Es mostren 88940 resultats

remontoir*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">remontoir</title>

Pronúncia: rəmontwár
Etimologia: mot fr., der. de remonter ‘remuntar’
    masculí rellotgeria
  1. Dispositiu que permet de donar corda als rellotges, o fer girar les busques per canviar l’hora, mitjançant el moviment de rotació d’una rodeta o corona efectuat amb els dits.
  2. Nom que hom donava als rellotges de butxaca proveïts del dispositiu anomenat remontoir.

remontoir*

masculí rellotgeria Dispositiu que permet de donar corda als rellotges, o fer girar les busques per canviar l’hora, mitjançant el moviment de rotació d’una rodeta o corona efectuat amb els dits Nom que hom donava als rellotges de butxaca proveïts del dispositiu anomenat remontoir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remor</title>

Etimologia: del ll. rūmor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV
    femení
  1. Soroll confús com el que s’alça d’una multitud, d’una tempestat, de la mar, etc. Vam sentir una remor de crits i de planys. La remor del vent entre el fullam. Les remors de la selva.
  2. remor de l’orella patologia Sensació de remor o de xiulet que hom experimenta.

■ remor

femení Soroll confús com el que s’alça d’una multitud, d’una tempestat, de la mar, etc Vam sentir una remor de crits i de planys La remor del vent entre el fullam Les remors de la selva remor de l’orella patologia Sensació de remor o de xiulet que hom experimenta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rèmora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rèmora</title>

Etimologia: del ll. remŏra ‘retard; rèmora (peix)’, der. de remorari ‘retardar’; el peix té una aleta dorsal en forma de ventosa amb què s’adhereix a les embarcacions o altres peixos i els ocasiona un retard o una rèmora, segons que creien els antics 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. ictiologia Gènere de peixos de l’ordre dels equeneïformes, de la família dels equeneids (Echeneis sp), de les espècies E. naucrates i E. remora, de cos allargat recobert de petites escates cicloides, i boca supina amb una ventosa oval molt deprimida que els permet d’adherir-se al ventre de diversos animals.
  2. figuradament Obstacle que s’oposa a l’avançament d’una cosa.

■ rèmora

femení ictiologia Gènere de peixos de l’ordre dels equeneïformes, de la família dels equeneids Echeneis sp , de les espècies E naucrates i E remora , de cos allargat recobert de petites escates cicloides, i boca supina amb una ventosa oval molt deprimida que els permet d’adherir-se al ventre de diversos animals figuradament Obstacle que s’oposa a l’avançament d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remordiment

■ remordiment

masculí Pena, neguit, que hom experimenta en sentir-se culpable d’una acció tinguda per dolenta Els remordiments no el deixen viure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remordir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remordir</title>

Etimologia: ant. remordre, ll. remordĕre, der. de mordĕre ‘mossegar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
  1. Causar remordiment; inquietar, turmentar. Aquella acció inconfessable, com era natural, li remordia.
  2. remordir la consciència Sentir remordiment. Em remordeix la consciència d’haver-hi anat.

■ remordir

verb intransitiu Causar remordiment inquietar, turmentar Aquella acció inconfessable, com era natural, li remordia remordir la consciència Sentir remordiment Em remordeix la consciència d’haver-hi anat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remoreig

■ remoreig

masculí Acció de remorejar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remorejant

■ remorejant

adjectiu Que remoreja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remorejar

■ remorejar

verb intransitiu Fer remor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remorer
| remorera

■ remorer
| remorera

adjectiu i masculí i femení Bullangós, avalotador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remorós
| remorosa

■ remorós
| remorosa

adjectiu Que fa remor Sota l’embat del vent, els arbres s’inclinen, remorosos
Informació complementària
Traducció