Es mostren 88940 resultats

■ retratador
| retratadora

■ retratador
| retratadora

adjectiu i masculí i femení Que retrata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retratar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retratar</title>

Etimologia: de retrat 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
    1. Fer el retrat d’algú. Aquest pintor retratà el meu avi. El periodista és especialista a retratar la gent del carrer.
    2. màquina de retratar popularment fotografia Càmera fotogràfica.
  2. figuradament Mostrar clarament com és algú o alguna cosa. Això que ha dit el retrata.
  3. figuradament Descriure exactament. Amb la teva exposició has retratat la situació en què es troba aquesta gent.

■ retratar

verb transitiu Fer el retrat d’algú Aquest pintor retratà el meu avi El periodista és especialista a retratar la gent del carrer màquina de retratar popularment fotografia Càmera fotogràfica figuradament Mostrar clarament com és algú o alguna cosa Això que ha dit el retrata figuradament Descriure exactament Amb la teva exposició has retratat la situació en què es troba aquesta gent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retratista

■ retratista

masculí i femení Persona que es dedica a retratar especialment art Artista que conrea el retrat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retraure

■ retraure

verb transitiu p p retret -a Retreure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retre</title>

Etimologia: del ll. rĕddĕre ‘tornar, lliurar’, der. de dare ‘donar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Restituir, tornar a algú allò de què havia estat desposseït. Retre tot el que ha pres. Retre la salut a un paralític. Retre la vista a un orb.
    2. Tornar a algú una cosa en bescanvi. Retre bé per mal.
    3. Donar a algú allò que li és degut. Retre culte a Déu.
    4. retre armes ciències militars Rendir armes en senyal de respecte, de submissió.
    5. retre compte de (alguna cosa) Fer-ne la relació exacta.
    1. transitiu Donar un profit, una utilitat, un fruit, donar de si, rendir. Aquest impost ret anualment tres milions d’euros.
    2. usat absolutament Aquest negoci no ret.
    3. intransitiu Donar de si. Aquest llegum ret molt quan es cou.
    1. transitiu Cedir, lliurar, allò que hom no pot sinó cedir o lliurar, rendir. Retre una plaça a l’enemic. Retre l’ànima a Déu.
    2. pronominal Els assetjats es van haver de retre. Retre’s a l’enemic. El meu cor s’ha retut als seus encants.
  4. pacte de retre dret civil Pacte en el qual un dels contractants es reserva el dret d’obligar l’altre que torni enrere en allò convingut, o sigui, que quedin les coses en el mateix estat com estaven abans del contracte.

■ retre

verb transitiu Restituir, tornar a algú allò de què havia estat desposseït Retre tot el que ha pres Retre la salut a un paralític Retre la vista a un orb Tornar a algú una cosa en bescanvi Retre bé per mal Donar a algú allò que li és degut Retre culte a Déu retre armes ciències militars Rendir armes en senyal de respecte, de submissió retre compte de alguna cosa Fer-ne la relació exacta transitiu Donar un profit, una utilitat, un fruit, donar de si, rendir Aquest impost ret anualment tres milions d’euros usat absolutament Aquest negoci no ret intransitiu Donar de si Aquest llegum ret molt…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retreballar

■ retreballar

verb transitiu geologia Ressedimentar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retret1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retret</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. retret2 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de retreure, d’esmentar o recordar quelcom que hom vol que sigui recordat.
    2. especialment Acció de retreure de paraula coses de menyspreu o d’humiliació per a algú; reprotxe. No em facis retret d’aquestes coses: no cal parlar-ne més.
    3. Déu no m’ho tingui en retret Frase que hom diu després de dir-ne una altra que pot semblar vanaglòria.
  2. obsolet En una casa, petita peça retirada destinada a diferents usos.



    3. Vegeu també:
    retret2

■ retret1

masculí Acció de retreure, d’esmentar o recordar quelcom que hom vol que sigui recordat especialment Acció de retreure de paraula coses de menyspreu o d’humiliació per a algú reprotxe No em facis retret d’aquestes coses no cal parlar-ne més Déu no m’ho tingui en retret Frase que hom diu després de dir-ne una altra que pot semblar vanaglòria obsolet En una casa, petita peça retirada destinada a diferents usos Vegeu també retret 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retret2
| retreta

■ retret2
| retreta

adjectiu Dit d’una persona poc comunicativa heràldica Dit del pal, la banda o la barra que, sortint de la part superior o inferior de l’escut, no toquen la part oposada i acaben a poca distància de la part inicial Vegeu també retret 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retreta</title>

Etimologia: del fr. retraite, íd., que passà també al cast. retreta, o potser del cast
    femení organització militar
  1. Acció de retirar-se la tropa a la caserna o a l’allotjament per reposar.
  2. retreta militar Festa nocturna en la qual recorren els carrers tropes amb fanals, torxes i música.
  3. toc de retreta Tocada de corneta indicadora de l’hora de retreta.

■ retreta

femení organització militar Acció de retirar-se la tropa a la caserna o a l’allotjament per reposar retreta militar Festa nocturna en la qual recorren els carrers tropes amb fanals, torxes i música toc de retreta Tocada de corneta indicadora de l’hora de retreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retretament

■ retretament

adverbi D’una manera retreta
Traducció