Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ reconfortant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconfortant</title>

Etimologia: de reconfortar 1a font: s. XX, Oller

adjectiu Que reconforta. Una beguda reconfortant. Una notícia reconfortant.

■ reconfortant

adjectiu Que reconforta Una beguda reconfortant Una notícia reconfortant

■ reconfortar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconfortar</title>

Etimologia: de confortar 1a font: s. XIV, Muntaner

verb transitiu Reanimar, donar noves forces al qui està abatut físicament o moralment. Això que dius el reconfortarà.

■ reconfortar

verb transitiu Reanimar, donar noves forces al qui està abatut físicament o moralment Això que dius el reconfortarà

■ reconnexió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconnexió</title>

Partició sil·làbica: re_con_ne_xi_ó

femení magnetisme Procés pel qual, en un camp magnètic, línies pròximes i de polaritat oposada s’anihilen i canvien la configuració del camp magnètic general.

■ reconnexió

femení magnetisme Procés pel qual, en un camp magnètic, línies pròximes i de polaritat oposada s’anihilen i canvien la configuració del camp magnètic general

■ reconquerible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconquerible</title>

Etimologia: de reconquerir

adjectiu Que pot ésser reconquerit.

■ reconquerible

adjectiu Que pot ésser reconquerit

■ reconqueridor

| reconqueridora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconqueridor</title>

Etimologia: de reconquerir

adjectiu i masculí i femení Que reconquereix.

■ reconqueridor

| reconqueridora

adjectiu i masculí i femení Que reconquereix

■ reconquerir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconquerir</title>

Etimologia: de conquerir

verb transitiu Conquerir novament. El rei reconquerí la ciutat l’any següent.

■ reconquerir

verb transitiu Conquerir novament El rei reconquerí la ciutat l’any següent

■ reconquesta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconquesta</title>

Etimologia: de reconquerir

femení

Acció de reconquerir.
usat absolutament [en majúscula] història Conquesta per part dels regnes cristians del territori de la península Ibèrica envaït pels musulmans al segle VIII.

■ reconquesta

femení Acció de reconquerir usat absolutament en majúscula història Conquesta per part dels regnes cristians del territori de la península Ibèrica envaït pels musulmans al segle VIII

■ reconquista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconquista</title>

Etimologia: de reconquerir 1a font: c. 1900, Verdaguer

femení Reconquesta.

■ reconquista

femení Reconquesta

■ reconquistable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconquistable</title>

Etimologia: de reconquistar

adjectiu Reconquerible.

■ reconquistable

adjectiu Reconquerible

■ reconquistador

| reconquistadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconquistador</title>

Etimologia: de reconquistar

adjectiu i masculí i femení Reconqueridor.

■ reconquistador

| reconquistadora

adjectiu i masculí i femení Reconqueridor

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ reconfortant

■ reconfortar

■ reconnexió

■ reconquerible

■ reconqueridor | reconqueridora

■ reconqueridor | reconqueridora

■ reconquerir

■ reconquesta

■ reconquista

■ reconquistable

■ reconquistador | reconquistadora

■ reconquistador | reconquistadora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ reconqueridor

| reconqueridora

■ reconqueridor

| reconqueridora

■ reconquistador

| reconquistadora

■ reconquistador

| reconquistadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia