Es mostren 88951 resultats

■ reclutador
| reclutadora

■ reclutador
| reclutadora

adjectiu Que recluta masculí i femení organització militar Persona encarregada de reclutar soldats professionals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reclutament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reclutament</title>

Etimologia: de reclutar
    masculí
  1. ciències militars Acció de reclutar.
  2. Conjunt de procediments de recerca, identificació i captació de candidats en un procés de selecció de personal.
  3. zoologia Moment en el qual les formes juvenils dels organismes s’incorporen a la població adulta, generalment tot canviant d’hàbitat i costums.

■ reclutament

masculí ciències militars Acció de reclutar Conjunt de procediments de recerca, identificació i captació de candidats en un procés de selecció de personal zoologia Moment en el qual les formes juvenils dels organismes s’incorporen a la població adulta, generalment tot canviant d’hàbitat i costums
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reclutar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reclutar</title>

Etimologia: del fr. recruter, íd., der. de recrue ‘lleva’, participi fem. de recroître ‘recréixer, augmentar’, amb -l- per dissimilació 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Allistar, reunir gent per formar una tripulació, una colla, un partit. Recluten voluntaris per a fer de cooperants a l’Àfrica.
  2. ciències militars Allistar gent perquè formin part d’un cos militar.

■ reclutar

verb transitiu Allistar, reunir gent per formar una tripulació, una colla, un partit Recluten voluntaris per a fer de cooperants a l’Àfrica ciències militars Allistar gent perquè formin part d’un cos militar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

recó

recó

masculí genètica Unitat de la subdivisió d’un gen per sota de la qual no es produeix la recombinació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recoble

■ recoble

masculí música i poètica Tornada d’una cançó popular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recobrable

■ recobrable

adjectiu Que pot ésser recobrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recobrament

■ recobrament

masculí Acció de recobrar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recobrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recobrar</title>

Etimologia: del ll. recŭpĕrare, íd. 1a font: s. XI
    verb
  1. transitiu Tornar a entrar en possessió d’una cosa que hom havia perdut. Recobrar les joies perdudes.
  2. pronominal Tornar a l’estat normal. Encara no s’ha recobrat del disgust. Recobrar-se l’economia.

■ recobrar

verb transitiu Tornar a entrar en possessió d’una cosa que hom havia perdut Recobrar les joies perdudes pronominal Tornar a l’estat normal Encara no s’ha recobrat del disgust Recobrar-se l’economia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recobre

■ recobre

masculí Abric, empara, refugi Recobrament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recobriment

■ recobriment

masculí Acció de recobrir l’efecte tecnologia Revestiment recobriment d’un conjunt matemàtiques Família de subconjunts d’un espai donat tal, que la seva reunió conté un conjunt donat a l’espai
Informació complementària
Traducció