Es mostren 88940 resultats

■ refulgència

■ refulgència

femení Qualitat de refulgent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refulgent

■ refulgent

adjectiu Resplendent, que llança una llum viva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refulgir

■ refulgir

verb intransitiu Resplendir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refús

■ refús

masculí Acció de refusar o de refusar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refusable

■ refusable

adjectiu Que pot ésser refusat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refusar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refusar</title>

Compareu: rebutjar
Etimologia: del ll. vg. *refusare, íd., der. de refusus, -a, -um, participi de refundĕre ‘vessar, espargir; rebutjar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Declinar d’acceptar alguna cosa. Ha refusat els diners que volien donar-li. Ell va refusar la mà de la princesa.
  2. pronominal No consentir. Ens vam refusar a fer-ho.
  3. transitiu esports rebutjar 2.

■ refusar

verb transitiu Declinar d’acceptar alguna cosa Ha refusat els diners que volien donar-li Ell va refusar la mà de la princesa pronominal No consentir Ens vam refusar a fer-ho transitiu esports rebutjar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refusible

■ refusible

adjectiu Que pot ésser refós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refutabilitat

■ refutabilitat

femení Qualitat de refutable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refutable

■ refutable

adjectiu Que pot ésser refutat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refutació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refutació</title>

Partició sil·làbica: re_fu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. refutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de refutar.
    1. Allò amb què hom refuta.
    2. filosofia Argumentació mitjançant la qual hom intenta de desqualificar opinions o posicions oposades a la pròpia.
    3. refutació aparent (o sofística) Sofisma.
  3. retòrica Part d’un discurs en què hom respon a les objeccions.

■ refutació

femení Acció de refutar Allò amb què hom refuta filosofia Argumentació mitjançant la qual hom intenta de desqualificar opinions o posicions oposades a la pròpia refutació aparent o sofística Sofisma retòrica Part d’un discurs en què hom respon a les objeccions
Informació complementària
Traducció