Es mostren 88940 resultats

ribulosa

ribulosa

femení bioquímica Cetopentosa corresponent a la ribosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ric
| rica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ric</title>

Etimologia: del germ. gòt. reiks ‘poderós, ric’ 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu Que té molts diners, que posseeix molts béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha fet ric en molt poc temps.
    2. masculí i femení [generalment en m pl] Els rics han de socórrer els pobres.
  2. adjectiu Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Una biblioteca rica en manuscrits. Una llengua rica.
  3. adjectiu De gran preu, fet de materials costosos; sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present.
  4. adjectiu Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.

■ ric
| rica

adjectiu Que té molts diners, que posseeix molts béns Han heretat d’un oncle ric S’ha fet ric en molt poc temps masculí i femení generalment en m pl Els rics han de socórrer els pobres adjectiu Que posseeix alguna cosa en abundància Un home ric en virtuts Un país ric en blat Una biblioteca rica en manuscrits Una llengua rica adjectiu De gran preu, fet de materials costosos sumptuós Una rica corona d’or Un ric present adjectiu Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives Un ric perfum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ric-rac

■ ric-rac

masculí Onomatopeia que expressa el so produït per coses que es freguen amb alguna violència Tot el dia sents aquell ric-rac de dents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ric-ric

■ ric-ric

masculí Onomatopeia que reprodueix el so que fan els grills per extensió grill 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ricament

■ ricament

adverbi D’una manera rica Una sala ricament adornada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ricar

■ ricar

verb intransitiu Cotar, tossar, banyegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ríccia

■ ríccia

femení botànica Gènere de briòfits de la classe de les hepàtiques Riccia sp , que formen rosetes de color verd, glauc o blanc sobre sòls humits
Gran Diccionari de la llengua catalana

ricciàcies


<title type="display">ricciàcies</title>

Partició sil·làbica: ric_ci_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de marcancials, integrada per hepàtiques tal·loses, amb moltes cambres aeríferes i esporogonis enfonsats en el tal·lus, i que es fan en terra humida i a l’aigua.
  2. singular Planta de la família de les ricciàcies.

ricciàcies

femení botànica plural Família de marcancials, integrada per hepàtiques talloses, amb moltes cambres aeríferes i esporogonis enfonsats en el tallus, i que es fan en terra humida i a l’aigua singular Planta de la família de les ricciàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ricí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ricí</title>

Etimologia: del ll. rĭcĭnus, íd. 1a font: 1839, DLab.
masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Arbust de la família de les euforbiàcies (Ricinus communis), de fulles grosses i alternes, flors unisexuals en panícula i fruits secs i dehiscents, i conreat per les llavors, que forneixen l’oli de ricí.

■ ricí

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Arbust de la família de les euforbiàcies Ricinus communis , de fulles grosses i alternes, flors unisexuals en panícula i fruits secs i dehiscents, i conreat per les llavors, que forneixen l’ oli de ricí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ riciner

■ riciner

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Ricí