
    1. oficis manuals Doblegar la punta d’un clau que sobresurt, especialment de la fusta, per tal que estigui més fortament fixat i perquè la punta no pugui fer mal.
    2. reblar el clau figuradament Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que hom es proposa.
  2. tecnologia
    1. Batre l’extrem d’un rebló per tal d’eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no pugui sortir de les peces a través de les quals ha estat passat.
    2. Unir, afermar, fixar alguna cosa mitjançant reblons.
    3. màquina de reblar Màquina rebladora.
  3. construcció Reblir.

■ reblar

verb transitiu oficis manuals Doblegar la punta d’un clau que sobresurt, especialment de la fusta, per tal que estigui més fortament fixat i perquè la punta no pugui fer mal reblar el clau figuradament Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que hom es proposa tecnologia Batre l’extrem d’un rebló per tal d’eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no pugui sortir de les peces a través de les quals ha estat passat Unir, afermar, fixar alguna cosa mitjançant reblons màquina de reblar Màquina rebladora construcció Reblir
Informació complementària
Traducció

■ reble

reble

Etimologia: del ll. replum ‘marc d’una porta; pedres per a omplir buits’, der. de replēre ‘omplir del tot’ 1a font: 1383
    masculí
  1. construcció
    1. Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc., eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc.
    2. obres públiques Àrid de molt poca grandària destinat a omplir els buits d’entremig de les pedres matxucades del macadam.
  2. figuradament poètica Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers; falca.
  3. oficis manuals Extrem d’un clau o d’un altre ferro eixamplat per percussió.
  4. informàtica En un fitxer amb enregistraments de longitud fixa, grup de caràcters afegits merament per completar un enregistrament fins a la longitud estàndard.

■ reble

masculí construcció Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc, eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc obres públiques Àrid de molt poca grandària destinat a omplir els buits d’entremig de les pedres matxucades del macadam figuradament poètica Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers falca oficis manuals Extrem d’un clau o d’un altre ferro eixamplat per percussió informàtica En un fitxer amb enregistraments de longitud fixa, grup de caràcters afegits merament…
Informació complementària
Traducció

■ rebliment

rebliment

Etimologia: de reblir
    masculí
    1. Acció de reblir;
    2. l’efecte.
  2. mineria Material solt, sense valor, que omple una galeria o una cambra minera abandonada, o un cros.
  3. química Cadascun dels diferents tipus de gran superfície específica amb què hom emplena les columnes de destil·lació fraccionada.

■ rebliment

masculí Acció de reblir l’efecte mineria Material solt, sense valor, que omple una galeria o una cambra minera abandonada, o un cros química Cadascun dels diferents tipus de gran superfície específica amb què hom emplena les columnes de destillació fraccionada
Traducció