Es mostren 88951 resultats

■ rebel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebel</title>

Etimologia: del ll. rebellis, íd., der. de bellum ‘guerra’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu i masculí i femení
    1. Que refusa l’obediència a una autoritat constituïda. Una ciutat rebel. Un fill rebel.
    2. àngel rebel Dimoni.
  2. figuradament Tenaç, que no es deixa dominar o vèncer. Malaltia rebel.
    1. dret Persona que es rebel·la o revolta.
    2. dret Persona que s’oposa a l’acció de la justícia.
    3. dret processal Persona que no respon o no compareix en judici dins el termini de la citació feta per ordre del jutge.

■ rebel

adjectiu i masculí i femení Que refusa l’obediència a una autoritat constituïda Una ciutat rebel Un fill rebel àngel rebel Dimoni figuradament Tenaç, que no es deixa dominar o vèncer Malaltia rebel dret Persona que es rebella o revolta dret Persona que s’oposa a l’acció de la justícia dret processal Persona que no respon o no compareix en judici dins el termini de la citació feta per ordre del jutge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebel·lar-se

■ rebel·lar-se

verb pronominal Refusar l’obediència a una autoritat constituïda La ciutat es va rebellar contra el seu rei figuradament Rebellar-se contra una injustícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebel·lia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebel·lia</title>

Partició sil·làbica: re_bel_li_a
Etimologia: de rebel 1a font: s. XX, V. Català
    femení
  1. Qualitat de rebel.
  2. Acte propi del rebel.
  3. Rebel·lió.
  4. dret processal Situació jurídica del demandat, imputat o processat que no compareix davant l’autoritat judicial que l’ha requerit.

■ rebel·lia

femení Qualitat de rebel Acte propi del rebel Rebellió dret processal Situació jurídica del demandat, imputat o processat que no compareix davant l’autoritat judicial que l’ha requerit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebel·lió

■ rebel·lió

femení Acció de rebellar-se l’efecte dret penal Delicte comès pels qui s’alcen en armes contra un govern constituït
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebentada

■ rebentada

femení Acció de rebentar especialment Crítica acerba d’una obra, d’un autor, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebentador
| rebentadora

■ rebentador
| rebentadora

adjectiu i masculí i femení Que rebenta especialment Inclinat a fer rebentades o crítiques acerbes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebentaire

■ rebentaire

adjectiu i masculí i femení rebentador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebentament

■ rebentament

masculí Acció de rebentar o de rebentar-se l’efecte Fatiga excessiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebentapisos

■ rebentapisos

masculí i femení popularment Espanyaportes, lladre de pisos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebentar</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *repentare ‘sortir enfora, impetuosament, de cop i volta’, der. del ll. repente ‘de sobte’ 1a font: 1558
    verb
    1. intransitiu Obrir-se, un objecte, cedint a una pressió interior. El globus que inflaven ha rebentat abans d’enlairar-se. Aquest gra està a punt de rebentar.
    2. intransitiu figuradament Si no li ho deixen dir, rebentarà.
    3. intransitiu hiperbòlicament Estar com si anés a esclatar. Està de gras que rebenta.
    4. intransitiu figuradament Rebentar de vanitat, de satisfacció.
    5. transitiu Fer que una cosa s’obri o esclati cedint a una pressió interior. Li van rebentar el globus amb una punxada.
    6. transitiu Esbotzar. Rebentar una porta.
    7. pronominal Se m’ha rebentat aquell gra. S’ha rebentat el dipòsit d’aigua.
    8. pronominal figuradament Rebentar-se de riure.
    9. transitiu cirurgia i terapèutica Obrir un abscés per mitjà d’una pressió.
  2. transitiu
    1. Un treball o un esforç excessiu, una pèrdua grossa, un greu contratemps, una dificultat insuperable, etc., malmetre el vigor, la salut, la situació social, un propòsit, etc., d’algú. És un treball que em rebenta. Aquella pèrdua ens va rebentar de mig a mig.
    2. Molestar, enutjar, enormement. Em rebenta haver de fer això. Em rebenta amb els seus compliments hipòcrites.
    3. Fer una crítica acerba i dura d’una obra, d’un autor, d’una doctrina, etc. En parlar de la novel·la, la va rebentar.
    4. Boicotejar o fer fracassar (un acte públic o un espectacle) amb protestes o mostres de desacord. Un grup de manifestants van rebentar la conferència de la ministra.
    5. Fer malbé, destruir d’una manera sobtada o molt ràpida. En dos anys va rebentar tot el seu patrimoni.
    6. rebentar preus Vendre molt barat.
  3. transitiu Barrejar (amb un líquid, especialment un cafè) un licor que li tregui la fortor o en suavitzi el gust. Rebentar un cafè amb anís.

■ rebentar

verb intransitiu Obrir-se, un objecte, cedint a una pressió interior El globus que inflaven ha rebentat abans d’enlairar-se Aquest gra està a punt de rebentar intransitiu figuradament Si no li ho deixen dir, rebentarà intransitiu hiperbòlicament Estar com si anés a esclatar Està de gras que rebenta intransitiu figuradament Rebentar de vanitat, de satisfacció transitiu Fer que una cosa s’obri o esclati cedint a una pressió interior Li van rebentar el globus amb una punxada transitiu Esbotzar Rebentar una porta pronominal Se m’ha rebentat aquell gra S’ha rebentat el dipòsit d’aigua pronominal…
Informació complementària
Traducció