Es mostren 88940 resultats

■ rehabilitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rehabilitació</title>

Partició sil·làbica: re_ha_bi_li_ta_ci_ó
Etimologia: de rehabilitar 1a font: c. 1900, Vayreda
    femení
    1. Acció de rehabilitar o de rehabilitar-se;
    2. l’efecte.
    1. dret penal Reintegració legal d’un reu a la vida normal, amb la restitució de tots els drets i les dignitats de què fou privat com a conseqüència de la condemna.
    2. rehabilitació del fallit dret mercantil Declaració judicial que fa cessar totes les interdiccions legals produïdes per la declaració de fallida, llevat del cas de fallida fraudulenta.
  3. medicina i terapèutica Recuperació, mitjançant procediments adequats, d’una habilitat corporal normal que, a causa d’una malaltia o d’un traumatisme, s’havia perdut.

■ rehabilitació

femení Acció de rehabilitar o de rehabilitar-se l’efecte dret penal Reintegració legal d’un reu a la vida normal, amb la restitució de tots els drets i les dignitats de què fou privat com a conseqüència de la condemna rehabilitació del fallit dret mercantil Declaració judicial que fa cessar totes les interdiccions legals produïdes per la declaració de fallida, llevat del cas de fallida fraudulenta medicina i terapèutica Recuperació, mitjançant procediments adequats, d’una habilitat corporal normal que, a causa d’una malaltia o d’un traumatisme, s’havia perdut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rehabilitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rehabilitar</title>

Etimologia: de habilitar 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Restituir una persona o una cosa al seu primer estat, d’on era caigut.
    2. Restablir algú en els seus drets. Rehabilitar un militar degradat, un comerciant que ha fet bancarrota.
    3. figuradament Restablir en l’estima dels altres. Després de declarar-la innocent, la van haver de rehabilitar perquè tothom l’havia menystinguda.
  2. pronominal Alguns drogoaddictes ja no es poden rehabilitar.

■ rehabilitar

verb transitiu Restituir una persona o una cosa al seu primer estat, d’on era caigut Restablir algú en els seus drets Rehabilitar un militar degradat, un comerciant que ha fet bancarrota figuradament Restablir en l’estima dels altres Després de declarar-la innocent, la van haver de rehabilitar perquè tothom l’havia menystinguda pronominal Alguns drogoaddictes ja no es poden rehabilitar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rehena [o reena]

rehena [o reena]

femení antigament Ostatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rehidratació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rehidratació</title>

Partició sil·làbica: re_hi_dra_ta_ci_ó
Etimologia: de rehidratar
    femení
  1. Acció de rehidratar o de rehidratar-se.
  2. alimentació, indústries alimentàries Procés en què hom aporta aigua a certs productes alimentaris que han estat prèviament sotmesos a deshidratació.

■ rehidratació

femení Acció de rehidratar o de rehidratar-se alimentació, indústries alimentàries Procés en què hom aporta aigua a certs productes alimentaris que han estat prèviament sotmesos a deshidratació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rehidratar

■ rehidratar

verb transitiu Aportar aigua a una substància deshidratada pronominal Rehidratar-se una substància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rei


