Es mostren 88939 resultats

■ aragonesisme

■ aragonesisme

masculí lingüística Mot o gir de procedència aragonesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aragonita

■ aragonita

femení mineralogia Carbonat càlcic, CaCO 3 , mineral que cristallitza en la singonia ròmbica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

araire

araire

masculí dialectal arada
Gran Diccionari de la llengua catalana

araldite

araldite

femení química orgànica Nom comercial amb què és coneguda internacionalment una resina epoxílica, utilitzada com a adhesiu per a metalls
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aràlia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aràlia</title>

Partició sil·làbica: a_rà_li_a
Etimologia: del ll. cient. aralia, format potser sobre un mot canadenc
femení botànica i jardineria Nom de diverses plantes de la família de les araliàcies que pertanyen principalment als gèneres Fatsia i Tetrapanax, com l’aràlia del Japó (Fatsia japonica) i l’aràlia papirífera (Tetrapanax papyriferus).

■ aràlia

femení botànica i jardineria Nom de diverses plantes de la família de les araliàcies que pertanyen principalment als gèneres Fatsia i Tetrapanax , com l’ aràlia del Japó Fatsia japonica i l’ aràlia papirífera Tetrapanax papyriferus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ araliàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">araliàcies</title>

Partició sil·làbica: a_ra_li_à_ci_es
Etimologia: de aràlia i -aci
    femení botànica
  1. plural Família d’umbel·liflores integrada per plantes gairebé sempre llenyoses, de fulles generalment esparses i de fruit bacciforme o drupaci. Cal esmentar l’aràlia del Japó i l’heura.
  2. singular Planta de la família de les araliàcies.

■ araliàcies

femení botànica plural Família d’umbelliflores integrada per plantes gairebé sempre llenyoses, de fulles generalment esparses i de fruit bacciforme o drupaci Cal esmentar l’aràlia del Japó i l’heura singular Planta de la família de les araliàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

aralocaspià
| aralocaspiana

aralocaspià
| aralocaspiana

adjectiu biogeografia Iranoturanià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aram


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aram</title>

Etimologia: del ll. td. aeramen ‘objecte de bronze’, der. del ll. aes, aeris ‘coure, bronze’ 1a font: 1162
    masculí
  1. metal·lúrgia Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic.
  2. antigament Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.

■ aram

masculí metallúrgia Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàllic antigament Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aramaisme

■ aramaisme

masculí història Cultura i influència aramees lingüística Idiotisme peculiar dels parlars arameus Element lingüístic de l’arameu passat a una altra llengua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arameu
| aramea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arameu</title>

Partició sil·làbica: a_ra_meu
Etimologia: del ll. aramaeus, de l’hebreu Aram, epònim bíblic dels arameus i nom antic de Síria
  1. adjectiu història Relatiu o pertanyent als arameus o a llur llengua.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble semita establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria.
  3. masculí lingüística Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental parlats pels antics arameus, que constituí la lingua franca del Pròxim Orient.

■ arameu
| aramea

adjectiu història Relatiu o pertanyent als arameus o a llur llengua masculí i femení història Individu d’un poble semita establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria masculí lingüística Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental parlats pels antics arameus, que constituí la lingua franca del Pròxim Orient
Traducció