Es mostren 88940 resultats

relaxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relaxar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. relaxare, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
Body
    verb
    1. transitiu Afluixar, disminuir, la tensió física o psíquica. Relaxar un múscul.
    2. pronominal Em relaxo una estona cada dia.
  1. figuradament
    1. transitiu Fer menys sever o menys rigorós un costum, una llei, un reglament, etc. Proposen de relaxar l’aplicació d’aquest reglament.
    2. pronominal Relaxar-se la disciplina, els costums.
    3. pronominal Afluixar-se molt en el rigor moral, viciar-se. T’has relaxat molt aquests dies.
  2. transitiu història eclesiàstica Lliurar l’inquisidor eclesiàstic a les autoritats civils un reu per a l’execució d’una pena.

relaxar

relaxat
| relaxada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relaxat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. relaxatus, -a, -um, íd.
Body
  1. adjectiu Que ha sofert relaxació.
  2. adjectiu i masculí i femení catolicisme Dit del reu que era traspassat del jutge eclesiàstic al jutge secular un cop feta la relaxació.
  3. adjectiu fonètica, fonologia Dit de l’expressió fònica emesa amb una tensió articulatòria inferior a la normal.

relaxat
| relaxada

relaxina


<title type="display">relaxina</title>

Accessory
Etimologia: de relaxar i -ina, probablement de l’angl. relaxin, íd.
Body
femení bioquímica Hormona sexual femenina secretada per l’ovari durant l’embaràs que provoca la distensió dels lligaments pèlvics i la dilatació del coll uterí.

relaxina

relé


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relé</title>

Accessory
Etimologia: del fr. relais ‘relleu; lloc de breu descans en un recorregut’, de relayer ‘rellevar, substituir’, encreuat amb l’ant. relais ‘endarrerit’, de relaisser ‘deixar, abandonar’
Body
    [plural relés] masculí
  1. electrotècnia Aparell o dispositiu destinat a controlar un circuit determinat d’una certa potència (generalment tancar o obrir el circuit) mitjançant un circuit auxiliar de petita potència i, per tant, amb un corrent molt feble. Relé electromagnètic. Relé tèrmic.
  2. telecomunicacions Repetidor.

relé

relectura

relectura

relegable

relegable

Traducció

relegació

relegació

relegament

relegament

relegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relegar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. relegare, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb transitiu
  1. dret
    1. Exiliar algú en un lloc determinat, sense privar-lo dels seus drets civils i polítics.
    2. Reduir a un estat d’inferioritat, de supeditació o de cessació de drets.
  2. figuradament Relegar una cosa a l’oblit.

relegar

relicte
| relicta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relicte</title>

Accessory
Etimologia: del ll. relictus, -a, -um, participi de relinquĕre ‘deixar’ 1a font: s. XIV, Pere III
Body
  1. adjectiu Deixat pel qui es mor. Béns relictes.
  2. adjectiu botànica Dit de les plantes o de la vegetació que actualment tenen escassa representació, però que eren comunes en altres èpoques.
  3. masculí ecologia Espècie paleoendèmica que ocupa restes d’una àrea primitiva més extensa o que habita en una zona petita allunyada de l’àrea principal.
  4. masculí biogeografia Tàxon que persisteix en regions molt limitades molt més tard de la seva desaparició general a tot arreu.
  5. adjectiu pedologia Dit dels sòls d’origen antic que han resistit l’erosió i que poden constituir la roca mare de sòls actuals.

relicte
| relicta