Es mostren 88940 resultats

■ reflux


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reflux</title>

Etimologia: del ll. refluxus, -a, -um, part. de refluĕre ‘refluir’ 1a font: s. XIII, Arnau
    masculí
    1. Moviment d’un líquid que reflueix.
    2. oceanografia Moviment descendent de la marea, dit també marea sortint.
  2. indústria En una instal·lació de destil·lació, part de la fracció evaporada que es condensa i torna a l’estat líquid.
  3. patologia
    1. Pas d’un líquid per un conducte natural en sentit oposat al fisiològic. Reflux gastroesofàgic.
    2. reflux hepatojugular Turgescència de les venes jugulars externes per la compressió lenta i metòdica del fetge.
  4. química Operació consistent en l’ebullició d’un líquid en un recipient, generalment un matràs, de tal manera que els vapors, en condensar-se en un refrigerant convenientment acoblat a la part superior del sistema, reflueixin.

■ reflux

masculí Moviment d’un líquid que reflueix oceanografia Moviment descendent de la marea, dit també marea sortint indústria En una installació de destillació, part de la fracció evaporada que es condensa i torna a l’estat líquid patologia Pas d’un líquid per un conducte natural en sentit oposat al fisiològic Reflux gastroesofàgic reflux hepatojugular Turgescència de les venes jugulars externes per la compressió lenta i metòdica del fetge química Operació consistent en l’ebullició d’un líquid en un recipient, generalment un matràs, de tal manera que els vapors, en condensar-se en un refrigerant…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refocil·lació

■ refocil·lació

femení Acció de refocillar o de refocillar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refocil·lar

■ refocil·lar

verb transitiu Alegrar, recrear, sobretot donant calor o vigor Refocillen els infants amb contalles alegres pronominal Sentir-se satisfet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refonamentar

■ refonamentar

verb transitiu Tornar a fonamentar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refondre</title>

Etimologia: del ll. refundĕre, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb transitiu
  1. Tornar a fondre (un metall, cera, etc). Van refondre l’anell d’or.
  2. figuradament Refer enterament (una obra literària, científica, etc.), donant-li nova forma i disposició. Si vols publicar la tesi doctoral, has de refondre-la i fer-la més amena.
  3. construcció i fusteria Eliminar, allisar, (les parts sobreres resultants de tota mena d’encolades o d’aplacats).

■ refondre

verb transitiu Tornar a fondre un metall, cera, etc Van refondre l’anell d’or figuradament Refer enterament una obra literària, científica, etc, donant-li nova forma i disposició Si vols publicar la tesi doctoral, has de refondre-la i fer-la més amena construcció i fusteria Eliminar, allisar, les parts sobreres resultants de tota mena d’encolades o d’aplacats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refonologització

■ refonologització

femení fonètica, fonologia Procés diacrònic també anomenat transfonologització que consisteix en un canvi de trets distintius dins una entitat fonemàtica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reforç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reforç</title>

Etimologia: de reforçar 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Acció de reforçar;
    2. l’efecte.
  2. Allò que serveix per a reforçar.
  3. Pedaç o afegit que hom cus a un vestit per a reforçar-lo.
  4. Gruix més gran que hom dona a un objecte, a una peça, en les parts en les quals ha de suportar un esforç més gran, per tal d’augmentar-ne la resistència.
  5. [sovint en pl] Grup de persones que hom afegeix a una tropa, a un equip de treball o esportiu, etc., per augmentar-ne la força o l’eficàcia. Envieu-nos reforços.
  6. adoberia Clot o tina en el qual les pells i els cuirs són sotmesos a pressió per tal d’aplanar-los i donar-los consistència.
  7. oficis manuals i tecnologia Peça que hom aplica contra una altra de gastada o poc forta, per tal d’augmentar-ne la resistència.
  8. paleografia i tipografia Engruiximent dels traços de les lletres a les puntes.
  9. psicologia Dins la tècnica d’adquisició d’un reflex condicionat, modificació de la força de connexió entre un estímul i una resposta mitjançant la presentació d’un estímul adequat, anomenat agent reforçador.

■ reforç

masculí Acció de reforçar l’efecte Allò que serveix per a reforçar Pedaç o afegit que hom cus a un vestit per a reforçar-lo Gruix més gran que hom dona a un objecte, a una peça, en les parts en les quals ha de suportar un esforç més gran, per tal d’augmentar-ne la resistència sovint en pl Grup de persones que hom afegeix a una tropa, a un equip de treball o esportiu, etc, per augmentar-ne la força o l’eficàcia Envieu-nos reforços adoberia Clot o tina en el qual les pells i els cuirs són sotmesos a pressió per tal d’aplanar-los i donar-los consistència oficis manuals i tecnologia Peça que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reforçador
| reforçadora

■ reforçador
| reforçadora

adjectiu i masculí Que reforça Bany reforçador Pantalla reforçadora
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reforçament

■ reforçament

masculí Acció de reforçar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reforçant

■ reforçant

adjectiu Que reforça adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament emprat per a augmentar les forces debilitades a causa d’una malaltia o degudes a una alimentació o situació anormals
Informació complementària
Traducció