Es mostren 88951 resultats

■ rebut

■ rebut

masculí comptabilitat Escrit signat en què hom reconeix haver rebut d’algú diners o una altra cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebutjable

■ rebutjable

adjectiu Que pot ésser rebutjat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebutjall

■ rebutjall

masculí Rebuig, cosa de rebuig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebutjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebutjar</title>

Compareu: refusar i repudiar
Etimologia: del ll. repudiare ‘rebutjar; repudiar’, mot només català 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. No acceptar una cosa perquè hom la considera de mala qualitat, indigna d’ésser acceptada; repudiar. Rebutjar una moneda falsa. Rebutjà totes les proposicions que li feren. Rebutjar una acusació injusta. Rebutjar una teoria.
  2. esports En el futbol i altres esports de pilota, allunyar (la pilota o la bola) tant com sigui possible de la zona pròxima a la porteria, per neutralitzar l’acció ofensiva de l’equip atacant.

■ rebutjar

verb transitiu No acceptar una cosa perquè hom la considera de mala qualitat, indigna d’ésser acceptada repudiar Rebutjar una moneda falsa Rebutjà totes les proposicions que li feren Rebutjar una acusació injusta Rebutjar una teoria esports En el futbol i altres esports de pilota, allunyar la pilota o la bola tant com sigui possible de la zona pròxima a la porteria, per neutralitzar l’acció ofensiva de l’equip atacant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rec</title>

Homòfon: reg
Etimologia: mot comú amb altres parlars romànics, d’origen incert, segurament d’una base comuna preromana iberobasca rek(u) ‘còrrec, canal’ 1a font: s. X
    masculí
  1. agricultura i hidràulica
    1. Canal de regatge.
    2. rec major Canal principal, en un sistema de regatge.
  2. construcció canalera 1 1.
  3. geomorfologia Terme, equivalent a canyó, pel qual eren coneguts aquests accidents submarins a la Catalunya oriental.

■ rec

masculí agricultura i hidràulica Canal de regatge rec major Canal principal, en un sistema de regatge construcció canalera 1 1 geomorfologia Terme, equivalent a canyó, pel qual eren coneguts aquests accidents submarins a la Catalunya oriental
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recaceig

■ recaceig

masculí dialectal Acció de recacejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recacejar

■ recacejar

verb transitiu dialectal Investigar, escorcollar, recercar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recaiguda

■ recaiguda

femení Acció de recaure l’efecte patologia Represa evolutiva d’una malaltia que era aparentment en via de guarició, sense que hi hagi hagut cap nova infecció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recalada

■ recalada

femení Acció de recalar l’efecte nàutica Acció de recalar una embarcació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recalar</title>

Etimologia: de calar 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu
    1. nàutica Arribar una embarcació, després d’una navegació, a la vista d’un cap o altre punt de la costa i a una distància que permet de reconèixer-lo i marcar-lo amb seguretat.
    2. marina, marítim Arribar el vent o la mar al punt on es troba una embarcació o a qualsevol altre lloc determinat, especialment si hi havia calma o l’aigua no hi arribava.
  2. transitiu marina, marítim calar 1 4.
  3. transitiu pesca Tornar a calar un ormeig, especialment després d’haver-ne tret el peix.

■ recalar

verb intransitiu nàutica Arribar una embarcació, després d’una navegació, a la vista d’un cap o altre punt de la costa i a una distància que permet de reconèixer-lo i marcar-lo amb seguretat marina, marítim Arribar el vent o la mar al punt on es troba una embarcació o a qualsevol altre lloc determinat, especialment si hi havia calma o l’aigua no hi arribava transitiu marina, marítim calar 1 4 transitiu pesca Tornar a calar un ormeig, especialment després d’haver-ne tret el peix
Informació complementària
Traducció