Es mostren 88940 resultats

■ rigor mortis*

■ rigor mortis*

masculí Rigidesa cadavèrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rigorisme

■ rigorisme

masculí Excés de rigor cristianisme Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rigorista

■ rigorista

adjectiu Relatiu o pertanyent al rigorisme Excessivament sever, especialment en matèries morals masculí i femení Partidari del rigorisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rigorós
| rigorosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rigorós</title>

Etimologia: del b. ll. rigorosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
    1. Que procedeix o es comporta amb rigor. Un jutge, un censor, rigorós.
    2. Inflexible, sever, extremament exacte. Cal ésser rigorós amb si mateix. Principis rigorosos.
  2. Dit d’una temperatura, d’un clima, etc., extrems, difícils de suportar. Va fer un hivern molt rigorós i llarg.

■ rigorós
| rigorosa

adjectiu Que procedeix o es comporta amb rigor Un jutge, un censor, rigorós Inflexible, sever, extremament exacte Cal ésser rigorós amb si mateix Principis rigorosos Dit d’una temperatura, d’un clima, etc, extrems, difícils de suportar Va fer un hivern molt rigorós i llarg
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rigorosament

■ rigorosament

adverbi Amb rigor Les invitacions són rigorosament personals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

riguda

riguda

femení Acció de riure o de riure’s l’efecte Que me’n fan, de bé, aquestes rigudes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

riksmal

riksmal

masculí lingüística La principal i majoritària de les dues llengües avui reconegudes a Noruega Actualment, el nom oficial és bokmal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rim


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rim</title>

Etimologia: del ll. rhythmus, i aquest, del gr. rhythmós ‘moviment regular, ritme’, que significà vers romanç, basat en accents i rimes, a diferència del metre1, basat en la quantitat 1a font: s. XIII, Cerverí
    masculí poètica
  1. Vers d’estructura romànica, entès com a successió de mots escandits d’acord amb un nombre de síl·labes establert i segons una determinada accentuació.
  2. En els antics tractats poètics en ús a Catalunya, la síl·laba o síl·labes finals dels versos que formen la rima.
  3. Rima.

■ rim

masculí poètica Vers d’estructura romànica, entès com a successió de mots escandits d’acord amb un nombre de síllabes establert i segons una determinada accentuació En els antics tractats poètics en ús a Catalunya, la síllaba o síllabes finals dels versos que formen la rima Rima
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rima1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rima</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: forma fem. de rim, sorgida segurament en oc., o postverbal del verb rimar, der. de rim (verb, que, d’altra banda, també pot ser der. de rima1) 1a font: s. XIII
femení poètica Total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.


Vegeu també:
rima2

■ rima1

femení poètica Total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos Vegeu també rima 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rima2

■ rima2

femení Conjunt de coses posades les unes sobre les altres, pila Una rima de rajoles, de llibres, de sacs Vegeu també rima 1
Traducció