Es mostren 88940 resultats

■ rect-

■ rect-

Forma prefixada del mot llatí rectus, -a, -um , que significa ‘recte’, ‘dret’ Ex rectangle Forma prefixada del mot llatí rectus ‘recte’, que denota connexió o relació amb l’intestí recte Ex rectitis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rectal</title>

Etimologia: de recte
    adjectiu
  1. anatomia animal
    1. Relatiu o pertanyent al recte.
    2. Situat a la regió del recte.
  2. via rectal medicina Via d’administració que consisteix a introduir el medicament en el recte, passat l’esfínter anal, pel fet d’ésser una zona molt vascularitzada on té lloc l’absorció.

■ rectal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al recte Situat a la regió del recte via rectal medicina Via d’administració que consisteix a introduir el medicament en el recte, passat l’esfínter anal, pel fet d’ésser una zona molt vascularitzada on té lloc l’absorció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectament

■ rectament

adverbi Amb rectitud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectangle

■ rectangle

geometria adjectiu rectangular 1 adjectiu Dit del triangle que té un angle recte adjectiu Dit del trapezi que té dos angles rectes masculí Parallelogram que té els quatre angles rectes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectangular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rectangular</title>

Etimologia: de rectangle 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu geometria
  1. Que té un o més angles rectes.
  2. Que té la figura d’un rectangle. Cara rectangular.
  3. Que té per base un rectangle. Piràmide rectangular.
  4. coordenades rectangulars Coordenades basades en un sistema els eixos del qual són perpendiculars entre ells.

■ rectangular

adjectiu geometria Que té un o més angles rectes Que té la figura d’un rectangle Cara rectangular Que té per base un rectangle Piràmide rectangular coordenades rectangulars Coordenades basades en un sistema els eixos del qual són perpendiculars entre ells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recte
| recta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recte</title>

Etimologia: del ll. rectus, -a, -um, íd. 1a font: s. XVII, Boades
    1. adjectiu Dret, no corbat. Un camí recte.
    2. adverbi De dret. Continua recte.
  2. adjectiu Dit d’una persona que no es desvia del deure, de la justícia. Un jutge recte.
  3. masculí anatomia animal
    1. Nom donat a l’última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l’anus o bé en la cloaca.
    2. Segment terminal de l’intestí gros de l’home, de trajecte més o menys rectilini, situat a continuació del sigmoide i que es prolonga fins a l’orifici de l’anus.
    3. per extensió Últim tram del tub digestiu d’alguns invertebrats, com els mol·luscs i els insectes.
  4. geometria
    1. adjectiu rectilini 1.
    2. adjectiu Que té l’eix, les arestes laterals, perpendiculars a la base. Cilindre recte. Prisma recte.
    3. femení Línia que en l’espai ordinari dona la distància més curta entre dos punts; la imatge material més simple és la donada per un cordill tibant. En realitat aquesta imatge correspon millor a un segment o tros de recta.
    4. línia recta Recta.
    5. recta impròpia Recta, situada a l’infinit, que resulta de la intersecció de dos plans paral·lels.
    6. recta isòtropa Recta del pla o de l’espai complex que satisfà la condició d’ésser perpendicular a ella mateixa.
    7. recta pròpia Recta que resulta de la intersecció de dos plans no paral·lels.
    8. recta real Conjunt de tots els nombres reals, juntament amb llur representació en una recta graduada.
  5. cas recte gramàtica Dit del cas nominatiu, propi del subjecte de l’oració, en oposició a cas oblic, qualsevol altre de la declinació.
  6. múscul recte anatomia animal Múscul de fibres paral·leles al pla de simetria del cos, com ara els de la cuixa, l’abdomen o l’ull.
  7. sentit recte lingüística Significat primitiu d’un mot, no figurat o translatici.

