Es mostren 88940 resultats

rèprobe
| rèproba

rèprobe
| rèproba

reproducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reproducció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_pro_duc_ci_ó
Etimologia: del b. ll. reproductio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció de reproduir o de reproduir-se;
    2. l’efecte.
    1. Còpia d’un text, d’una làmina, etc.
    2. art Objecte que reflecteix o és conformat a un altre objecte tingut per original artístic, per tal d’utilitzar-lo en major o menor grau com a intermediari per a la documentació, el coneixement, la fruïció dels valors històrics, culturals, estètics o funcionals de l’objecte original.
    3. càmera de reproducció fotografia i arts gràfiques Càmera fotogràfica emprada en els tallers de fotogravat.
  1. biologia i zoologia
    1. Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’individus nous de la seva espècie a través de la transmissió del material genètic de generació en generació.
    2. Renovació d’una part orgànica destruïda.
    1. electroacústica Operació, contrària a l’enregistrament, mitjançant la qual hom reconstitueix la informació sonora primitiva.
    2. informàtica i tecnologia Lectura.
  2. economia Procés que permet, donades unes determinades condicions econòmiques, socials i tècniques, la producció específica i el manteniment del mode de producció en què aquestes tenen lloc.
  3. taxes de reproducció demografia Mètode demogràfic que permet de mesurar d’una forma neta i operativa el succés dels naixements.

reproducció

reproductibilitat

reproductibilitat

reproductiu
| reproductiva

reproductiu
| reproductiva

reproductor
| reproductora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reproductor</title>

Accessory
Etimologia: v. productor 1a font: c. 1900, Vayreda
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que reprodueix.
  2. adjectiu
    1. Dit de l’element o de l’individu que es reprodueix o serveix per a la reproducció.
    2. aparell reproductor anatomia Conjunt d’òrgans destinats a la reproducció.
    3. cicle reproductor (o biològic) biologia Nom donat a la successió de fases amb diferent nombre de cromosomes que s’alternen en la vida d’un ésser viu.
    4. cicle reproductor biologia Nom donat a la successió de diferents tipus d’individus amb tipus de reproducció diferents que s’alternen en el cicle vital d’una espècie.
  3. femení màquines i instruments d’oficina Màquina per a copiar fitxes o targetes perforades, és a dir, per a reproduir les perforacions d’unes targetes o fitxes perforades a unes altres de verges.

reproductor
| reproductora

reproduïble

reproduïble

reproduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reproduir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_pro_du_ir
Etimologia: de produir 1a font: s. XX, Ruyra
Body
    verb
    1. transitiu Fer que una cosa existeixi de nou, es repeteixi. Napoleó va voler reproduir les glòries de la Roma antiga.
    2. pronominal És possible que aquest tumor es reprodueixi.
  1. transitiu Fer una còpia o qualsevol altra representació d’alguna cosa. Reproduir una pintura amb un gravat.
  2. pronominal Produir per generació, donar existència a éssers de la mateixa espècie. Alguns animals molt simples es reprodueixen per gemmació.
  3. transitiu informàtica i electroacústica Efectuar una reproducció.

reproduir

reprografia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprografia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_pro_gra_fi_a
Etimologia: de repro(ducció) i -grafia
Body
femení arts gràfiques Denominació genèrica del conjunt de procediments per a la reproducció d’un original que es basen en la utilització de les radiacions electromagnètiques (llum, calor, raigs X, raigs ultraviolats, etc.), amb l’exclusió expressa de totes les tècniques d’impressió.

reprografia

reprogràfic
| reprogràfica

reprogràfic
| reprogràfica

repropi
| repròpia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repropi</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *repropium, probable variant dels sinònims opprobrium i reprobatio amb influx d’un altre sinònim improperium 1a font: s. XIII
Body
    adjectiu
  1. Indòcil, rebec, guit, dit d’un animal que no obeeix.
  2. Poc o gens disposat a fer una cosa, que es resisteix a fer-la, dit d’una persona indòcil.

repropi
| repròpia