Es mostren 88940 resultats

aprísia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aprísia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_prí_si_a
Etimologia: del b. ll. aprisia, íd., format sobre aprisio, alteració de apprehensio, -onis ‘acció d’agafar’
Body
femení història del dret Nota presa per un escrivà o un notari per a redactar després la carta o l’instrument original.

aprísia

aprisiador

aprisiador

aprisiar

aprisiar

Informació complementària

aprisió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aprisió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_pri_si_ó
Etimologia: del b. ll. aprisio -ōnis, alteració de apprehensio, -onis ‘acció d’agafar’
Body
femení història Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.

aprisió

aprofitable

aprofitable

aprofitador
| aprofitadora

aprofitador
| aprofitadora

Informació complementària

aprofitadures

aprofitadures

aprofitalls

aprofitalls

aprofitament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aprofitament</title>

Accessory
Etimologia: de aprofitar
Body
    masculí
    1. Acció d’aprofitar o d’aprofitar-se;
    2. l’efecte.
  1. aprofitament per torns turisme, viatges Modalitat d’allotjament en què una persona adquireix el dret d’ús exclusiu d’un allotjament de vacances durant un nombre determinat de setmanes a l’any, generalment d’una a tres.
  2. aprofitaments comunals dret Benefici de què gaudeixen els membres d’una determinada comunitat local que els permet d’aprofitar-se de boscs, de prats o de terres de conreu que són patrimoni de la comunitat.

aprofitament

aprofitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aprofitar</title>

Accessory
Etimologia: de profit 1a font: 1653, DTo.
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer profit, portar profit, a algú. Aquell àpat no aprofità a ningú.
    2. Servir de profit. Cap advertiment no li aprofita.
  2. transitiu Emprar útilment; utilitzar. Aprofitar un vestit vell. Aprofitar l’ocasió per a parlar amb algú.
  3. pronominal Treure profit; utilitzar, valer-se. Aprofitar-se de la bona fe d’algú per a enganyar-lo.
  4. intransitiu Progressar, algú, a causa de la seva aplicació. Uns alumnes que aprofiten.

aprofitar