■ recte
| recta

adjectiu Dret, no corbat Un camí recte adverbi De dret Continua recte adjectiu Dit d’una persona que no es desvia del deure, de la justícia Un jutge recte masculí anatomia animal Nom donat a l’última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l’anus o bé en la cloaca Segment terminal de l’intestí gros de l’home, de trajecte més o menys rectilini, situat a continuació del sigmoide i que es prolonga fins a l’orifici de l’anus per extensió Últim tram del tub digestiu d’alguns invertebrats, com els molluscs i els insectes geometria adjectiu rectilini 1 adjectiu Que té l’eix, les arestes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recti-

■ recti-

Forma prefixada del mot llatí rectus, -a, -um , que significa ‘recte’, ‘dret’ Ex rectinervat, rectilini
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectificable

■ rectificable

adjectiu Que pot ésser rectificat Una corba rectificable Un error rectificable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rectificació</title>

Partició sil·làbica: rec_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. rectificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de rectificar;
    2. l’efecte.
  2. dret Reconeixement d’un error o correcció d’un defecte del qual podria derivar-se perjudici per a un tercer.
  3. electrotècnia Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.
  4. geometria Determinació de la longitud d’una corba o d’un arc d’aquesta.
  5. motors
    1. rectificació de l’assentament d’una vàlvula Operació que consisteix a fer que l’assentament d’una vàlvula, muntada de nou o substituïda, correspongui exactament amb el perfil d’aquesta.
    2. rectificació del cigonyal Operació que consisteix a tornar a ajustar el cigonyal als coixinets muntats al càrter, per tal que estiguin perfectament alineats.
    3. rectificació d’un cilindre Operació que consisteix a ajustar escrupolosament el cilindre d’un motor a un pistó nou, per tal que el seu lliscament sigui correcte.
  6. química Destil·lació fraccionada a la qual és sotmès un líquid per tal de purificar-lo o de separar-ne els constituents.
  7. tecnologia Operació d’acabament a la qual són sotmeses les peces mecanitzades, especialment les que han estat trempades i tenen una tolerància acceptada molt baixa, per tal de corregir definitivament les irregularitats de caràcter geomètric de llurs superfícies.
  8. indústria tèxtil Operació d’acabament dels teixits que té per missió posar rectes els fils de trama arquejats en anteriors operacions.

■ rectificació

femení Acció de rectificar l’efecte dret Reconeixement d’un error o correcció d’un defecte del qual podria derivar-se perjudici per a un tercer electrotècnia Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional geometria Determinació de la longitud d’una corba o d’un arc d’aquesta motors rectificació de l’assentament d’una vàlvula Operació que consisteix a fer que l’assentament d’una vàlvula, muntada de nou o substituïda, correspongui exactament amb el perfil d’aquesta rectificació del cigonyal Operació que consisteix a tornar a ajustar el cigonyal als coixinets muntats al càrter, per…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rectificador
| rectificadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rectificador</title>

Etimologia: de rectificar
  1. adjectiu i masculí i femení Que rectifica.
  2. masculí electrotècnia i electrònica
    1. Dispositiu o element destinat a produir una rectificació d’un corrent altern.
    2. Aparell destinat a rectificar un corrent altern i produir un corrent continu uniforme.
    3. rectificador controlat Dispositiu electrònic de rectificació que consta, ultra d’ànode i càtode, d’un elèctrode auxiliar, anomenat reixa o porta, que permet de controlar el corrent.
  3. masculí i femení oficis manuals Operari especialista en el maneig d’una rectificadora o de les rectificadores.
  4. femení tecnologia Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.

■ rectificador
| rectificadora

adjectiu i masculí i femení Que rectifica masculí electrotècnia i electrònica Dispositiu o element destinat a produir una rectificació d’un corrent altern Aparell destinat a rectificar un corrent altern i produir un corrent continu uniforme rectificador controlat Dispositiu electrònic de rectificació que consta, ultra d’ànode i càtode, d’un elèctrode auxiliar, anomenat reixa o porta, que permet de controlar el corrent masculí i femení oficis manuals Operari especialista en el maneig d’una rectificadora o de les rectificadores femení tecnologia Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual…
Traducció