Es mostren 88940 resultats

■ referencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referencial</title>

Partició sil·làbica: re_fe_ren_ci_al
Etimologia: de referència
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la referència.
  2. adjectiu Que remet a un referent.
  3. masculí matemàtiques Conjunt format per un punt d’un espai afí i una base de l’espai vectorial associat.
  4. masculí física Sistema de referència.

■ referencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la referència adjectiu Que remet a un referent masculí matemàtiques Conjunt format per un punt d’un espai afí i una base de l’espai vectorial associat masculí física Sistema de referència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referenciar

■ referenciar

verb transitiu Assignar una referència a un document Els documents emprats són referenciats en la bibliografia Fer referència a algú o alguna cosa, donar-ne informació o fer-ne esment
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referendar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referendar</title>

Etimologia: del b. ll. referendare ‘enregistrar, posar en acta’
    verb transitiu
  1. Ratificar. Tots els parlamentaris han referendat l’acord.
  2. Legalitzar (un document) amb la signatura d’una persona autoritzada que es posa després de la signatura d’un superior.
  3. Sotmetre a referèndum, aprovar en referèndum.

■ referendar

verb transitiu Ratificar Tots els parlamentaris han referendat l’acord Legalitzar un document amb la signatura d’una persona autoritzada que es posa després de la signatura d’un superior Sotmetre a referèndum, aprovar en referèndum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referendari
| referendària

■ referendari
| referendària

adjectiu Relatiu o pertanyent a un referèndum Política referendària masculí i femení dret i història Funcionari públic que amb la seva signatura legalitza un despatx o document subscrit abans pel superior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referèndum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referèndum</title>

Etimologia: del ll. referendum, acus. del part. futur passiu de refĕrre ‘reportar, referir’
masculí dret constitucional Votació que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional o una nova constitució, proposada pel cos legislatiu o pel cap d’estat.

■ referèndum

masculí dret constitucional Votació que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional o una nova constitució, proposada pel cos legislatiu o pel cap d’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referent</title>

Etimologia: del ll. referens, -ntis, part. pres. de referre ‘reportar, referir’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que fa referència.
    2. referent a locució prepositiva Tocant a, pel que fa a, pel que es refereix a.
  2. masculí lingüística Realitat extralingüística, concreta o abstracta, a la qual es refereix un signe.

■ referent

adjectiu Que fa referència referent a locució prepositiva Tocant a, pel que fa a, pel que es refereix a masculí lingüística Realitat extralingüística, concreta o abstracta, a la qual es refereix un signe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referible

■ referible

adjectiu Que pot ésser referit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referir1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referir</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. referre, relatum ‘reportar, referir’ (cf. preferir) 1a font: 1369
    verb
  1. transitiu Contar, fer saber alguna cosa de paraula o per escrit, especialment el qui en té l’encàrrec. La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions.
  2. transitiu
    1. Atribuir una cosa a una causa, un motiu, un origen.
    2. Atribuir a una cosa una relació de dependència, de subordinació, etc., amb una altra. Referir una planta a tal gènere.
  3. pronominal Tenir, una cosa, una relació de dependència, de subordinació, etc., amb una altra. L’adjectiu concorda amb el nom al qual es refereix.
    1. pronominal Allò que hom diu, entendre que ho diu d’algú o d’alguna cosa; al·ludir. Quan deia que algú ens ho pagaria, em referia al teu oncle.
    2. pel que es refereix a locució prepositiva Tocant a, amb relació a.



    5. Vegeu també:
    referir2

■ referir1

verb transitiu Contar, fer saber alguna cosa de paraula o per escrit, especialment el qui en té l’encàrrec La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions transitiu Atribuir una cosa a una causa, un motiu, un origen Atribuir a una cosa una relació de dependència, de subordinació, etc, amb una altra Referir una planta a tal gènere pronominal Tenir, una cosa, una relació de dependència, de subordinació, etc, amb una altra L’adjectiu concorda amb el nom al qual es refereix pronominal Allò que hom diu, entendre que ho diu d’algú o d’alguna cosa alludir Quan deia que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referir2

■ referir2

verb transitiu construcció Donar a una paret una capa de calç i grava o de guix, per allisar-ne la superfície i preparar-la per emblanquinar-la Vegeu també referir 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

referit


<title type="display">referit</title>

Etimologia: de referir2
masculí construcció Capa de calç i grava, de guix o d’una altra mescla, que és aplicada a una paret per tal de fer-la llisa.

referit

masculí construcció Capa de calç i grava, de guix o d’una altra mescla, que és aplicada a una paret per tal de fer-la llisa
Traducció