Es mostren 88951 resultats

■ recomanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recomanar</title>

Etimologia: de comanar 1a font: s. XIV
    verb transitiu
  1. Designar particularment una persona a algú perquè l’atengui, l’accepti, etc. Recomanar un alumne que s’ha d’examinar. Recomanar a un empresari un obrer que cerca feina.
  2. Aconsellar particularment una cosa a algú. Li vaig recomanar d’anar-hi aviat. Recomanar un remei.
  3. Fer recomanable algú o alguna cosa. Les seves maneres agradables ja el recomanen.

■ recomanar

verb transitiu Designar particularment una persona a algú perquè l’atengui, l’accepti, etc Recomanar un alumne que s’ha d’examinar Recomanar a un empresari un obrer que cerca feina Aconsellar particularment una cosa a algú Li vaig recomanar d’anar-hi aviat Recomanar un remei Fer recomanable algú o alguna cosa Les seves maneres agradables ja el recomanen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recombinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recombinació</title>

Partició sil·làbica: re_com_bi_na_ci_ó
Etimologia: de recombinar
    femení
    1. Acció de recombinar o de recombinar-se;
    2. l’efecte.
  2. física i química Formació d’una entitat química (àtom, molècula, ió, radical) a partir dels fragments resultants d’una dissociació anterior de la mateixa entitat causada per efecte d’una acció exterior, com ara temperatures molt altes.
  3. genètica Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma resultat de l’entrecreuament en la profase meiòtica.
  4. genètica i microbiologia Procés pel qual un segment d’ADN cromosòmic procedent d’un bacteri donador esdevé part del genoma d’un bacteri receptor.

■ recombinació

femení Acció de recombinar o de recombinar-se l’efecte física i química Formació d’una entitat química àtom, molècula, ió, radical a partir dels fragments resultants d’una dissociació anterior de la mateixa entitat causada per efecte d’una acció exterior, com ara temperatures molt altes genètica Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma resultat de l’entrecreuament en la profase meiòtica genètica i microbiologia Procés pel qual un segment d’ADN cromosòmic procedent d’un bacteri donador esdevé part del genoma d’un…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recombinar

■ recombinar

verb transitiu Fer que dos o més elements tornin a estar combinats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recomençament

■ recomençament

masculí Acció de recomençar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recomençar

■ recomençar

verb transitiu Començar de nou Hagué de recomençar el discurs perquè el micròfon no funcionava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recompensa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recompensa</title>

Etimologia: de recompensar 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de recompensar.
  2. Allò amb què hom recompensa algú; premi.
  3. dret Remuneració, qualificació, conferida a qui ha efectuat un treball, un servei o un valor no exigible.
  4. dret penal Circumstància agreujant de la responsabilitat penal consistent a estimular la comissió d’un delicte mitjançant una retribució al seu autor.

■ recompensa

femení Acció de recompensar Allò amb què hom recompensa algú premi dret Remuneració, qualificació, conferida a qui ha efectuat un treball, un servei o un valor no exigible dret penal Circumstància agreujant de la responsabilitat penal consistent a estimular la comissió d’un delicte mitjançant una retribució al seu autor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recompensable

■ recompensable

adjectiu Digne de recompensa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recompensació

■ recompensació

femení Acció de recompensar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recompensador
| recompensadora

■ recompensador
| recompensadora

adjectiu i masculí i femení Que recompensa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recompensar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recompensar</title>

Etimologia: de compensar 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Donar quelcom a algú en paga d’un servei prestat. El recompensaren per haver detingut el lladre. Si fas això, et recompensarem com cal.
  2. Premiar un mèrit, una virtut. Van recompensar aquella dona perquè s’havia sacrificat molt.

■ recompensar

verb transitiu Donar quelcom a algú en paga d’un servei prestat El recompensaren per haver detingut el lladre Si fas això, et recompensarem com cal Premiar un mèrit, una virtut Van recompensar aquella dona perquè s’havia sacrificat molt
Informació complementària
Traducció