Es mostren 88940 resultats

■ repatriar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repatriar</title>

Partició sil·làbica: re_pa_tri_ar
Etimologia: de patri 1a font: 1403
    verb
  1. transitiu Fer tornar a la seva pàtria, al seu país, algú o alguna cosa que n’havia sortit. Volen repatriar tots aquests immigrants. El van repatriar cap a Xile.
  2. pronominal Tornar a la pàtria. Així que pogueren, es repatriaren.

■ repatriar

verb transitiu Fer tornar a la seva pàtria, al seu país, algú o alguna cosa que n’havia sortit Volen repatriar tots aquests immigrants El van repatriar cap a Xile pronominal Tornar a la pàtria Així que pogueren, es repatriaren
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

repeix


<title type="display">repeix</title>

Partició sil·làbica: re_peix
Etimologia: derivat postverbal d’un antic repéixer, del ll. repascĕre ‘alimentar’
masculí dialectal Àpat.

repeix

masculí dialectal Àpat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repel</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia repèl]

Etimologia: de pèl 1a font: 1298
    masculí
    1. Fibra, llenqueta, etc., despresa en part de la pell, d’una fusta, etc.
    2. especialment patologia Repeló.
    1. a repel locució adverbial A contrapel. Afaitar-se a repel.
    2. venir (una cosa) a repel Ésser desagradable de fer-la, sentir aversió o repugnància a fer-la.

■ repel

masculí Fibra, llenqueta, etc, despresa en part de la pell, d’una fusta, etc especialment patologia Repeló a repel locució adverbial A contrapel Afaitar-se a repel venir una cosa a repel Ésser desagradable de fer-la, sentir aversió o repugnància a fer-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repelada

■ repelada

femení Acció de repelar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repelar

■ repelar

verb transitiu Fer una segona pelada a una cosa, tornar a pelar Netejar per segona vegada un arbre Passar el raor una segona vegada en afaitar algú, afaitar-lo a repel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repelenc
| repelenca

■ repelenc
| repelenca

adjectiu Que ve a repel oficis manuals Dit dels materials que fan de mal treballar figuradament Repelós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repel·lent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repel·lent</title>

Etimologia: del ll. repellens, -ntis, participi pres. de repellĕre ‘repel·lir’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Que repel·leix.
  2. adjectiu Que provoca un rebuig.
  3. masculí farmàcia, indústria farmacèutica i química orgànica Agent repel·lent.
  4. agent repel·lent farmàcia, indústria farmacèutica i química orgànica Denominació genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals.

■ repel·lent

adjectiu Que repelleix adjectiu Que provoca un rebuig masculí farmàcia, indústria farmacèutica i química orgànica Agent repellent agent repellent farmàcia, indústria farmacèutica i química orgànica Denominació genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repel·lir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repel·lir</title>

Etimologia: del ll. repellĕre, repulsum, íd. 1a font: 1392
    verb transitiu
  1. Resistir a una cosa obligant-la a retrocedir, a allunyar-se de si. Repel·lir una escomesa, un assalt. Repel·lir l’enemic.
  2. física
    1. Tendir un cos a separar-se d’un altre per una acció recíproca a distància.
    2. Repugnar d’adherir-se.
    3. Exercir forces sobre un cos que actuen oposant-se al fet que el dit cos s’acosti a l’agent físic que exerceix les forces sobre ell.
  3. col·loquialment Causar repulsió (a algú). El seu aspecte físic em repel·leix.

■ repel·lir

verb transitiu Resistir a una cosa obligant-la a retrocedir, a allunyar-se de si Repellir una escomesa, un assalt Repellir l’enemic física Tendir un cos a separar-se d’un altre per una acció recíproca a distància Repugnar d’adherir-se Exercir forces sobre un cos que actuen oposant-se al fet que el dit cos s’acosti a l’agent físic que exerceix les forces sobre ell colloquialment Causar repulsió a algú El seu aspecte físic em repelleix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repeló

■ repeló

masculí patologia Porció petita o punta de pell que resta aixecada al costat de l’ungla, anomenada també desenemic o reveixí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repelós
| repelosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repelós</title>

Etimologia: de repel
    adjectiu
  1. Repelenc, que fa repels.
  2. figuradament
    1. Excessivament escrupolós o exigent.
    2. Dit de la persona difícil de tractar i propensa a ofendre’s i a moure qüestions.
  3. ésser (algú) repelós a fer (una cosa) Venir-li a repel de fer-la, sentir repugnància a fer-la.

■ repelós
| repelosa

adjectiu Repelenc, que fa repels figuradament Excessivament escrupolós o exigent Dit de la persona difícil de tractar i propensa a ofendre’s i a moure qüestions ésser algú repelós a fer una cosa Venir-li a repel de fer-la, sentir repugnància a fer-la
Traducció