Es mostren 88940 resultats

■ reiteració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reiteració</title>

Partició sil·làbica: re_i_te_ra_ci_ó
Etimologia: de reiterar 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de reiterar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Circumstància agreujant de la culpabilitat penal, consistent en la repetició d’un delicte de pena igual o superior o de dos o més delictes de penalitat inferior, abans que el delinqüent hagi sofert la pena corresponent al primer delicte.
  3. reiteració dels angles topografia Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, i que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe.

■ reiteració

femení Acció de reiterar l’efecte dret penal Circumstància agreujant de la culpabilitat penal, consistent en la repetició d’un delicte de pena igual o superior o de dos o més delictes de penalitat inferior, abans que el delinqüent hagi sofert la pena corresponent al primer delicte reiteració dels angles topografia Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, i que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reiteradament

■ reiteradament

adverbi Amb reiteració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reiterar

■ reiterar

verb transitiu Repetir, tornar a fer o a dir Reitero que no hi tinc res a veure Va reiterar la seva postura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reiteratiu
| reiterativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reiteratiu</title>

Partició sil·làbica: re_i_te_ra_tiu
Etimologia: de reiterar
    adjectiu
  1. Que té la propietat de reiterar-se o repetir-se.
  2. lingüística
    1. Dit de l’element, del mot o de l’enunciat que indiquen un fenomen de repetició.
    2. Dit d’un mot format per repetició d’un element, a vegades modificant-lo lleugerament.

■ reiteratiu
| reiterativa

adjectiu Que té la propietat de reiterar-se o repetir-se lingüística Dit de l’element, del mot o de l’enunciat que indiquen un fenomen de repetició Dit d’un mot format per repetició d’un element, a vegades modificant-lo lleugerament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reivindicable

■ reivindicable

adjectiu Que pot ésser reivindicat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reivindicació

■ reivindicació

femení Acció de reivindicar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reivindicador
| reivindicadora

■ reivindicador
| reivindicadora

adjectiu i masculí i femení Que reivindica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reivindicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reivindicar</title>

Partició sil·làbica: re_i_vin_di_car
Etimologia: creat històricament sobre reivindicació, malgrat que formalment la relació de tots dos mots sigui inversa 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Recuperar (un dret).
    2. dret Recuperar algú (allò que per raó de domini o de quasidomini li pertany).
    1. Reclamar (una cosa) com a pròpia. Va reivindicar la seva herència.
    2. Reclamar l’autoria o la comissió (d’un fet). L’IRA reivindicà l’atemptat de Londres.
    3. Demanar o reclamar (un dret polític o social). Reivindiquen el dret a fer vaga.
    1. Vindicar (la fama, el bon nom, etc.) d’algú. Reivindiquem el seu lideratge.
    2. Restablir (algú) en el seu bon nom. La reivindico perquè va saber guiar-nos en moments difícils.

■ reivindicar

verb transitiu Recuperar un dret dret Recuperar algú allò que per raó de domini o de quasidomini li pertany Reclamar una cosa com a pròpia Va reivindicar la seva herència Reclamar l’autoria o la comissió d’un fet L’IRA reivindicà l’atemptat de Londres Demanar o reclamar un dret polític o social Reivindiquen el dret a fer vaga Vindicar la fama, el bon nom, etc d’algú Reivindiquem el seu lideratge Restablir algú en el seu bon nom La reivindico perquè va saber guiar-nos en moments difícils
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reivindicatiu
| reivindicativa

■ reivindicatiu
| reivindicativa

adjectiu Que reivindica o serveix per a reivindicar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reivindicatori
| reivindicatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reivindicatori</title>

Partició sil·làbica: re_i_vin_di_ca_to_ri
Etimologia: de reivindicar
    adjectiu
  1. Que serveix per a reivindicar.
  2. acció reivindicatòria dret Acció real que correspon al propietari d’una cosa contra el qui la deté, per tal de fer reconèixer el seu dret a la propietat i aconseguir la restitució.

■ reivindicatori
| reivindicatòria

adjectiu Que serveix per a reivindicar acció reivindicatòria dret Acció real que correspon al propietari d’una cosa contra el qui la deté, per tal de fer reconèixer el seu dret a la propietat i aconseguir la restitució
Traducció