Es mostren 88940 resultats

■ revestiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">revestiment</title>

Etimologia: de revestir
    masculí
  1. Acció de revestir.
    1. Allò que revesteix una cosa.
    2. aeronàutica Superfície exterior de l’estructura d’un aerodina, que consisteix en un embolcall de tela o de fusta o, més generalment, de xapa de metalls lleugers.
    3. construcció, art i història Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc.) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una solidesa més gran, etc.
    4. construcció i tecnologia Coberta.
    5. construcció naval Folre.
    6. metal·lúrgia Pel·lícula, capa tènue de metall amb la qual hom cobreix una superfície per tal de protegir-la contra l’acció de determinats agents, de millorar-ne l’aspecte, de permetre’n un ús determinat, etc.
    7. obres públiques Paviment d’una calçada.
    8. obres públiques Obra de fàbrica amb la qual hom cobreix una fossa, una excavació, un desmunt, etc., per tal d’evitar l’esllavissament de la terra.
  3. plural indumentària i litúrgia Ornaments sagrats.

■ revestiment

masculí Acció de revestir Allò que revesteix una cosa aeronàutica Superfície exterior de l’estructura d’un aerodina, que consisteix en un embolcall de tela o de fusta o, més generalment, de xapa de metalls lleugers construcció , art i història Conjunt dels materials empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una solidesa més gran, etc construcció i tecnologia Coberta construcció naval Folre metallúrgia Pellícula, capa tènue de metall amb la qual hom cobreix una superfície per tal de protegir-…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revestir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">revestir</title>

Etimologia: del ll. td. revestīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Vestir al damunt un altre vestit, sobretot quan el vestit simbolitza una funció, una condició social, un càrrec, etc. (hom hi afegeix un complement directe indicador de la persona a qui hom posa el vestit). El revestiren de la toga.
    2. usat absolutament i pronominal Posar-se el sacerdot els ornaments sagrats per celebrar les funcions del culte. S’ha revestit per dir la missa.
    3. transitiu figuradament Assumir una autoritat, un càrrec, conferir una dignitat, un grau, investir. Revestir d’autoritat. Fou revestit amb el càrrec de president.
  2. transitiu
    1. Posar a algú un vestit especial (hom hi afegeix un complement directe indicador del vestit). Revestí l’armadura. Revestir els hàbits sacerdotals.
    2. figuradament Assumir un càrrec, conferir-lo. Revestir una dignitat.
    3. figuradament Prendre una forma especial corporal o espiritual, una qualitat o manera d’ésser. Revestir la forma humana. Revestir la immortalitat.
    4. figuradament Adquirir una qualitat (el complement directe és indicador de la qualitat). Aquesta diada revesteix un caràcter especial.
  3. transitiu tecnologia i art Cobrir alguna cosa amb una capa, una làmina, un embolcall, etc., per tal de protegir-la, adornar-la, etc.

■ revestir

verb transitiu Vestir al damunt un altre vestit, sobretot quan el vestit simbolitza una funció, una condició social, un càrrec, etc hom hi afegeix un complement directe indicador de la persona a qui hom posa el vestit El revestiren de la toga usat absolutament i pronominal Posar-se el sacerdot els ornaments sagrats per celebrar les funcions del culte S’ha revestit per dir la missa transitiu figuradament Assumir una autoritat, un càrrec, conferir una dignitat, un grau, investir Revestir d’autoritat Fou revestit amb el càrrec de president transitiu Posar a algú un vestit especial hom hi afegeix…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revetla

■ revetla

femení dialectal Revetlla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revetler
| revetlera

■ revetler
| revetlera

masculí i femení dialectal Persona plaent, eixerida, simpàtica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revetlla

■ revetlla

femení folklore Festa popular amb balls al carrer, barraques de fira i d’altres jocs que es desenvolupa les nits que precedeixen certes festes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reveure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reveure</title>

Partició sil·làbica: re_veu_re
Homòfon: rebeure
Etimologia: de veure 1a font: s. XV
    verb [imper sing 2 reveges] transitiu
  1. Veure de nou. Desitjava reveure la seva terra abans de morir. Això és una cosa a reveure: ja en tornarem a parlar.
  2. a reveure! Fórmula de comiat d’una separació que hom pot preveure breu.

■ reveure

verb imper sing 2 reveges transitiu Veure de nou Desitjava reveure la seva terra abans de morir Això és una cosa a reveure ja en tornarem a parlar a reveure Fórmula de comiat d’una separació que hom pot preveure breu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reví

■ reví

masculí enologia Remost, resaigües
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revifada

■ revifada

femení Acció de revifar o de revifar-se l’efecte Aquesta planta ha fet una revifada La revifada de la llengua catalana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revifador
| revifadora

■ revifador
| revifadora

adjectiu Que revifa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revifalla

■ revifalla

femení Acció de revifar-se, especialment d’una manera transitòria La revifalla de la mort
Informació complementària
Traducció