Es mostren 88940 resultats

■ reglatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reglatge</title>

Etimologia: de reglar
masculí mecànica i automòbil, automobilisme Operació encaminada a deixar en l’estat o la posició original o normal totes les peces d’un mecanisme o d’una màquina que tendeixen a variar llurs posicions relatives amb el funcionament prolongat.

■ reglatge

masculí mecànica i automòbil, automobilisme Operació encaminada a deixar en l’estat o la posició original o normal totes les peces d’un mecanisme o d’una màquina que tendeixen a variar llurs posicions relatives amb el funcionament prolongat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">regle</title>

Homòfon: regla
Etimologia: masculinització de regla. 1a font: s. XV, Ausiàs
    masculí
  1. geometria i dibuix
    1. Instrument llarg i dret, de secció rectangular i generalment de poc gruix, emprat per a traçar línies rectes amb un llapis, un tiralínies, etc.
    2. regle graduat Regle que duu gravada una escala lineal en centímetres, mil·límetres, etc.
  2. construcció Instrument semblant a un regle gran i gruixut emprat pels paletes com a guia per a fer planes les parets, fer llisos els enrajolats, etc.
  3. tecnologia Element pla, dret, més o menys llarg, que forma part d’algunes màquines, en les quals acompleix comeses diverses.
  4. regle de càlcul matemàtiques i enginyeria Petit instrument portàtil emprat per a fer certs càlculs numèrics ràpids i amb un grau d’aproximació suficient, a la pràctica, per a la majoria d’aplicacions tècniques.

■ regle

masculí geometria i dibuix Instrument llarg i dret, de secció rectangular i generalment de poc gruix, emprat per a traçar línies rectes amb un llapis, un tiralínies, etc regle graduat Regle que duu gravada una escala lineal en centímetres, millímetres, etc construcció Instrument semblant a un regle gran i gruixut emprat pels paletes com a guia per a fer planes les parets, fer llisos els enrajolats, etc tecnologia Element pla, dret, més o menys llarg, que forma part d’algunes màquines, en les quals acompleix comeses diverses regle de càlcul matemàtiques i enginyeria Petit instrument portàtil…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglejar

■ reglejar

verb intransitiu Traçar ratlles rectes amb l’ajut d’un regle transitiu construcció Enguixar parets i sostres mitjançant l’establiment previ de mestres o reglades que asseguren la regularitat del pla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglejat

■ reglejat

masculí Acció de reglejar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglot

■ reglot

masculí fisiologia i patologia Regurgitació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reglotar

■ reglotar

verb intransitiu fisiologia i patologia Tornar a la boca els aliments regurgitar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">regna</title>

Homòfon: regne
Etimologia: del ll. vg. *rĕtĭna, der. del ll. rĕtĭnēre ‘retenir’ 1a font: 1170
    femení
  1. Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què hom governa el cavall o l’haveria.
  2. figuradament Portar les regnes de l’estat.
  3. afluixar les regnes figuradament Regir amb menys severitat, donar un xic de llibertat.
  4. anar a regna solta
    1. Córrer sense ésser refrenat.
    2. figuradament Obrar amb tota llibertat.

■ regna

femení Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què hom governa el cavall o l’haveria figuradament Portar les regnes de l’estat afluixar les regnes figuradament Regir amb menys severitat, donar un xic de llibertat anar a regna solta Córrer sense ésser refrenat figuradament Obrar amb tota llibertat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regnant

■ regnant

adjectiu Que regna La dinastia regnant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">regnar</title>

Etimologia: del ll. regnare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Un rei, una reina o un príncep, regir un estat. A Catalunya, durant el segle XIII, regnà Jaume I.
    2. per extensió Un emperador, un papa, governar. Carlemany regnava sobre mig Europa.
    3. per extensió Un poble dominar políticament sobre un altre. La corona castellana regnà sobre Catalunya després de la desfeta del 1714.
  2. figuradament Dominar, exercir una influència, prevaler. La calor que regna en aquelles regions.

■ regnar

verb intransitiu Un rei, una reina o un príncep, regir un estat A Catalunya, durant el segle XIII, regnà Jaume I per extensió Un emperador, un papa, governar Carlemany regnava sobre mig Europa per extensió Un poble dominar políticament sobre un altre La corona castellana regnà sobre Catalunya després de la desfeta del 1714 figuradament Dominar, exercir una influència, prevaler La calor que regna en aquelles regions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ regnat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">regnat</title>

Etimologia: del ll. regnatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Exercici de la dignitat reial per part d’un rei, una reina o un príncep sobirà.
    2. per extensió Imperi, papat, pontificat.
  2. Època i durada del govern d’un rei, d’una reina, d’un príncep, d’un sobirà, etc.
  3. figuradament Quan arribarà, el regnat de la veritat?

■ regnat

masculí Exercici de la dignitat reial per part d’un rei, una reina o un príncep sobirà per extensió Imperi, papat, pontificat Època i durada del govern d’un rei, d’una reina, d’un príncep, d’un sobirà, etc figuradament Quan arribarà, el regnat de la veritat
Informació complementària
Traducció