Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ rècula

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rècula</title>

Etimologia: variant moderna de rècua 1a font: s. XIX

femení

Colla d’animals de càrrega.
figuradament Conjunt de persones o coses que van l’una darrere l’altra; reguitzell. Una rècula de disbarats.

■ rècula

femení Colla d’animals de càrrega figuradament Conjunt de persones o coses que van l’una darrere l’altra reguitzell Una rècula de disbarats

■ reculada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reculada</title>

Etimologia: de recular 1a font: 1915, DAg.

femení

1. Acció de recular;
2. l’efecte.
geomorfologia Relleu estructural format pel retrocés d’una cinglera calcària en forma d’amfiteatre a la capçalera d’un curs d’aigua superficial d’uns carst.
reculada de la llet Fet de disminuir o de desaparèixer la llet d’una dona que alleta.

femení Acció de recular l’efecte geomorfologia Relleu estructural format pel retrocés d’una cinglera calcària en forma d’amfiteatre a la capçalera d’un curs d’aigua superficial d’uns carst reculada de la llet Fet de disminuir o de desaparèixer la llet d’una dona que alleta

■ reculant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reculant</title>

Etimologia: de recular

masculí

En un carro, cadascuna de les corretges que van enganxades a la retranga.
Lloc d’un riu on l’aigua va en sentit contrari al del corrent.

■ reculant

masculí En un carro, cadascuna de les corretges que van enganxades a la retranga Lloc d’un riu on l’aigua va en sentit contrari al del corrent

■ recular

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recular</title>

Etimologia: de cul 1a font: s. XV

verb

intransitiu
1. Caminar endarrere. Intimidat pels qui l’amenaçaven, reculava atemorit en comptes de fer-hi front.
2. Tornar endarrere, retrocedir, retrogradar. T’has equivocat de camí: recula fins al poble i agafa l’altra carretera.
3. figuradament Desistir.
transitiu
1. Retardar. Van haver de recular la data de la celebració.
2. Portar a una època més allunyada. La història actual recula de molts anys aquests fets.
transitiu arquitectura Fer que una motllura o el conjunt de motllures que componen una cornisa interrompi la seva direcció.

■ recular

verb intransitiu Caminar endarrere Intimidat pels qui l’amenaçaven, reculava atemorit en comptes de fer-hi front Tornar endarrere, retrocedir, retrogradar T’has equivocat de camí recula fins al poble i agafa l’altra carretera figuradament Desistir transitiu Retardar Van haver de recular la data de la celebració Portar a una època més allunyada La història actual recula de molts anys aquests fets transitiu arquitectura Fer que una motllura o el conjunt de motllures que componen una cornisa interrompi la seva direcció

■ reculat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reculat</title>

Etimologia: de recular 1a font: 1696, DLac.

masculí arquitectura Part extrema d’una motllura o d’una cornisa que forma colze o cantonera.

■ reculat

masculí arquitectura Part extrema d’una motllura o d’una cornisa que forma colze o cantonera

■ reculatac

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reculatac</title>

Etimologia: de recular i tac

masculí indústria tèxtil Palanca que, en els telers mecànics amb canvi de calaixos, fa recular el tac fins a treure’l de la zona per on pugen i baixen els calaixos; és anomenat també espaseta.

■ reculatac

masculí indústria tèxtil Palanca que, en els telers mecànics amb canvi de calaixos, fa recular el tac fins a treure’l de la zona per on pugen i baixen els calaixos és anomenat també espaseta