<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebutjable</title>
Body
adjectiu Que pot ésser rebutjat.
Es mostren 88940 resultats
■
rebutjall
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebutjall</title>
Accessory
Etimologia: de rebutjar
Body
masculí Rebuig, cosa de rebuig.
■
rebutjall
masculí Rebuig, cosa de rebuig
■
rebutjar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebutjar</title>
Accessory
Body
-
verb
transitiu
- No acceptar una cosa perquè hom la considera de mala qualitat, indigna d’ésser acceptada; repudiar. Rebutjar una moneda falsa. Rebutjà totes les proposicions que li feren. Rebutjar una acusació injusta. Rebutjar una teoria.
- esports En el futbol i altres esports de pilota, allunyar (la pilota o la bola) tant com sigui possible de la zona pròxima a la porteria, per neutralitzar l’acció ofensiva de l’equip atacant.
■
rebutjar
verb transitiu No acceptar una cosa perquè hom la considera de mala qualitat, indigna d’ésser acceptada repudiar Rebutjar una moneda falsa Rebutjà totes les proposicions que li feren Rebutjar una acusació injusta Rebutjar una teoria esports En el futbol i altres esports de pilota, allunyar la pilota o la bola tant com sigui possible de la zona pròxima a la porteria, per neutralitzar l’acció ofensiva de l’equip atacant
■
rec
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rec</title>
Accessory
Homòfon: reg
Etimologia: mot comú amb altres parlars romànics, d’origen incert, segurament d’una base comuna preromana iberobasca rek(u) ‘còrrec, canal’ 1a font: s. X
Etimologia: mot comú amb altres parlars romànics, d’origen incert, segurament d’una base comuna preromana iberobasca rek(u) ‘còrrec, canal’ 1a font: s. X
Body
-
masculí
-
agricultura i hidràulica
- Canal de regatge.
- rec major Canal principal, en un sistema de regatge.
- construcció canalera 1 1.
- geomorfologia Terme, equivalent a canyó, pel qual eren coneguts aquests accidents submarins a la Catalunya oriental.
■
rec
masculí agricultura i hidràulica Canal de regatge rec major Canal principal, en un sistema de regatge construcció canalera 1 1 geomorfologia Terme, equivalent a canyó, pel qual eren coneguts aquests accidents submarins a la Catalunya oriental
■
recaceig
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recaceig</title>
Accessory
Partició sil·làbica: re_ca_ceig
Body
masculí dialectal Acció de recacejar.
■
recaceig
masculí dialectal Acció de recacejar
■
recacejar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recacejar</title>
Body
verb
transitiu dialectal Investigar, escorcollar, recercar.
■
recacejar
verb transitiu dialectal Investigar, escorcollar, recercar
■
recaiguda
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recaiguda</title>
Accessory
Partició sil·làbica: re_cai_gu_da
Etimologia: de recaure 1a font: 1653, DTo.
Etimologia: de recaure 1a font: 1653, DTo.
Body
-
femení
-
- Acció de recaure;
- l’efecte.
- patologia Represa evolutiva d’una malaltia que era aparentment en via de guarició, sense que hi hagi hagut cap nova infecció.
■
recaiguda
femení Acció de recaure l’efecte patologia Represa evolutiva d’una malaltia que era aparentment en via de guarició, sense que hi hagi hagut cap nova infecció
■
recalada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recalada</title>
Accessory
Etimologia: de recalar
Body
-
femení
-
- Acció de recalar;
- l’efecte.
- nàutica Acció de recalar una embarcació.
■
recalada
femení Acció de recalar l’efecte nàutica Acció de recalar una embarcació
■
recalar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recalar</title>
Accessory
Etimologia: de calar 1a font: 1839, DLab.
Body
-
verb
-
intransitiu
- nàutica Arribar una embarcació, després d’una navegació, a la vista d’un cap o altre punt de la costa i a una distància que permet de reconèixer-lo i marcar-lo amb seguretat.
- marina, marítim Arribar el vent o la mar al punt on es troba una embarcació o a qualsevol altre lloc determinat, especialment si hi havia calma o l’aigua no hi arribava.
- transitiu marina, marítim calar 1 4.
- transitiu pesca Tornar a calar un ormeig, especialment després d’haver-ne tret el peix.
■
recalar
verb intransitiu nàutica Arribar una embarcació, després d’una navegació, a la vista d’un cap o altre punt de la costa i a una distància que permet de reconèixer-lo i marcar-lo amb seguretat marina, marítim Arribar el vent o la mar al punt on es troba una embarcació o a qualsevol altre lloc determinat, especialment si hi havia calma o l’aigua no hi arribava transitiu marina, marítim calar 1 4 transitiu pesca Tornar a calar un ormeig, especialment després d’haver-ne tret el peix
■
recalç
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recalç</title>
Accessory
Etimologia: de recalçar
Body
masculí Espardenya vella que és usada en el tros o per a fer feines brutes.
■
recalç
masculí Espardenya vella que és usada en el tros o per a fer feines brutes