Es mostren 88940 resultats

■ recensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recensió</title>

Partició sil·làbica: re_cen_si_ó
Compareu: recessió
Etimologia: del ll. recensio, -ōnis, íd. 1a font: 1397
    femení
  1. crítica textual
    1. Revisió d’un text, feta per l’autor o per un altre, en el qual hom introdueix variants o correccions intencionades.
    2. Descripció i valoració acurada dels còdexs que contenen un text determinat i que hom intenta d’establir críticament.
  2. literatura Escrit, en forma d’article i no gaire extens, en què hom dona compte d’una obra, d’un article, recentment publicat i en fa examen crític.

■ recensió

femení crítica textual Revisió d’un text, feta per l’autor o per un altre, en el qual hom introdueix variants o correccions intencionades Descripció i valoració acurada dels còdexs que contenen un text determinat i que hom intenta d’establir críticament literatura Escrit, en forma d’article i no gaire extens, en què hom dona compte d’una obra, d’un article, recentment publicat i en fa examen crític
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

recensionar

recensionar

verb transitiu Fer una recensió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recensor
| recensora

■ recensor
| recensora

adjectiu i masculí i femení Que fa una recensió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recent

■ recent

adjectiu Que fa poc que ha estat fet o que s’ha esdevingut Una descoberta recent Un fet recent Una època recent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recental

■ recental

adjectiu ramaderia Dit d’un animal, especialment un anyell, de llet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recentment

■ recentment

adverbi Fa poc temps
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recenyir

■ recenyir

verb transitiu Cenyir de nou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recepció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recepció</title>

Partició sil·làbica: re_cep_ci_ó
Etimologia: del ll. receptio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de rebre algú allò que li ha estat tramès, adreçat. Acusar recepció d’una tramesa de llibres.
  2. Acció de donar entrada, d’admetre dins seu. Recepció dels aliments a l’estómac.
    1. Fet de rebre visites. Avui és dia de recepció.
    2. especialment Acte solemne d’acollir en una casa o corporació algun personatge, amb assistència de persones importants. La recepció d’un nou acadèmic.
    3. Rebuda, acolliment. Van arranjar una gran recepció.
    4. En un hotel, una empresa, etc., departament encarregat de rebre, d’enregistrar i de donar estança als nous hostes, d’atendre els clients, etc. Era cap de recepció de l’hotel principal de la ciutat.
    5. Lloc on és instal·lat aquest servei. Els telèfons són a la recepció.
    6. per extensió Acte solemne en el qual desfilen davant un rei, un cap d’estat o una altra autoritat representants de cossos o classes.
    7. per extensió Reunió, amb caràcter de festa, celebrada en algunes cases particulars, entitats, corporacions, etc.
  4. dret processal Examen fet als testimonis d’un judici per escatir la veritat sobre ells.
  5. telecomunicacions Captació d’ones hertzianes, provinents d’una determinada emissora, mitjançant un receptor.

■ recepció

femení Acció de rebre algú allò que li ha estat tramès, adreçat Acusar recepció d’una tramesa de llibres Acció de donar entrada, d’admetre dins seu Recepció dels aliments a l’estómac Fet de rebre visites Avui és dia de recepció especialment Acte solemne d’acollir en una casa o corporació algun personatge, amb assistència de persones importants La recepció d’un nou acadèmic Rebuda, acolliment Van arranjar una gran recepció En un hotel, una empresa, etc, departament encarregat de rebre, d’enregistrar i de donar estança als nous hostes, d’atendre els clients, etc Era cap de recepció de l’hotel…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recepcionista

■ recepcionista

masculí i femení Empleat en una recepció d’hotel, d’empresa, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recepta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recepta</title>

Etimologia: del ll. recepta, pl. neutre de receptus, -a, -um, participi de recĭpĕre ‘rebre’, interpretat en el sentit de ‘coses, ingredients rebuts per l’apotecari o el cuiner’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Indicació sobre la preparació de certs medicaments, plats de cuina, tint, etc.
  2. medicina i terapèutica Prescripció que fa el metge respecte als medicaments que ha de prendre un malalt determinat i a llur forma d’administració.

■ recepta

femení Indicació sobre la preparació de certs medicaments, plats de cuina, tint, etc medicina i terapèutica Prescripció que fa el metge respecte als medicaments que ha de prendre un malalt determinat i a llur forma d’administració
Informació complementària
Traducció