Es mostren 88940 resultats

■ religió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">religió</title>

Partició sil·làbica: re_li_gi_ó
Etimologia: del ll. religio, -ōnis ‘escrúpol; delicadesa; sentiment religiós; religió’ 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. religió
    1. Conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent i que sovint identifica amb Déu o el diví.
    2. Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
    3. religió natural Deisme.
    1. catolicisme Virtut que mou l’home a retre a Déu el culte degut.
    2. per extensió Conjunt de principis i pràctiques dirigits a servar ferventment un ideal, una institució. La religió de la pàtria. La religió de la família.
    3. catolicisme Orde o institut religiós. Nom de religió.
    4. entrar en religió catolicisme Ingressar en un orde religiós.
  3. guerres de religió història
    1. Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.
    2. A França, conjunt de conflictes bèl·lics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes del 1562 al 1598.

■ religió

femení religió Conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent i que sovint identifica amb Déu o el diví Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat religió natural Deisme catolicisme Virtut que mou l’home a retre a Déu el culte degut per extensió Conjunt de principis i pràctiques dirigits a servar ferventment un ideal, una institució La religió de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ religionari
| religionària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">religionari</title>

Partició sil·làbica: re_li_gi_o_na_ri
Etimologia: de religió
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que professa una religió.
  2. especialment Dit de contingents de mercenaris que professen una religió diversa de la d’un exèrcit oficialment catòlic. Les tropes religionàries d’Amadeu II de Savoia.

■ religionari
| religionària

adjectiu i masculí i femení Que professa una religió especialment Dit de contingents de mercenaris que professen una religió diversa de la d’un exèrcit oficialment catòlic Les tropes religionàries d’Amadeu II de Savoia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ religiós
| religiosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">religiós</title>

Partició sil·làbica: re_li_gi_ós
Etimologia: del ll. religiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la religió o a una religió. Sentiments religiosos. Creences religioses.
    2. Que té religió, que observa les regles de la religió. Una persona religiosa.
    3. Conforme als ritus de la religió, per oposició a civil. Matrimoni religiós.
  2. dret canònic
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un orde o congregació. Orde religiós.
    2. masculí i femení Membre d’un orde o una congregació religiosa. Un religiós.
  3. música religiosa música Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.

■ religiós
| religiosa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la religió o a una religió Sentiments religiosos Creences religioses Que té religió, que observa les regles de la religió Una persona religiosa Conforme als ritus de la religió, per oposició a civil Matrimoni religiós dret canònic adjectiu Relatiu o pertanyent a un orde o congregació Orde religiós masculí i femení Membre d’un orde o una congregació religiosa Un religiós música religiosa música Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ religiosament

■ religiosament

adverbi D’una manera religiosa Viure religiosament D’una manera molt escrupolosa Em va pagar religiosament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ religiositat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">religiositat</title>

Partició sil·làbica: re_li_gi_o_si_tat
Etimologia: del ll. td. religiosĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV
    femení
  1. Qualitat de qui és religiós, de qui té sentiments religiosos.
  2. Experiència religiosa vaga, prèvia a qualsevol religió històrica, no vinculada a cap dogma.
  3. Exactitud escrupolosa.

■ religiositat

femení Qualitat de qui és religiós, de qui té sentiments religiosos Experiència religiosa vaga, prèvia a qualsevol religió històrica, no vinculada a cap dogma Exactitud escrupolosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relinquir

■ relinquir

verb transitiu Deixar, abandonar Si volien sobreviure després de l’accident havien de relinquir moltes coses Deixar per inguarible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relíquia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relíquia</title>

Partició sil·làbica: re_lí_qui_a
Etimologia: del ll. td. reliquia, del ll. cl. pl. reliquiae, -arum ‘coses que resten, restes’ 1a font: 1403
  1. femení
    1. Vestigi d’una cosa passada, d’un altre temps.
    2. especialment religió i litúrgia Allò que resta del cos d’un sant, dels instruments de martiri, del seu vestit, etc., i que hom venera.
  2. adjectiu i femení biologia Dit d’una espècie que ha evolucionat molt poc i que, per tant, roman semblant a l’ancestral. Hom l’anomena sovint fòssil vivent.
  3. femení botànica Planta relicta.
  4. femení patologia Xacra o dolor persistent que resulta d’una malaltia o d’un accident.

■ relíquia

femení Vestigi d’una cosa passada, d’un altre temps especialment religió i litúrgia Allò que resta del cos d’un sant, dels instruments de martiri, del seu vestit, etc, i que hom venera adjectiu i femení biologia Dit d’una espècie que ha evolucionat molt poc i que, per tant, roman semblant a l’ancestral Hom l’anomena sovint fòssil vivent femení botànica Planta relicta femení patologia Xacra o dolor persistent que resulta d’una malaltia o d’un accident
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reliquiari

■ reliquiari

masculí religió , litúrgia i art Capsa, estoig, on hom conserva una relíquia o relíquies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reliquier

■ reliquier

masculí religió litúrgia i art Reliquiari Comunidor on s’exposen relíquies per a conjurar la tempesta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relisser

■ relisser

masculí dialectal Arrelam
Traducció