Es mostren 88940 resultats

■ resclosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resclosa</title>

Etimologia: participi de l’ant. rescloure, der. de cloure amb la variant res- del pref. re- 1a font: 1031
    femení obres públiques
    1. Obra de fàbrica feta transversalment en un curs d’aigua per tal d’elevar-ne el nivell i derivar-la fora del seu llit.
    2. Assut.
    3. presa 6 4.
  2. enginyeria civil i nàutica
    1. Construcció feta en un canal o en un riu navegable de manera que les embarcacions puguin salvar un desnivell, causat en els canals d’enllaç per la diferència de nivell de les mars, creat en els rius per les preses, etc.
    2. Construcció feta en alguns ports, els ports tancats, a l’entrada de les dàrsenes, de la mateixa natura que les rescloses dels rius i dels canals, destinada a evitar el descens de nivell en la dàrsena durant la baixamar i a protegir el port en la plenamar i en les tempestes.

■ resclosa

femení obres públiques Obra de fàbrica feta transversalment en un curs d’aigua per tal d’elevar-ne el nivell i derivar-la fora del seu llit Assut presa 6 4 enginyeria civil i nàutica Construcció feta en un canal o en un riu navegable de manera que les embarcacions puguin salvar un desnivell, causat en els canals d’enllaç per la diferència de nivell de les mars, creat en els rius per les preses, etc Construcció feta en alguns ports, els ports tancats, a l’entrada de les dàrsenes, de la mateixa natura que les rescloses dels rius i dels canals, destinada a evitar el descens de nivell en la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resclosir-se

■ resclosir-se

verb pronominal Alterar-se lleugerament una cosa per falta de ventilació Aquest armari es resclosirà si el tens sempre tancat Agafar olor de resclosit La roba s’ha resclosit ventila-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resclosit
| resclosida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resclosit</title>

Etimologia: de resclosir-se 1a font: 1901
    adjectiu
  1. Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació. L’aire resclosit d’aquella ermita.
  2. olor (o pudor) de resclosit Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec.

■ resclosit
| resclosida

adjectiu Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació L’aire resclosit d’aquella ermita olor o pudor de resclosit Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resclum

■ resclum

masculí Olor de resclosit per extensió Tuf, olor forta i desagradable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resclumejar

■ resclumejar

verb intransitiu Fer olor de resclum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rescripte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rescripte</title>

Etimologia: del ll. rescriptum, íd. 1a font: 1481
    masculí
  1. història del dret Resposta escrita d’un emperador romà, d’un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d’una província, etc., sobre una qüestió de govern.
  2. dret canònic Resposta escrita pel papa sobre una qüestió de govern o disciplina de l’Església o a una sol·licitud de gràcia, privilegi o dispensa.

■ rescripte

masculí història del dret Resposta escrita d’un emperador romà, d’un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d’una província, etc, sobre una qüestió de govern dret canònic Resposta escrita pel papa sobre una qüestió de govern o disciplina de l’Església o a una sollicitud de gràcia, privilegi o dispensa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rescriptori
| rescriptòria

■ rescriptori
| rescriptòria

adjectiu Relatiu o pertanyent als rescriptes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resecció

■ resecció

femení cirurgia Operació quirúrgica que consisteix a llevar una part més o menys extensa d’un òrgan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

reseda


<title type="display">reseda</title>

Etimologia: del ll. reseda, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení botànica
  1. Gènere de plantes herbàcies, d’anuals a perennes, de la família de les resedàcies (Reseda sp), amb fulles enteres, lobulades o pinnatífides, flors blanquinoses o groguenques en raïms i fruits en càpsula.
  2. reseda groga Gandalla.

reseda

femení botànica Gènere de plantes herbàcies, d’anuals a perennes, de la família de les resedàcies Reseda sp , amb fulles enteres, lobulades o pinnatífides, flors blanquinoses o groguenques en raïms i fruits en càpsula reseda groga Gandalla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resedàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resedàcies</title>

Partició sil·làbica: re_se_dà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de readals, integrada per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles alternes i simples, flors zigomorfes i hermafrodites en raïm i fruits capsulars.
  2. singular Planta de la família de les resedàcies.

■ resedàcies

femení botànica plural Família de readals, integrada per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles alternes i simples, flors zigomorfes i hermafrodites en raïm i fruits capsulars singular Planta de la família de les resedàcies
Traducció