Es mostren 88940 resultats

■ recriminació

■ recriminació

femení Acció de recriminar Paraules amb les quals hom recrimina dret Acció de respondre a càrrecs o acusacions amb altres càrrecs o acusacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recriminador
| recriminadora

■ recriminador
| recriminadora

adjectiu i masculí i femení Que recrimina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recriminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recriminar</title>

Etimologia: de crim 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Respondre amb retrets als retrets d’altri.
    2. dret Respondre a càrrecs i a acusacions amb unes altres acusacions o amb uns altres càrrecs.
    1. transitiu Fer retret a algú de les seves males accions. Li vaig recriminar que hagués pres decisions sense consultar-les a ningú.
    2. pronominal Fer-se mútuament retrets. Es recriminaven la seva falta de lleialtat.

■ recriminar

verb transitiu Respondre amb retrets als retrets d’altri dret Respondre a càrrecs i a acusacions amb unes altres acusacions o amb uns altres càrrecs transitiu Fer retret a algú de les seves males accions Li vaig recriminar que hagués pres decisions sense consultar-les a ningú pronominal Fer-se mútuament retrets Es recriminaven la seva falta de lleialtat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recriminatori
| recriminatòria

■ recriminatori
| recriminatòria

adjectiu Que serveix per a recriminar Que enclou una recriminació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recristal·lització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recristal·lització</title>

Partició sil·làbica: re_cris_tal_lit_za_ci_ó
    femení
    1. Acció de recristal·litzar;
    2. l’efecte.
  2. cristal·lografia Formació d’una nova cristal·lització en el si d’una roca.
  3. metal·lúrgia Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
  4. química Mètode de purificació de composts cristal·lins consistent en la dissolució d’aquests en solvents apropiats calents per tal que, en refredar-se, subministrin una forma cristal·lina més pura.

■ recristal·lització

femení Acció de recristallitzar l’efecte cristallografia Formació d’una nova cristallització en el si d’una roca metallúrgia Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés química Mètode de purificació de composts cristallins consistent en la dissolució d’aquests en solvents apropiats calents per tal que, en refredar-se, subministrin una forma cristallina més pura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recristal·litzar

■ recristal·litzar

verb intransitiu Tornar a cristallitzar transitiu Fer que una substància torni a cristallitzar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recruada

■ recruada

femení Recrudescència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recruar

■ recruar

verb intransitiu Prendre nou increment un mal físic o moral, agreujar-se de nou El perill de la pluja àcida recrua amb l’efecte hivernacle
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recrudescència

■ recrudescència

femení Acció de recruar l’efecte patologia Nou increment d’un símptoma o d’una malaltia després d’una remissió temporal però sense que hi hagi hagut convalescència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recrudescent

■ recrudescent

adjectiu Que recrua o s’agreuja
Traducció