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rei</title>

Partició sil·làbica: rei
Etimologia: del ll. rēx, rēgis, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. Persona que exerceix la sobirania d’un regne. Rei absolut. Rei constitucional.
    2. usat absolutament El sobirà que governa com a monarca en el país en què hom és o a què hom fa referència. El rei ha rebut en audiència el president del govern.
    3. figuradament Home, animal o cosa que, per la seva importància o excel·lència, sobresurt damunt els altres de la mateixa espècie, del seu rang, etc. És el rei del petroli. El sol és l’astre rei. El lleó, rei dels animals. El rei dels metalls és l’or.
    4. figuradament Nom afectuós que hom dona a un infant o a una persona molt estimada.
    5. casa del rei història A la corona catalanoaragonesa, conjunt de funcionaris que depenien directament del sobirà i generalment l’acompanyaven en els seus desplaçaments.
  2. plural
    1. [en majúscula] Bíblia i cristianisme Nom donat tradicionalment als mags que segons l’Evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per un estel. Són anomenats també els Reis de l’Orient o els Reis Mags.
    2. [en majúscula] folklore Nom popular de la festa de l’Epifania en què és commemorada l’adoració dels mags a Jesús i es fan regals especialment als infants. El dia dels Reis. Per Reis anem a casa els avis.
    3. Joguines i presents que hom regala a la mainada en ocasió de la festa dels Reis. Si no creus, no tindràs reis. Com que ja és molt gran, no li farem reis. Encara no he comprat els reis.
  3. Al País Valencià, cap de colla de segadors i altres jornalers agrícoles.
  4. heràldica Figura humana vestida a la romana, coronada a l’antiga, pavellonada i ceptrada.
  5. ictiologia Moll reial.
  6. jocs d’entreteniment
    1. Peça principal del joc d’escacs, que pot moure’s en totes direccions, però corrent només un escac o casella a cada moviment (excepte en enrocar).
    2. En el joc de cartes, la dotzena carta de cada coll, que duu pintada la figura d’un rei. El rei de copes.
    3. En el joc de bitlles, peça més grossa o més adornada que les altres, però que no sobrepuja el valor de la reina.
    4. En el joc del botxí o de l’osset, la part més còncava de l’astràgal oposada al botxí, la qual, si queda cara enlaire, fa guanyar la partida i ordena els càstigs al botxí.
  7. religió, Bíblia i catolicisme Títol donat d’antic a la divinitat.
  8. rei d’armes història Oficial reial, antigament anomenat herald, que tenia al seu servei altres oficials anomenats farauts o porsavants.
  9. rei de guatlles ornitologia Guatlla maresa.
  10. rei dels zopilots ornitologia Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels catàrtids (Sarcorhamphus papa), de color blanquinós i negre o gris i amb el bec, la cara i la pell del coll de color taronja rogenc, que habita a Mèxic i a l’Argentina.
  11. rei de tords ornitologia Griva.

■ rei

masculí Persona que exerceix la sobirania d’un regne Rei absolut Rei constitucional usat absolutament El sobirà que governa com a monarca en el país en què hom és o a què hom fa referència El rei ha rebut en audiència el president del govern figuradament Home, animal o cosa que, per la seva importància o excellència, sobresurt damunt els altres de la mateixa espècie, del seu rang, etc És el rei del petroli El sol és l’astre rei El lleó, rei dels animals El rei dels metalls és l’or figuradament Nom afectuós que hom dona a un infant o a una persona molt estimada casa del rei història A la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reial</title>

Partició sil·làbica: re_ial
Compareu: real1
Etimologia: del ll. regalis. íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa. Poder reial. Família reial. Corona reial.
  2. adjectiu Sota el patronat del rei. Museu reial. Reial Acadèmia de les Lletres. Reial monestir.
  3. adjectiu Adjectiu que forma part del nom d’alguns animals i plantes. Antílop reial. Àguila reial. Llorer reial. Malva reial.
  4. adjectiu antigament marina, marítim
    1. Dit del vaixell de tres ponts i més de 120 canons.
    2. Dit de la galera que portava l’estendard reial.
  5. masculí numismàtica Ral.

■ reial

adjectiu Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa Poder reial Família reial Corona reial adjectiu Sota el patronat del rei Museu reial Reial Acadèmia de les Lletres Reial monestir adjectiu Adjectiu que forma part del nom d’alguns animals i plantes Antílop reial Àguila reial Llorer reial Malva reial adjectiu antigament marina, marítim Dit del vaixell de tres ponts i més de 120 canons Dit de la galera que portava l’estendard reial masculí numismàtica Ral
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reialenc

■ reialenc

masculí història Patrimoni reial Territori o senyoria pertanyents al rei o de la seva jurisdicció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reialesa

■ reialesa

femení Dignitat, sobirania, de rei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reialisme

■ reialisme

masculí Adhesió a un rei o a un govern reial
Traducció