Es mostren 88940 resultats

■ rimaia

■ rimaia

femení geomorfologia Escletxa estreta i profunda situada a la part superior d’una llengua glacial, entre aquesta i el glaç de la paret rocallosa d’un circ
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rimaire

■ rimaire

masculí i femení poètica Persona que fa versos rimats, especialment si els versos no tenen altre mèrit que la rima
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rimar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rimar</title>

Compareu: ritmar
Etimologia: de rima1 1a font: 1460, Roig
    verb poètica
  1. intransitiu
    1. Fer rima, tenir rima un mot, un vers, etc., amb un altre. “Comença” rima amb “pensa”.
    2. Fer versos rimats.
  2. transitiu Fer que un mot, un vers, etc., tingui rima amb un altre. No pots rimar “porta” amb “bossa”.

■ rimar

verb poètica intransitiu Fer rima, tenir rima un mot, un vers, etc, amb un altre “Comença” rima amb “pensa” Fer versos rimats transitiu Fer que un mot, un vers, etc, tingui rima amb un altre No pots rimar “porta” amb “bossa”
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rímel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rímel</title>

Etimologia: nom de l’empresa productora
masculí cosmètica Nom registrat d’una pasta cosmètica, feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per espessir-les i fer-les semblar més llargues, i també per acolorir-les.

■ rímel

masculí cosmètica Nom registrat d’una pasta cosmètica, feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per espessir-les i fer-les semblar més llargues, i també per acolorir-les
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rimer

■ rimer

masculí rima 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rímula

rímula

femení anatomia animal Sec o fissura petita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rin-

■ rin-

Forma prefixada del mot grec rhís, rhinós , que significa ‘nas’ Ex rinàlgia, rinitis
Gran Diccionari de la llengua catalana

rinàlgia

rinàlgia

femení patologia Dolor a la regió nasal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rinco-

rinco-

Forma prefixada del mot grec rhýgkhos , que significa ‘trompa, bec’ Ex rincocèfal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rincocèfals


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rincocèfals</title>

    masculí zoologia
  1. plural Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, amb dues fosses temporals completes, un ull pineal desenvolupat i vèrtebres amficèliques. N’hi ha una única espècie vivent, el tuatara (Sphenodon punctatus).
  2. singular Rèptil de l’ordre dels rincocèfals.

■ rincocèfals

masculí zoologia plural Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, amb dues fosses temporals completes, un ull pineal desenvolupat i vèrtebres amficèliques N’hi ha una única espècie vivent, el tuatara Sphenodon punctatus singular Rèptil de l’ordre dels rincocèfals