Es mostren 88940 resultats

■ revés2
| revessa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">revés</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. reversus, -a, -um, part. de revertĕre ‘retornar’ 1a font: s. XIV, Consolat
    adjectiu
  1. Dit de la persona difícil de governar, de manejar. Una criatura revessa.
    1. Dit de la cosa, del material, difícil de treballar.
    2. fusta revessa fusteria Fusta amb grops, dolenta de treballar.
    3. terra revessa agricultura Terra dura, difícil de conrear.
    1. Dit d’allò que és difícil de resoldre, d’aprendre. Un problema revés.
    2. sardana revessa (o simplement revessa) dansa Sardana que per la seva dificultat (hom sol repetir-hi un motiu melòdic relativament curt) desorienta el qui compta els punts.



    4. Vegeu també:
    revés1

■ revés2
| revessa

adjectiu Dit de la persona difícil de governar, de manejar Una criatura revessa Dit de la cosa, del material, difícil de treballar fusta revessa fusteria Fusta amb grops, dolenta de treballar terra revessa agricultura Terra dura, difícil de conrear Dit d’allò que és difícil de resoldre, d’aprendre Un problema revés sardana revessa o simplement revessa dansa Sardana que per la seva dificultat hom sol repetir-hi un motiu melòdic relativament curt desorienta el qui compta els punts Vegeu també revés 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revessa

■ revessa

femení Corrent d’aigua que es mou en sentit diferent del principal o dominant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revessament

■ revessament

adverbi D’una manera revessa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revessar

■ revessar

verb transitiu Posar al revés, invertir l’ordre, la posició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revessat
| revessada

■ revessat
| revessada

adjectiu heràldica Dit de la peça o figura normalment dirigida cap al cap de l’escut, quan es troba dirigida cap a la punta Dit de l’estrella de cinc puntes quan dues d’elles són a la part superior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revessegar

■ revessegar

verb intransitiu Vessar per les vores d’un atuell un líquid que bull o xarbota L’olla ha revessegat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revessejar

■ revessejar

verb transitiu Revessar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revessejats

■ revessejats

masculí plural dret català Contracte en què el senyor alodial es desprèn del domini directe a favor d’un altre, reservant-se l’útil i passant així a la condició d’emfiteuta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revessí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">revessí</title>

Etimologia: probablement de l’it. rovescina, íd., del ll. td. reversare ‘girar enrere’
    masculí jocs d’entreteniment
  1. Joc de cartes en què solen ésser quatre jugadors, dels quals el qui les dona en reparteix onze a cadascun dels altres i se’n queda dotze per a ell.
  2. trencar el revessí Trencar una basa al qui intenta de fer-les totes.

■ revessí

masculí jocs d’entreteniment Joc de cartes en què solen ésser quatre jugadors, dels quals el qui les dona en reparteix onze a cadascun dels altres i se’n queda dotze per a ell trencar el revessí Trencar una basa al qui intenta de fer-les totes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revessia

■ revessia

femení Qualitat de revés La revessia del seu caràcter feia molt difícil la seva educació Revessa
Traducció