Es mostren 88940 resultats

rincocel


<title type="display">rincocel</title>

    masculí zoologia
  1. Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins, que consisteix en un tub ple de líquid, incomunicat amb l’exterior, en el qual s’allotja la probòscide, la qual s’evagina quan, per contracció muscular, s’incrementa la pressió del líquid en el rincocel.
  2. plural Nemertins.

rincocel

masculí zoologia Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins, que consisteix en un tub ple de líquid, incomunicat amb l’exterior, en el qual s’allotja la probòscide, la qual s’evagina quan, per contracció muscular, s’incrementa la pressió del líquid en el rincocel plural Nemertins
Gran Diccionari de la llengua catalana

rincodeu


<title type="display">rincodeu</title>

Partició sil·làbica: rin_co_deu
masculí zoologia Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins que forma una cavitat o vestíbul que s’obre en un porus, a l’extrem anterior del cos, i possibilita que la probòscide s’evagini.

rincodeu

masculí zoologia Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins que forma una cavitat o vestíbul que s’obre en un porus, a l’extrem anterior del cos, i possibilita que la probòscide s’evagini
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rinconel·la

■ rinconel·la

femení paleontologia i zoologia Gènere de braquiòpodes fòssils Rhynchonella sp de la família dels rinconèllids, de morfologia diversa, que visqueren al juràssic superior i són de gran utilitat per a l’estudi de l’estratigrafia del mesozoic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rinconèl·lids

■ rinconèl·lids

masculí zoologia plural Família de braquiòpodes proveïts d’una closca globosa, amb estries ben marcades i la comissura en ziga-zaga, que aparegueren a l’ordovicià singular Braquiòpode de la família dels rinconèllids
Gran Diccionari de la llengua catalana

rincòpids


<title type="display">rincòpids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops, amb tres espècies, de bec comprimit lateralment, recte, cua forcada i membranes interdigitals lobulades. El més conegut és el bec de tisora (Rynchops flavirostris).
  2. singular Ocell de la família dels rincòpids.

rincòpids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops , amb tres espècies, de bec comprimit lateralment, recte, cua forcada i membranes interdigitals lobulades El més conegut és el bec de tisora Rynchops flavirostris singular Ocell de la família dels rincòpids
Gran Diccionari de la llengua catalana

rinencèfal


<title type="display">rinencèfal</title>

masculí anatomia animal Part del cervell, filogenèticament molt primitiva, que efectua una funció olfactòria i que és constituïda pel bulb olfactori, la cinta olfactòria i la circumvolució subcallosa.

rinencèfal

masculí anatomia animal Part del cervell, filogenèticament molt primitiva, que efectua una funció olfactòria i que és constituïda pel bulb olfactori, la cinta olfactòria i la circumvolució subcallosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

rinestèsia

rinestèsia

femení fisiologia animal Sensibilitat de l’olfacte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ring

■ ring

masculí esports Quadrilàter on tenen lloc els combats de boxa o de lluita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ringgit

ringgit

masculí economia Unitat monetària de Malàisia, anomenada també dòlar malai
Gran Diccionari de la llengua catalana

ringravi


<title type="display">ringravi</title>

masculí història Nom dut originàriament pels comtes de Rheingau i heretat, a la fi del segle XII, pels senyors de Stein, antecessors dels comtes i prínceps de Salm.

ringravi

masculí història Nom dut originàriament pels comtes de Rheingau i heretat, a la fi del segle XII, pels senyors de Stein, antecessors dels comtes i prínceps de Salm
Traducció