Es mostren 88940 resultats

■ ritu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ritu</title>

Etimologia: del ll. ritus, -us ‘costum; ritu’ 1a font: 1497
    masculí
    1. història de les religions i litúrgia Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós.
    2. antropologia i religió Pràctica establerta de caràcter sagrat o simbòlic. Ritu de pas, d’iniciació. Ritu de fecunditat, de fertilitat.
    3. història de les religions i litúrgia Manera concreta de celebrar la litúrgia, d’administrar els sagraments i sagramentals, d’acord amb les regles litúrgiques.
  2. qüestió dels ritus xinesos i malabars història eclesiàstica Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII, motivada per l’adaptació del ritual a la cultura autòctona.

■ ritu

masculí història de les religions i litúrgia Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós antropologia i religió Pràctica establerta de caràcter sagrat o simbòlic Ritu de pas, d’iniciació Ritu de fecunditat, de fertilitat història de les religions i litúrgia Manera concreta de celebrar la litúrgia, d’administrar els sagraments i sagramentals, d’acord amb les regles litúrgiques qüestió dels ritus xinesos i malabars història eclesiàstica Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar Índia als segles…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ritual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ritual</title>

Partició sil·làbica: ri_tu_al
Etimologia: del ll. ritualis, íd. 1a font: 1647
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un ritu, que és fet segons un ritu. Pregària ritual. Sacrificis rituals.
    2. per extensió Conforme a la prescripció, al costum. Cada dia fa el passeig ritual.
  2. masculí litúrgia
    1. Conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte, en una celebració litúrgica.
    2. Llibre que conté les fórmules i les rúbriques necessàries per a l’administració dels sagraments, dels sagramentals i d’altres cerimònies eclesiàstiques.
  3. de ritual Com exigeix el ritu, imposat pel costum.

■ ritual

adjectiu Relatiu o pertanyent a un ritu, que és fet segons un ritu Pregària ritual Sacrificis rituals per extensió Conforme a la prescripció, al costum Cada dia fa el passeig ritual masculí litúrgia Conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte, en una celebració litúrgica Llibre que conté les fórmules i les rúbriques necessàries per a l’administració dels sagraments, dels sagramentals i d’altres cerimònies eclesiàstiques de ritual Com exigeix el ritu, imposat pel costum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ritualisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ritualisme</title>

Partició sil·làbica: ri_tu_a_lis_me
Etimologia: de ritual
    masculí
  1. Qualitat o condició de ritualista.
  2. història i litúrgia A Anglaterra, dins el moviment d’Oxford, moviment nascut vers el 1850 que pretenia de restablir en la pràctica de l’Església Anglicana els principals ritus utilitzats per l’Església Catòlica.

■ ritualisme

masculí Qualitat o condició de ritualista història i litúrgia A Anglaterra, dins el moviment d’Oxford, moviment nascut vers el 1850 que pretenia de restablir en la pràctica de l’Església Anglicana els principals ritus utilitzats per l’Església Catòlica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ritualista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ritualista</title>

Partició sil·làbica: ri_tu_a_lis_ta
Etimologia: de ritual
    masculí i femení
  1. Persona que té un bon coneixement dels ritus.
  2. Persona que exagera la importància de les cerimònies en la celebració del culte.
  3. Rubricista.
  4. història i litúrgia Seguidor del ritualisme.

■ ritualista

masculí i femení Persona que té un bon coneixement dels ritus Persona que exagera la importància de les cerimònies en la celebració del culte Rubricista història i litúrgia Seguidor del ritualisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ riu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">riu</title>

Partició sil·làbica: riu
Etimologia: del ll. rivus ‘rec, rierol; canal’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    masculí
    1. hidrografia Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
    2. fer un riu figuradament i col·loquialment En llenguatge infantil, orinar.
  2. figuradament Afluència. Un riu de lava. Baixava un riu de gent.

■ riu

masculí hidrografia Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals fer un riu figuradament i colloquialment En llenguatge infantil, orinar figuradament Afluència Un riu de lava Baixava un riu de gent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ riuada

■ riuada

femení Revinguda de les aigües d’un riu figuradament Afluència Riuades de gent Una riuada de lamentacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

riudarenenc
| riudarenenca

riudarenenc
| riudarenenca

adjectiu i masculí i femení De Riudarenes Selva
Gran Diccionari de la llengua catalana

riudaurenc
| riudaurenca

riudaurenc
| riudaurenca

adjectiu i masculí i femení De Riudaura Garrotxa
Gran Diccionari de la llengua catalana

riudecanyenc
| riudecanyenca

riudecanyenc
| riudecanyenca

adjectiu i masculí i femení De Riudecanyes Baix Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

riudecolenc
| riudecolenca

riudecolenc
| riudecolenca

adjectiu i masculí i femení De Riudecols Baix Camp