Es mostren 88940 resultats

■ regitar

■ regitar

verb transitiu Gitar de nou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">regla</title>

Homòfon: regle
Etimologia: del ll. rēgŭla ‘barra recta; línia de conducta, regla’, der. de l’arrel de regĕre ‘regir’ 1a font: 1284
    femení
    1. Allò que serveix per a dirigir la conducta en l’estudi, en la creença, en la moral, en l’execució d’una cosa.
    2. Precepte, principi o màxima que expressen una regla. Una regla de conducta. Les regles d’urbanitat. Les regles de la lògica. Les regles de joc, del joc, d’un joc.
    3. Ordre o concert invariable que guarden les coses. No hi ha regla sense excepció. L’excepció confirma la regla.
    4. en regla Com és degut.
    5. en tota regla Molt fort o amb gran intensitat. Fou un atac en tota regla.
    6. per regla general Gairebé sempre, segons sol ésser o esdevenir-se.
    7. posar (alguna cosa) (o posar-se) en regla Sotmetre-la (o sotmetre’s) als tràmits legals pertinents.
  2. aritmètica
    1. les quatre regles Les quatre operacions aritmètiques fonamentals (addició, subtracció, multiplicació i divisió).
    2. regla de tres Algorisme utilitzat en la resolució de problemes de proporcionalitat.
  3. cristianisme i dret canònic
    1. Conjunt de les ordenacions que regulen la vida quotidiana i el comportament a seguir en un orde religiós.
    2. Cadascun dels preceptes d’una regla religiosa.
    3. regla monàstica Norma escrita que regula la vida dels monjos amb vista a l’observança dels consells evangèlics.
  4. filosofia Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
  5. fisiologia animal Menstruació.
  6. lingüística
    1. En gramàtica tradicional i normativa, precepte referent al bon ús de la llengua.
    2. En general, formulació d’un procediment fonètic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i de formació de mots d’una llengua.
    3. Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.
  7. matemàtiques
    1. Mètode prescrit per a fer una operació o per a resoldre un determinat problema.
    2. regla de falsa posició Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual.
    3. regla dels signes Regla que dona el signe del producte de dos nombres qualssevol.
  8. regla d’or ètica Norma ètica consistent a fer per als altres allò que hom vol per a si mateix.

■ regla

femení Allò que serveix per a dirigir la conducta en l’estudi, en la creença, en la moral, en l’execució d’una cosa Precepte, principi o màxima que expressen una regla Una regla de conducta Les regles d’urbanitat Les regles de la lògica Les regles de joc, del joc, d’un joc Ordre o concert invariable que guarden les coses No hi ha regla sense excepció L’excepció confirma la regla en regla Com és degut en tota regla Molt fort o amb gran intensitat Fou un atac en tota regla per regla general Gairebé sempre, segons sol ésser o esdevenir-se posar alguna cosa o posar-se en regla Sotmetre-la o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reglament</title>

Etimologia: de reglar 1a font: 1696, DLac.
masculí Conjunt ordenat de regles, disposicions i preceptes, dictats per l’autoritat competent per a l’execució d’una llei, per al funcionament d’una corporació, d’una dependència o d’un servei o per a qualsevol altra activitat.

■ reglament

masculí Conjunt ordenat de regles, disposicions i preceptes, dictats per l’autoritat competent per a l’execució d’una llei, per al funcionament d’una corporació, d’una dependència o d’un servei o per a qualsevol altra activitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglamentació

■ reglamentació

femení Acció de reglamentar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglamentador
| reglamentadora

■ reglamentador
| reglamentadora

adjectiu i masculí i femení Que reglamenta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglamentar

■ reglamentar

verb transitiu Sotmetre una societat, un joc, un esport, una activitat, etc, a un reglament Reglamentar les donacions econòmiques a fundacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglamentari
| reglamentària

■ reglamentari
| reglamentària

adjectiu Relatiu o pertanyent al reglament Disposició reglamentària D’acord amb el reglament Entra a l’hora reglamentària
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglamentàriament

■ reglamentàriament

adverbi D’una manera reglamentària Per mitjà d’un reglament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglar

■ reglar

verb transitiu Traçar ratlles amb un regle o amb un altre instrument similar Reglar un registre Sotmetre a regla Reglar el funcionament d’una comunitat monàstica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglat
| reglada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reglat</title>

Etimologia: de reglar
  1. adjectiu Que té ratlles traçades. Paper reglat.
  2. adjectiu Sotmès a una regla. Estudis reglats.
  3. adjectiu geometria Dit de la superfície que té la propietat que per a cada punt d’ella hom pot traçar una recta totalment continguda sobre la superfície.
  4. femení construcció Mestra.

■ reglat
| reglada

adjectiu Que té ratlles traçades Paper reglat adjectiu Sotmès a una regla Estudis reglats adjectiu geometria Dit de la superfície que té la propietat que per a cada punt d’ella hom pot traçar una recta totalment continguda sobre la superfície femení construcció Mestra
Traducció