Es mostren 88940 resultats

retuit

retuit

masculí telecomunicacions i informàtica Repiulada
Gran Diccionari de la llengua catalana

retuitar

retuitar

verb transitiu telecomunicacions i informàtica Repiular
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ returar

■ returar

verb intransitiu dialectal patologia Quequejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

retús
| retusa

retús
| retusa

adjectiu botànica Dit dels òrgans laminars d’àpex truncat i emarginat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retxa

■ retxa

femení dialectal Ratlla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retxar

■ retxar

verb transitiu Ratllar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retxillera

■ retxillera

femení dialectal Escletxa, obertura llarga i estreta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reu
| rea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reu</title>

Partició sil·làbica: reu
Etimologia: del ll. reus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que ha comès una culpa, culpable.
  2. masculí i femení dret processal
    1. En un procés civil, el demandat.
    2. En un judici criminal, l’acusat d’un delicte, el presumpte autor d’un delicte.
    3. El condemnat després de la sentència.
    4. En un procés canònic, el qui hi és citat com a part.
    5. reu confés El qui declara voluntàriament el delicte.
    6. reu convicte Aquell al qual hom ha provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat.

■ reu
| rea

adjectiu i masculí i femení Que ha comès una culpa, culpable masculí i femení dret processal En un procés civil, el demandat En un judici criminal, l’acusat d’un delicte, el presumpte autor d’un delicte El condemnat després de la sentència En un procés canònic, el qui hi és citat com a part reu confés El qui declara voluntàriament el delicte reu convicte Aquell al qual hom ha provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

reuchlinià
| reuchliniana


<title type="display">reuchlinià</title>

Partició sil·làbica: reuch_li_ni_à
adjectiu lingüística Dit de la pronunciació del grec antic, que coincideix substancialment amb la pronunciació bizantina i moderna del grec.

reuchlinià
| reuchliniana

adjectiu lingüística Dit de la pronunciació del grec antic, que coincideix substancialment amb la pronunciació bizantina i moderna del grec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reüll

■ reüll

masculí Ullada de través de reüll De cua d’ull figuradament Amb recel o amb antipatia
Informació complementària
Traducció