Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ repropiesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repropiesa</title>

Partició sil·làbica: re_pro_pi_e_sa
Etimologia: de repropi 1a font: c. 1900, Verdaguer

femení Qualitat de repropi.

■ repropiós

| repropiosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repropiós</title>

Partició sil·làbica: re_pro_pi_ós
Etimologia: de repropi

adjectiu Repropi.

■ reprotxable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprotxable</title>

Etimologia: de reprotxar

adjectiu Que mereix ésser reprotxat; censurable, blasmable.

■ reprotxable

adjectiu Que mereix ésser reprotxat censurable, blasmable

■ reprotxar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprotxar</title>

Etimologia: de reprotxe 1a font: 1490, Tirant

verb transitiu Imputar a falta una cosa a algú adreçant-se a ell, fer-li’n retret. Ningú no em pot reprotxar que preferís l’exili a l’opressió.

■ reprotxar

verb transitiu Imputar a falta una cosa a algú adreçant-se a ell, fer-li’n retret Ningú no em pot reprotxar que preferís l’exili a l’opressió

■ reprotxe

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprotxe</title>

Etimologia: del fr. reproche, íd., del mateix origen que el cat. repropi 1a font: 1490, Tirant

masculí

Acció de reprotxar.
Paraules amb què hom reprotxa a algú alguna cosa.

■ reprotxe

masculí Acció de reprotxar Paraules amb què hom reprotxa a algú alguna cosa

reprova

<title type="display">reprova</title>

Etimologia: de prova

femení dret Nova prova que hom fa per tal de corroborar o esmenar allò que ha estat provat anteriorment.

reprova

femení dret Nova prova que hom fa per tal de corroborar o esmenar allò que ha estat provat anteriorment

■ reprovable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprovable</title>

Etimologia: del ll. td. reprobabĭlis, íd.

adjectiu Digne de reprovació.

■ reprovació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprovació</title>

Partició sil·làbica: re_pro_va_ci_ó
Etimologia: del ll. td. reprobatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Consolat

femení

Acció de reprovar.
religió i cristianisme Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són condemnats.

■ reprovació

femení Acció de reprovar religió i cristianisme Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són condemnats

■ reprovador

| reprovadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprovador</title>

Etimologia: del ll. td. reprobator, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que reprova.

■ reprovador

| reprovadora

adjectiu i masculí i femení Que reprova

■ reprovar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprovar</title>

Etimologia: del ll. td. reprobare, íd.; amb tot, sembla segur que l’ètim ll. no és un der. de probare, sinó que es devia tractar d’una forma vg. per reprobrare, der. i substitut de opprob(r)are, der. de oprobrium ‘oprobi’ 1a font: s. XIV, Metge

verb

transitiu

Condemnar un acte, un capteniment, etc., com a dolent. Reprovem la teva actitud.
Excloure algú del nombre dels aprovats.
religió i cristianisme Predeterminar Déu la reprovació d’algú.

■ reprovar

verb transitiu Condemnar un acte, un capteniment, etc, com a dolent Reprovem la teva actitud Excloure algú del nombre dels aprovats religió i cristianisme Predeterminar Déu la reprovació d’algú

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ repropiesa

■ repropiós | repropiosa

■ repropiós | repropiosa

■ reprotxable

■ reprotxar

■ reprotxe

reprova

■ reprovable

■ reprovació

■ reprovador | reprovadora

■ reprovador | reprovadora

■ reprovar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ repropiós

| repropiosa

■ repropiós

| repropiosa

■ reprovador

| reprovadora

■ reprovador

| reprovadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia