Es mostren 88940 resultats

■ rebordoniment

■ rebordoniment

masculí Acció de rebordonir o de rebordonir-se Estat d’una planta rebordonida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebordonir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebordonir</title>

Etimologia: de bord2 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
    1. transitiu Fer perdre les qualitats morals originàries, fer degenerar. La guerra pot rebordonir fins i tot la bona gent.
    2. pronominal Perdre les qualitats morals originàries, degenerar. Amb la fam, els vilatans s’han rebordonit.
  2. pronominal Restar una planta com aturada en el seu desenvolupament, seca i esquifida.
  3. pronominal Abandonar els estudis, deixar la carrera.

■ rebordonir

verb transitiu Fer perdre les qualitats morals originàries, fer degenerar La guerra pot rebordonir fins i tot la bona gent pronominal Perdre les qualitats morals originàries, degenerar Amb la fam, els vilatans s’han rebordonit pronominal Restar una planta com aturada en el seu desenvolupament, seca i esquifida pronominal Abandonar els estudis, deixar la carrera
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebordonit
| rebordonida

■ rebordonit
| rebordonida

adjectiu Migrat, mancat de la creixença o del desenvolupament normal Arbre rebordonit masculí Bròquil tardà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebosillo

■ rebosillo

masculí indumentària En el vestit tradicional femení de Mallorca, peça de roba fina que cobreix el cap, els costats de la cara, l’esquena i els pits i acaba en punta prop de la cintura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebost


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebost</title>

Etimologia: del ll. reposĭtus (repostus), part. de reponĕre ‘desar, emmagatzemar, amagar’; el mot començà per aplicar-se a les provisions reservades i d’aquí passà a significar el lloc de desar-les 1a font: 1309
    masculí
  1. Lloc d’una casa, d’una nau, etc., on hom guarda els comestibles.
  2. Provisió de comestibles que hom guarda en una casa, una nau, etc.

■ rebost

masculí Lloc d’una casa, d’una nau, etc, on hom guarda els comestibles Provisió de comestibles que hom guarda en una casa, una nau, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebostejar

■ rebostejar

verb intransitiu dialectal Recercar alguna cosa d’amagat per dins el rebost o en altres llocs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reboster
| rebostera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reboster</title>

Etimologia: del ll. *repositarius, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. masculí i femení Persona que té cura del rebost en un palau, una casa gran, un convent, etc.
  2. masculí heràldica Drap quadrat que conté un escut d’armes.
  3. masculí història A la baixa edat mitjana, oficial palatí que tenia cura del dipòsit on es guardaven els objectes d’ús personal del rei.

■ reboster
| rebostera

masculí i femení Persona que té cura del rebost en un palau, una casa gran, un convent, etc masculí heràldica Drap quadrat que conté un escut d’armes masculí història A la baixa edat mitjana, oficial palatí que tenia cura del dipòsit on es guardaven els objectes d’ús personal del rei
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebosteria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebosteria</title>

Partició sil·làbica: re_bos_te_ri_a
Etimologia: de reboster
    femení
  1. Ofici de reboster.
  2. alimentació, indústries alimentàries
    1. Nom genèric que hom dona a les viandes aptes per a guardar-se un temps, tals com embotits, carn freda, algunes begudes, etc.
    2. Provisió d’aquestes viandes.
  3. pastisseria
    1. Pastisseria.
    2. Conjunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma.

■ rebosteria

femení Ofici de reboster alimentació, indústries alimentàries Nom genèric que hom dona a les viandes aptes per a guardar-se un temps, tals com embotits, carn freda, algunes begudes, etc Provisió d’aquestes viandes pastisseria Pastisseria Conjunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebot</title>

Etimologia: de rebotre 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció de rebotre;
    2. l’efecte.
  2. esports
    1. Moviment de la pilota després d’haver estat colpejada i d’haver botat en terra.
    2. En el bàsquet, tècnica individual que permet al jugador de recuperar la pilota sota la cistella.
  3. informàtica
    1. Acció d’abandonar, un internauta, un lloc web havent-ne vist només una pàgina i, generalment, al cap de pocs segons d’haver-hi entrat.
    2. Conjunt de missatges retornats, sense haver-se lliurat al destinatari, en una campanya de màrqueting per correu electrònic.
  4. patologia Reaparició d’un símptoma o d’una síndrome patològica en disminuir el tractament o en detenir-lo.
  5. de rebot locució adverbial
    1. Rebotent, venint a rebotre. La pedra em va tocar de rebot. Tornar una pilota de rebot.
    2. Indirectament; de retop.

■ rebot

masculí Acció de rebotre l’efecte esports Moviment de la pilota després d’haver estat colpejada i d’haver botat en terra En el bàsquet, tècnica individual que permet al jugador de recuperar la pilota sota la cistella informàtica Acció d’abandonar, un internauta, un lloc web havent-ne vist només una pàgina i, generalment, al cap de pocs segons d’haver-hi entrat Conjunt de missatges retornats, sense haver-se lliurat al destinatari, en una campanya de màrqueting per correu electrònic patologia Reaparició d’un símptoma o d’una síndrome patològica en disminuir el tractament o en detenir-lo de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebotador
| rebotadora

■ rebotador
| rebotadora

masculí i femení esports Jugador de bàsquet que s’encarrega sobretot de capturar rebots