Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ rebentisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebentisme</title>

Etimologia: de rebentar

masculí Actitud de rebentar, de criticar, per sistema.

■ rebentisme

masculí Actitud de rebentar, de criticar, per sistema

■ rebequeria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebequeria</title>

Partició sil·làbica: re_be_que_ri_a
Etimologia: de rebec 1a font: s. XX, Ruyra

femení

Qualitat de rebec.
Acte propi d’una persona rebeca.

■ rebequeria

femení Qualitat de rebec Acte propi d’una persona rebeca

■ rebesavi

| rebesàvia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebesavi</title>

Partició sil·làbica: re_bes_a_vi
Etimologia: de besavi 1a font: 1575, DPou.

masculí i femení El pare, la mare, del besavi o de la besàvia.

■ rebesavi

| rebesàvia

masculí i femení El pare, la mare, del besavi o de la besàvia

■ rebesnebot

| rebesneboda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebesnebot</title>

masculí i femení Fill o filla del besnebot o de la besneboda.

■ rebesnebot

| rebesneboda

masculí i femení Fill o filla del besnebot o de la besneboda

■ rebesnet

| rebesneta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebesnet</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia rebesnét -a]

Etimologia: de besnet 1a font: 1606

masculí i femení El fill, la filla, del besnet o de la besneta.

■ rebesnet

| rebesneta

masculí i femení El fill, la filla, del besnet o de la besneta

■ rebesoncle

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebesoncle</title>

Partició sil·làbica: re_bes_on_cle

masculí Germà del besavi o de la besàvia.

■ rebesoncle

masculí Germà del besavi o de la besàvia

■ rebestia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebestia</title>

Partició sil·làbica: re_bes_ti_a

femení Germana del besavi o de la besàvia.

■ rebestia

femení Germana del besavi o de la besàvia

■ rebeure

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebeure</title>

Partició sil·làbica: re_beu_re
Homòfon: reveure
Etimologia: de beure¹

verb transitiu Un cos sòlid, absorbir (un líquid).

■ rebeure

verb transitiu Un cos sòlid, absorbir un líquid

■ reblada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reblada</title>

Etimologia: de reblar

femení

Acció de reblar;
l’efecte.

■ reblada

femení Acció de reblar l’efecte

■ reblador

| rebladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reblador</title>

Etimologia: de reblar 1a font: 1408

adjectiu
1. Que rebla o serveix per a reblar.
2. màquina rebladora tecnologia Màquina per a reblar reblons.
femení tecnologia Màquina rebladora.

■ reblador

| rebladora

adjectiu Que rebla o serveix per a reblar màquina rebladora tecnologia Màquina per a reblar reblons femení tecnologia Màquina rebladora