Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ reflexo-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reflexo-</title>

Forma prefixada del mot llatí reflexus, -a, -um, que significa ‘reflectit’, ‘reflex’. Ex.: reflexologia.

■ reflexo-

Forma prefixada del mot llatí reflexus, -a, -um , que significa ‘reflectit’, ‘reflex’ Ex reflexologia

■ reflexogen

| reflexògena

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reflexogen</title>

Etimologia: de reflexo- i -gen

adjectiu

fisiologia animal

Que provoca l’aparició d’un reflex.
zona reflexògena Regió l’estimulació de la qual desencadena un reflex.

■ reflexogen

| reflexògena

adjectiu fisiologia animal Que provoca l’aparició d’un reflex zona reflexògena Regió l’estimulació de la qual desencadena un reflex

■ reflexologia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reflexologia</title>

Partició sil·làbica: re_fle_xo_lo_gi_a

femení psicologia Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle XX que intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals.

■ reflexologia

femení psicologia Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle XX que intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals

■ reflexoteràpia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reflexoteràpia</title>

Partició sil·làbica: re_fle_xo_te_rà_pi_a

femení psicologia i terapèutica Utilització terapèutica dels reflexos condicionats.

■ reflexoteràpia

femení psicologia i terapèutica Utilització terapèutica dels reflexos condicionats

■ reflorida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reflorida</title>

Etimologia: de reflorir

femení Refloriment.

■ reflorida

femení Refloriment

■ refloriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refloriment</title>

Etimologia: de reflorir

masculí

Acció de reflorir;
l’efecte.

■ refloriment

masculí Acció de reflorir l’efecte

■ reflorir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reflorir</title>

Etimologia: de florir

verb intransitiu Florir de nou.

■ reflorir

verb intransitiu Florir de nou

reflotar

<title type="display">reflotar</title>

Etimologia: de flotar

verb

transitiu

Fer tornar a flotar. Reflotar una barca.
figuradament Reflotar una empresa.

reflotar

verb transitiu Fer tornar a flotar Reflotar una barca figuradament Reflotar una empresa

■ refluent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refluent</title>

Partició sil·làbica: re_flu_ent
Etimologia: del ll. refluens, -ntis, participi pres. de refluĕre ‘refluir’

adjectiu Que reflueix.

■ refluent

adjectiu Que reflueix

■ refluir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refluir</title>

Partició sil·làbica: re_flu_ir
Etimologia: del ll. refluĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb intransitiu Tornar endarrere, en direcció contrària, un líquid que es movia en una direcció.

■ refluir

verb intransitiu Tornar endarrere, en direcció contrària, un líquid que es movia en una direcció