Es mostren 88940 resultats

■ retorcedor
| retorcedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retorcedor</title>

Etimologia: de retòrcer 1a font: 1696, DLac.
    indústria tèxtil
  1. masculí i femení Persona que treballa en la feina de retòrcer.
  2. femení
    1. Màquina de retòrcer.
    2. Selfactina o contínua de retòrcer, que es diferencia de les de filar perquè, en lloc del tren d’estiratge, té un mecanisme de cilindres que lliura sense estiratge dos o més fils que són retorts pels fusos.

■ retorcedor
| retorcedora

indústria tèxtil masculí i femení Persona que treballa en la feina de retòrcer femení Màquina de retòrcer Selfactina o contínua de retòrcer, que es diferencia de les de filar perquè, en lloc del tren d’estiratge, té un mecanisme de cilindres que lliura sense estiratge dos o més fils que són retorts pels fusos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retòrcer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retòrcer</title>

Etimologia: de tòrcer 1a font: 1371
    verb transitiu
  1. Tòrcer en excés. Retorcia el verduc fins que el va trencar.
  2. indústria tèxtil
    1. Reunir i tòrcer junts dos filats o més.
    2. retòrcer en moll Retòrcer fent passar el fil per un dipòsit d’aigua disposat entre les bobines i els corrons ratllats de les màquines contínues.
    3. retòrcer en sec Retòrcer.
  3. lògica Retorquir.

■ retòrcer

verb transitiu Tòrcer en excés Retorcia el verduc fins que el va trencar indústria tèxtil Reunir i tòrcer junts dos filats o més retòrcer en moll Retòrcer fent passar el fil per un dipòsit d’aigua disposat entre les bobines i els corrons ratllats de les màquines contínues retòrcer en sec Retòrcer lògica Retorquir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retorciment

■ retorciment

masculí Acció de retòrcer l’efecte indústria tèxtil Operació de retòrcer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retorçó

■ retorçó

masculí Retorciment especialment patologia Cargolament de ventre, torçó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retòric
| retòrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retòric</title>

Etimologia: del ll. rhetorĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. rhētorikós, íd., der. de rhḗtōr ‘orador’ 1a font: s. XIII, Vides
    retòrica
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la retòrica. Art retòrica. Escola retòrica. Tradició retòrica.
    2. Dit de tot allò que és conforme a les ensenyances de la retòrica i a l’ús dels rètors.
    3. Dit de qualsevol expressió que, allunyant-se de l’ús gramatical més obvi, mira d’obtenir un efecte particular sobre l’ànim de l’auditor o del lector. Figura retòrica.
  2. masculí i femení Persona versada en retòrica, mestre de retòrica.

■ retòric
| retòrica

retòrica adjectiu Relatiu o pertanyent a la retòrica Art retòrica Escola retòrica Tradició retòrica Dit de tot allò que és conforme a les ensenyances de la retòrica i a l’ús dels rètors Dit de qualsevol expressió que, allunyant-se de l’ús gramatical més obvi, mira d’obtenir un efecte particular sobre l’ànim de l’auditor o del lector Figura retòrica masculí i femení Persona versada en retòrica, mestre de retòrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retòrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retòrica</title>

    femení
  1. retòrica Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.
    1. despectivament Manera de parlar o d’escriure ampul·losa i buida, artificialment elegant, que té en compte només els efectes exteriors, sense un sentiment seriós, convicció artística o moral, etc.
    2. Abundància de paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores.
    3. plural Raons que no són del cas. No em vinguis amb retòriques.

■ retòrica

femení retòrica Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva despectivament Manera de parlar o d’escriure ampullosa i buida, artificialment elegant, que té en compte només els efectes exteriors, sense un sentiment seriós, convicció artística o moral, etc Abundància de paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores plural Raons que no són del cas No em vinguis amb retòriques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retòricament

■ retòricament

adverbi Segons les regles de la retòrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retoricisme

■ retoricisme

masculí Excés de retòrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retorn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retorn</title>

Etimologia: de retornar 1a font: 1352
    masculí
    1. Acció de retornar.
    2. especialment Acció de tornar al lloc d’on hom havia partit, tornada.
    3. automàtica, automació, electrònica i informàtica Circuit o línia que introdueix la retroacció en un servosistema.
    4. electrotècnia Línia, conductor, etc., pel qual el corrent retorna al lloc d’origen (generador, transformador, etc.) del circuit.
    5. marina, marítim Bossell fixat a un punt adequat per a canviar la direcció en què llavora un cap.
    6. oficis manuals Cadascun dels extrems de la ferradura.
    7. tecnologia Retrocés, tornada enrere d’una peça, etc., canvi molt gran en la direcció d’un corrent, etc.
    8. indústria tèxtil Resultat de retornar un dibuix, un lligat, un passat.
    1. Restitució, devolució.
    2. en retorn En compensació.
    1. obsolet Acció de repetir una cosa, d’esdevenir-se de nou.
    2. agricultura Terreny de restoble.
    3. poètica Cadascun dels versos que es van afegint a una corranda de dansa cada vegada que es repeteix el seu cant.
    4. ramaderia Anyell nascut de la segona cria d’una ovella dins el mateix any.

■ retorn

masculí Acció de retornar especialment Acció de tornar al lloc d’on hom havia partit, tornada automàtica, automació , electrònica i informàtica Circuit o línia que introdueix la retroacció en un servosistema electrotècnia Línia, conductor, etc, pel qual el corrent retorna al lloc d’origen generador, transformador, etc del circuit marina, marítim Bossell fixat a un punt adequat per a canviar la direcció en què llavora un cap oficis manuals Cadascun dels extrems de la ferradura tecnologia Retrocés, tornada enrere d’una peça, etc, canvi molt gran en la direcció d’un corrent, etc indústria tèxtil…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retornador
| retornadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retornador</title>

Etimologia: de retornar
  1. adjectiu
    1. Que retorna.
    2. especialment Que fa recobrar els sentits.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que estimula l’activitat cardíaca augmentant l’afluència de sang al cervell en els casos de lipotímia.

■ retornador
| retornadora

adjectiu Que retorna especialment Que fa recobrar els sentits adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que estimula l’activitat cardíaca augmentant l’afluència de sang al cervell en els casos de lipotímia
Traducció