Es mostren 88940 resultats

rebutjable

rebutjable

rebutjall

rebutjall

rebutjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebutjar</title>

Accessory
Compareu: refusar i repudiar
Etimologia: del ll. repudiare ‘rebutjar; repudiar’, mot només català 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    verb transitiu
  1. No acceptar una cosa perquè hom la considera de mala qualitat, indigna d’ésser acceptada; repudiar. Rebutjar una moneda falsa. Rebutjà totes les proposicions que li feren. Rebutjar una acusació injusta. Rebutjar una teoria.
  2. esports En el futbol i altres esports de pilota, allunyar (la pilota o la bola) tant com sigui possible de la zona pròxima a la porteria, per neutralitzar l’acció ofensiva de l’equip atacant.

rebutjar

rec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rec</title>

Accessory
Homòfon: reg
Etimologia: mot comú amb altres parlars romànics, d’origen incert, segurament d’una base comuna preromana iberobasca rek(u) ‘còrrec, canal’ 1a font: s. X
Body
    masculí
  1. agricultura i hidràulica
    1. Canal de regatge.
    2. rec major Canal principal, en un sistema de regatge.
  2. construcció canalera 1 1.
  3. geomorfologia Terme, equivalent a canyó, pel qual eren coneguts aquests accidents submarins a la Catalunya oriental.

rec

recaceig

recaceig

recacejar

recacejar

recaiguda

recaiguda

recalada

recalada

recalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recalar</title>

Accessory
Etimologia: de calar 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. nàutica Arribar una embarcació, després d’una navegació, a la vista d’un cap o altre punt de la costa i a una distància que permet de reconèixer-lo i marcar-lo amb seguretat.
    2. marina, marítim Arribar el vent o la mar al punt on es troba una embarcació o a qualsevol altre lloc determinat, especialment si hi havia calma o l’aigua no hi arribava.
  2. transitiu marina, marítim calar 1 4.
  3. transitiu pesca Tornar a calar un ormeig, especialment després d’haver-ne tret el peix.

recalar

recalç

recalç